‘A Espanya, l’aeròbic de competició no està reconegut’

Va començar tard en el món dels esports acrobàtics, però amb 14 anys tenia clar què és el que volia fer. El Toni Leyva ara és membre de la Selecció Espanyola de Gimnàstica en l’apartat d’aeròbic de competició. També treballa al gimnàs Bun Kay de Ripollet i combina la seva vida professional i de competició com pot. En un futur li agradaria estudiar a l’INEFC, però de moment vol seguir dos anys més amb la Selecció.

Revista de Ripollet: Com et vas iniciar en l'esport acrobàtic?
Toni Leyva: Vaig començar tard; tenia 14 anys i em vaig iniciar amb les acrobàcies al gimnàs Bun Kay. Més endavant vaig començar a l'aeròbic. Va ser llavors quan em van convèncer per tal que fes aeròbic de competició. Al gimnàs no se’n feia; es feia el Fit Kid, que és una disciplina semblant. La meva entrenadora de Fit Kid va ser la que em va dir que havia de fer aeròbic de competició que era un nivell més alt però que podria perquè tenia aptituds.
RdR.: Llavors va ser iniciativa teva el fet de iniciar-te en les acrobàcies.
T.L.: A mi sempre m'havia agradat fer acrobàcies però no m'havien deixat perquè de petit tenia un problema a les cames. Però en quant m'hi van deixar apuntar va anar tot molt bé i molt ràpid.
RdR.: Per què decideixes passar-te a l'aeròbic?
T.L.: Ja havia arribat a categoria absoluta del Fit Kid, que és una disciplina que està molt bé per a nens, però jo buscava més nivell. La meva entrenadora em va animar per tal que em presentés a les proves per accedir a l'aeròbic de competició i poder aspirar a alguna cosa més.
RdR.: Quines diferències o similituds hi ha entre el Fit Kid i l'aeròbic de competició?
T.L.: El Fit Kid és una disciplina en la qual es busca la dansa i es puntuen diferents elements: flexibilitat, acrobàcia, força, equilibri, girs, salts, tot i que també es valora la part artística (el ball i la tècnica). L'aeròbic de competició és una disciplina en la qual es puntuen les mateixes coses que el Fit Kid, però no hi ha acrobàcia. Les regles són diferents perquè hi ha una regulació des de la Federació Internacional de Gimnàstica per a l'aeròbic de competició, en canvi el Fit Kid es practica a nivell d'Espanya i Europa però no està molt estés encara.
RdR.: Ara estàs dins el grup de la Selecció Espanyola de Gimnàstica.
T.L.: Sí. La Selecció Espanyola de Gimnàstica engloba diferents àrees: la gimnàstica artística, masculina i femenina, l'aeròbic i l'acrosport. Jo estic dins l'apartat d'aeròbic de la selecció espanyola.
RdR.: Quant de temps fa que estàs dins la selecció?
T.L.: Vaig entrar fa dos anys, però vaig tenir una lesió, em van haver d'operar del maluc i llavors aquell any no vaig poder competir amb la selecció. A l'any següent em vaig tornar a presentar i em van tornar a agafar. D'això ja fa ara un any i ha estat el primer any que he sortit a nivell internacional.
RdR.: Són molt dures les proves d'accés a la selecció espanyola?
T.L.: La entrenadora que jo tenia em va preparar i primer em vaig presentar a les proves de la selecció catalana. Vaig accedir a la catalana per competir en individual. Després em van comentar que feien proves per a l'espanyola i em vaig presentar. Estaven buscant gent per fer un grup i vaig tenir la sort que vaig passar les proves.
RdR.: A nivell de selecció espanyola on feu els entrenaments?
T.L.: Entrenem a Barcelona amb la entrenadora de la selecció catalana. Després ens anem reunint a Saragossa, València i Madrid, perquè l'alt nivell està a aquestes tres ciutats i els equips espanyols també es troben aquí o a Catalunya.
RdR.: Com combines les competicions amb la feina?
T.L.: És una mica difícil. Aquí, a Espanya, l'aeròbic no està tan reconegut com a altres països. Fora els que competeixen a nivell internacional només es dediquen a entrenar perquè estan becats per un centre d'alt rendiment, però nosaltres no. En el nostre país els que ens dediquem hem de treballar, perquè no és un esport que et doni per viure.
RdR.: A Espanya existeix cert dogmatisme envers l'aeròbic masculí?
T.L.: Sí, però això només passa a Espanya. En canvi, a la resta de països, la majoria de grups estan formats per nois. El nostre està format per 4 nois i 2 noies però, per exemple, Xina, França o Itàlia són grups de 6 nois. Ara es busca un nivell més gimnàstic. La gent es pensa que és com l'aeròbic, que pots fer a una classe, però no té res a veure, és una disciplina gimnàstica.
RdR.: Amb la selecció espanyola, quines competicions has fet fora d'Espanya a banda del mundial de Xina?
T.L.: Aquest any he estat a França en un Open. Els anys que hi ha mundials no sol haver-hi moltes competicions perquè interessa que la gent es prepari bé pel mundial. A l'octubre de l'any vinent es farà el campionat europeu i enmig tinc vuit competicions a Alemanya, França o Bulgària, i també a nivell espanyol el campionat de Catalunya, d'Espanya, etc.
RdR.: En què consisteix un entrenament d'aeròbic de competició?
T.L.: És molt important la preparació física. En aquests moments només fem preparació física i treballem flexibilitat, salts, dificultats que tenim pensat posar a la coreografia, però no assagem coreografia en si. Més endavant es comença amb la coreografia, que està dividida en quatre parts perquè hi ha exercicis que no pots fer si el cos no està preparat per fer-ho.
RdR.: Els vostres exercicis requereixen un alt grau de coordinació, és complicat assolir-la?
T.L.: Calen moltes hores del que anomenem nosaltres com neteja. S'han de netejar els moviments. Passem moltes hores davant el mirall i fent la coreografia mil vegades. Primer només braços, després només peus, ho ajuntem tot, tu et poses aquí i tu allà, etc. Són moltes hores, però després és el que a les competicions es veu i crida l'atenció.
RdR.: En algun moment t'ha suposat un sacrifici dedicar-te a l'aeròbic?
T.L.: Mai. Jo tinc la sort de poder dedicar-me allò que més m'agrada. Per exemple, els meus amics em diuen "me'n vaig a treballar" i jo els hi dic "me'n vaig amb els nens". És una feina perquè a final de mes cobro, però quan vinc a entrenar als nens no m'ho prenc com a tal. Ho faig i m'ho passo bé, és un avantatge. Molt poca gent pot escollir i pot treballar en el que li agrada.
RdR.: Creus que et queda alguna cosa per fer?
T.L.: A nivell de competició no, perquè ara estic al nivell més alt. Però almenys seguir aquests dos propers anys en la selecció. Després, m'agradaria estudiar a l’Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), seria la única cosa que em faltaria per fer.
RdR.: Creus que algun dia l'aeròbic de competició serà olímpic?
T.L.: L'aeròbic de competició té tots els requeriments per ser olímpic però encara no ho hem aconseguit. Es va aconseguir fer exhibició als jocs olímpics del 2004, però les qüestions polítiques influeixen.

Va començar al Fit Kid als 14 anys i ara entrena amb la Selecció Espanyola de Gimnàstica

‘L’aeròbic de competició
té tots els requeriments
per ser olímpic però
encara no ho hem
aconseguit’

‘Fora d’Espanya, els que competeixen a nivell internacional, només es dediquen a entrenar
perquè estan becats’