‘La màgia del foc em va portar al que ara és el meu ofici’

De petit el va captivar la màgia del foc i va aconseguir que una afició és convertís en professió. No és fàcil la feina de pirotècnic però per al Manolo Osuna és tot un luxe poder-se dedicar a allò que ha somiat sempre de petit: la pirotècnia. És l'encarregat dels focs de la Festa Major de Ripollet i de les Festes de la Tardor del barri de Pont Vell. Per a ell, aquí és on va néixer tot i, per tant, és tot un honor poder dissenyar aquests focs.

Revista de Ripollet: D'on ve la teva afició pels focs d'artifici?
Manolo Osuna: Jo tenia uns dotze anys i el tema de la pirotècnia ja m'agradava a partir de veure els focs d'artifici que es feien a les festes de Ripollet. Tenia molta curiositat per la màgia que envoltava els focs i aquesta màgia és la que em va portar a fer el que ara és el meu ofici.
A l'escola em vaig interessar per saber coses de pirotècnia i, fins i tot, alguns professors em van ajudar donant-me informació sobre el tema. Poc a poc, i pel meu compte, vaig anar investigant sobre la pirotècnia, tot i que tenia poques possibilitats de que algú em pogués ajudar, perquè llavors hi havia molt poca gent que es dediqués a la professió.
RdR.: Com vas trobar la teva primera feina com a pirotècnic?
M.O.: Vaig contactar amb la pirotècnia Igual, a través d'una carta que vaig enviar. Jo li explicava el que sentia per la pirotècnia i el que a mi m'agradaria ser. Als dos mesos em van respondre, vaig fer una entrevista de cinc minuts un divendres i el dilluns ja començava a treballar. Per mi va ser una aventura molt maca i allà he après molt. L'ofici és dur, però si tens interès aprens moltes coses.
RdR.: Quan vas entrar a l'empresa de pirotècnia ja sabies alguna cosa o t'ho van haver d'ensenyar tot des de zero?
M.O.: Jo pensava que sabia, per tot el que havia llegit i el que havia après d'uns i d'altres. Però s'ha de tenir en compte que el pirotècnic igual fa més de 100 anys que es dedica a l'ofici, així que quan vaig entrar allà vaig deixar de banda el que sabia i em vaig dedicar a aprendre.
Allà tot es transmet d'uns als altres, els coneixements s'adquireixen a partir dels companys i de la secció a la que et trobes. Jo vaig començar fabricant pólvora, després vaig passar a una altra secció en la que fèiem efectes especials. A partir d'aquí, és on jo vaig començar a conèixer les barreges de pirotècnia i la importància que té cadascuna.
RdR.: Tens algun company que comparteixi l'afició pels focs com tu?
M.O.: Per desgràcia ja queda poca gent així. A l’empresa on jo treballo et puc dir que quedem dos amb aquesta afició pel foc. La resta són molt bons professionals, però també ho serien en un altre àmbit.
RdR.: La fabricació és artesana?
M.O.: A la meva secció hi ha més de 5.000 passos a realitzar en diferents tasques, perquè tot és molt manual. No tenim màquines, es treballa molt amb l'habilitat de les mans, perquè hi ha coses que les màquines no poden fer. És l’única secció artesanal de l'empresa i crec que es mantindrà així.
RdR.: Des que tu vas començar a treballar en el món de la pirotècnia, ha canviat molt el tipus de focs que es fan?
M.O.: El que ha canviat ha estat el tipus d'espectacles que es fan, la pirotècnia en sí sempre és la mateixa. Les mateixes composicions, és a dir, la matèria prima és igual que sempre. El que realment ha canviat han estat els espectacles. Abans tiràvem els coets amb canya manualment, i ara es fa amb ordinador i s'aconsegueix una molt bona sincronització.
RdR.: Com funciona el sistema informàtic de sincronització?
M.O.: Es munten unes línies de fusibles que van connectats a cada petard. Tot això es connecta a l'ordinador i amb un programa especial es pot sincronitzar per mil·lèsimes. Per tant, es pot sincronitzar la sortida del petard amb la música. L'art de sincronitzar és molt complex. Et porta molt temps escoltar la música i decidir quin tipus de pirotècnica ha d'anar en cada moment, quins colors i com jugar amb la música.
RdR.: Des de fa molts anys t'encarregues dels focs d'artifici de Ripollet.
M.O.: Per mi el foc de Ripollet és molt important. És on el vaig veure per primer cop i on tinc l'honor de poder dissenyar el foc. Però sempre assessorat per pirotècnics. Jo dissenyo i ells em donen el vist-i-plau.
RdR.: Quant es pot trigar en dissenyar un foc?
M.O.: Hi ha focs en els que pots trigar tres o quatre mesos a dissenyar-los, perquè a vegades vas canviant la música o el material que vols fer servir, però sincronitzar un foc pot ser qüestió de dies. Amb un foc de La Mercè es podria trigar un mes, ja que és una feina de pensar. És com pintar un quadre. A més, s'han de saber els temps de cada artefacte i els temps de pujada i d'explosió, per poder aconseguir una bona sincronització. També hi ha una varietat de 700 o 800 productes diferents. Ho has de tenir tot al cap.
RdR.: Suposo que teniu molt en compte la seguretat.
M.O.: És molt important la seguretat. S'ha de respectar la distància amb el públic i has de vigilar que els canons sempre estiguin el més recte possible perquè l'artefacte no es pugui dirigir cap al públic. També has de saber què és el que vas a tirar i quins perills et pot reportar. La incorporació de l'ordinador ha estat el millor per als tècnics. És molt més segur, perquè no ens hem de situar a l'àrea de foc i també és més fàcil de controlar quan es tomba algun canó, perquè ho pots rectificar. Controles més i a més l'espectacle millora.
RdR.: Què passa quan plou?
M.O.: La pluja és el pitjor pels pirotècnics, perquè s'ha de treballar més. Has d'estar pensant en com muntar i tenir la cura d'anar tapant. No ho pots muntar tot de cop i després tapar-ho. Has d'anar per grups i anar tapant. Normalment ens mantenim informats dels temp, i en moltes ocasions ja preveus quan pot ploure.
RdR.: Per la teva professió has de viatjar molt?
M.O.: Des que comença la temporada al maig, em moc bastant, sobretot per Catalunya i França. Ara ens estem preparant pel proper gener, quan anirem a Xile, perquè a Valparaiso celebren l'any nou amb un gran castell.
RdR.: Tens alguna afició a part de la pirotècnia?
M.O.: La meva professió i la meva afició són els focs. De fet, he creat la meva pròpia empresa, “La companyia del foc”. Bàsicament ens dediquem a fer un tipus de foc antic. Es fan moltes coses, però el suficient per mantenir l'empresa. A mi m'agrada molt un tipus de foc anomenat “mexicà” i als espectacles el que solem fer és barrejar el foc mediterrani i el mexicà. Aquest tipus de foc sempre m'ha cridat molt l'atenció. Fins i tot he viatjat dos cops a Mèxic per aprendre'l.
RdR.: Què és el que més t'agrada de la teva professió?
M.O.: Al ser una tasca creativa, després pots veure la reacció de les persones. Si ho fas bé, la gent t'ho transmet, i si no, també. Per mi, cada espectacle és com sortir a un escenari i actuar. El que més m'agrada és veure quan les coses surten bé.

Manolo Osuna, s’encarrega dels focs de la Festa Major i de les Festes de la Tardor

‘Per mi el foc de Ripollet és molt important, és on el vaig veure per primer cop i on tinc l'honor de poder
dissenyar el foc’

‘Abans tiràvem els coets amb canya, manualment, ara es fa amb ordinador i s'aconsegueix una molt bona sincronització’