Ara fa un any i mig ens vàrem fer el propòsit de constituir una nova entitat al poble. Una feina que tot i ser feixuga (fer el logo, trobar la pana, els botons, la modista, les barretines, els mitjons alts, les espardenyes, el constructor de trabucs, els permisos d'armes dels participants, els tràmits amb “las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado”, els estatuts, el finançament, etc), també ha estat entretinguda pel gran ajut que hem tingut d'actuals i antics components dels Diables de Ripollet, així com també de persones i entitats del poble que, en explicar-los el projecte, els hi vèiem aquell somriure de complicitat que et dóna el senyal que estan contens de veure algú que s'atreveix a fer una activitat diferent i inèdita fins ara a Ripollet.
També és veritat que ens ha esperonat el fet de veure, d'una banda, les grans dificultats que tenen entitats com Trabucaries de Gràcia de Sabadell (els nostres padrins i mestres) per continuar actuant a causa de la falta de persones que vulguin implicar-s'hi i, per l'altra, el rebuig sistemàtic d'alguns organitzadors de festes que, tot i oferir-los actuacions per sota del cost real, no volien incloure Trabucaires en els seus programes.
Però ho hem aconseguit! El diumenge de Festa Major hem fet la presentació oficial al poble de Ripollet amb una gran expectació i afluència de públic atès que, aprofitant l'èxit de la Mostra de Bestiari Festiu i Popular (la sisena) i el desig de voler estar amb els nostres (els Diables), vàrem fer una barreja de Diables, Bestiari i Trabucaires que, en definitiva, és l'essència de molts de nosaltres.
Podríem parlar de la recuperació de la memòria històrica, tant de moda aquests dies, o de la intenció, com catalans que som, que no es perdi una part de la nostra història en la qual uns compatriotes es van veure obligats a lluitar contra el poder establert o a fugir de la justícia per haver defensat els drets propis o aliens. O podríem dir que el fet trabucaire és la recreació d'una època (segle XVII) en la qual molts tenien un trabuc a casa per defensar-se o utilitzar-lo quan la gana “apretava” i els treien al carrer per les festes per donar rellevància als actes festius o rebre persones il·lustres. Que també. Però a nosaltres ens agrada la pólvora, la festa, els amics i el poble i per això seguirem treballant.
Gràcies a tothom pel vostre recolzament. Fins i tot als qui ens “aclamen” en calçotets des dels balcons... perdoneu que no us contestem però portem taps a les orelles i no sentim res de res.

Trabucaires de Ripollet