Jornada de lluita, no partidista
L'11 de setembre celebrem una derrota. Una derrota transformada en símbol
del que tornem a aspirar a ser: un país normal (amb tots els
seus territoris) com tots els altres dins un món més just
i solidari.
Ripollet (tot i ser una república força bananera) és
Catalunya i no se n'escapa de les celebracions. Caldria veure, però
en quin estat està la nostra celebració i quin és
el nivell comparant-ho amb celebracions d'altres pobles del costat.
Em consta que a Cerdanyola, altres anys portaven una banda de música,
la celebració estava més guarnida i fins i tot a la mateixa
plaça (tirant cap al final de l'avinguda Cordelles) hi oneja
una senyera nit i dia, 365 dies l'any. Envejable.
Deixant de banda la valuosa aportació dels Vailets, de la Coral
del Vallès, dels Geganters i altres entitats, a Ripollet no n'acabem
d'aprendre. Aquest any ens cambien el protocol de la celebració,
les cartes que envia l'Ajuntament per afegir-se a la celebració
arriben tard, l'equip de govern es queda sol en la celebració
institucional...
Positiu però li trobo el fet que, allà al costat del monument
onegés la senyera com únic a símbol del que celebràvem.
Celebro també el fet que a la Casa Consistorial durant aquell
dia només hi onegués la senyera, celebro el fet que la
gent s'hi apropi any rera any a la plaça vella a celebrar-ho
com a poble.
No celebro, però el trencament d'unitat dels regidors de l'Ajuntament
a l'hora de celebrar la diada junts, no celebro la retirada de l'estelada
l'any passat per part de l'alcalde de Ripollet i no entenc sobretot
un acte que va passar aquest any: un membre d'un partit polític
municipal però d'àmbit nacional català, un cop
feta l'ofrena floral va llegir un discurs d'allò més partidista
davant dels assistents. “s'acosten les eleccions i el nostre candidat
... Ha fet això, ha fet allò”. No entenc res. Que
estaven en un míting del seu partit? Ningú més
ho va fer. La resta de gent va estar a l'alçada del moment; un
moment de celebració col·lectiva no partidista. Les gestes
del polític de torn no toquen i això ho haurien de saber.
Alir