‘La gent de l’Escola s’apunta a tallers a més de fer les classes’

El Centre de Formació d’Adults Jaume Tuset és un lloc d’aprenentatge, però també de convivència i companyerisme. Més enllà de les classes, l’Associació Cultural i d’Educació de Persones Adultes Jaume Tuset organitza tallers, xerrades i sortides, entre d’altres. La Leandra i la Isabel han après molt en aquesta associació, a la qual van entrar a partir de l’Escola, i ja preparen el proper curs.

Revista de Ripollet: Com vau arribar al Centre de Formació d'Adults Jaume Tuset?
L.T.: Per mediació d'una veïna perquè mai havia pensat d’apuntar-me a l'escola d'adults. Sóc d'Extremadura, havia anat alguns anys a l'escola i sabia llegir i escriure, així que li vaig dir a la meva veïna que no m’apuntava però que l’acompanyava i vaig preguntar quines activitats feien. Em van dir que hi havia tertúlies, xerrades, pintura, ceràmica... Així que finalment em vaig apuntar al curs de Certificat d'Estudis Primaris. Allà vaig estar quatre anys perquè els meus companys eren un grup molt maco i no volia perdre el contacte amb ells. Fins i tot em van oferir passar al curs de Graduat Escolar i vaig dir que no. També hi havia l'Associació Cultural i, encara que no en formava part, en el 20è aniversari de l'Escola em vaig oferir a col·laborar amb ells. Llavors, una professora em va dir que entrés a formar part de l'Associació perquè allà aprendria tant o més que a les classes. He après molt a contactar amb la gent, cultural i personalment, a rectificar defectes que tenia, a estar amb persones d'altres països... Personalment, m’ha aportat molt.
I.N: La meva filla havia fet aquí alguns cursos d'anglès i d'informàtica i em va dir que a l'Escola hi havia moltes activitats i que anés per aprendre i distreure'm. Em vaig apuntar a Cultura General perquè tinc estudis fins a segon de Comerç, ja tenia néts i no volia estudiar, però vaig fer la prova i em van dir que passava a Graduat Escolar. La sorpresa més gran va ser que, quan estava a l’escola, no m'agradava estudiar i aquí vaig fer els dos cursos i vaig obtenir el títol. Tenen una pedagogia molt dolça, molta paciència i una forma d'ensenyar molt diferent a quan ets petit. Com no volia marxar de l'Escola, vaig entrar a formar part de l'Associació Cultural.
RdR: Us vau conèixer a l'Associació?
I.N: No, ja ens coneixíem, perquè havíem coincidit a algunes excursions del Casal d'Avis i la Leandra també m'animava a venir a l'Escola. L'Associació m'omple molt i ofereix moltes activitats.
RdR: Què feu a l'Associació?
L.T.: Moltes activitats, com ara els tallers que es realitzen a l'Escola: tertúlia musical o literària, pintura, ceràmica, punt de creu, poesia, informàtica (que, encara que també s’imparteix a l'Escola, l'Associació ha fet un taller per fer front a la gran demanda que hi ha); i ara també hem creat un grup de teatre. Per l'Associació passa la majoria de la gent de l'Escola, que s'apunten a tallers a més de fer les classes. A més, fem sortides, excursions, assistim a congressos, reunions amb altres entitats...
Treballem molt i és una manera que l'Escola també tingui un ajut econòmic, perquè l'Associació té convenis dins el Pla d'Ocupació per a la contractació d'algunes persones que ajudin al professorat dins les classes.
RdR: També teniu un grup de dones.
L.T.: Sí i està molt consolidat; s’ha unit a la taula de dones de Ripollet i col·laborem en les activitats del Dia de la Dona. A més, volen formar un grup de teatre per lluitar contra la violència de gènere. També anem a reunions de medi ambient, de la condonació del deute extern, a les de la Plataforma per la Pau...
RdR: És una manera d'aprendre més lúdica.
L.T.: Sí, i la gent es motiva més perquè va més enllà de les aules i els anima a venir a l'Escola. Ens agradaria que el centre durés molts anys i motivés a la gent a sortir de casa i no passar tantes hores veient la televisió i la seva programació de baixa qualitat. És una manera de sortir de la monotonia de la casa, la compra, els fills i els néts. A les persones que venen els hi aporta molt i tenen les portes obertes per fer les diferents activitats que s’ofereixen.
RdR: Creieu que s'ha superat el rebuig a venir a estudiar quan una persona és gran?
L.T.: Es va superant de mica en mica, sobretot en el cas de les dones, i no només perquè dediquen més hores a la casa i als fills, sinó també en funció de les persones que tenen al seu voltant. Algunes venen a l'Escola, però els seus marits els hi posaven traves per venir. Elles han estat valentes i han decidit venir a aprendre i que ell no els hi prohibeixi. També es va superant perquè de les unes a les altres es transmeten aquestes idees, i també el boca a boca fa que cada cop s’apropin més persones a l’Escola o a l’Associació perquè saben que hi ha moltes activitats i que l’ambient és magnífic.
RdR: És important que l'entorn t'animi a ampliar els teus coneixements? A tu, Isabel, et va animar a venir la teva filla...
I.N: A mi em va animar la meva filla, perquè sabia que m'agrada la cultura, la lectura, la música clàssica... Fins i tot vaig demanar fer un taller de música clàssica aquí i ara som unes 12 persones. L'Associació té moltes activitats i dóna molts estímuls, com ara el Carnaval, el dinar de Nadal, el sopar i l’excursió de fi de curs, la castanyada, la costellada,... Aprens moltes coses i la gent hi participa; es fan comissions i cadascuna s'encarrega de muntar les diverses activitats, així com les sortides culturals a museus, al Liceu, al Palau de la Música... Sortides que jo, individualment, no hauria fet.
RdR: El companyerisme és el millor que hi ha a l'escola?
I.N: Sí, i sobretot amb el professorat. La lliçó que he rebut d'ells és la seva pedagogia, que mostra com ha de ser l'ésser humà, l'estimació que posen a l'hora de fer les coses. La gent se n’adona i participa més, treballen més a gust i col·laboren molt. Aquí hi ha màgia i aquestes professores són la seva ànima i les que han fet aquesta escola. I no és només l'opinió de l'Associació, també la de molts alumnes que venen.
L.N: El professorat de l'Escola és molt dinàmic i ens tracten d'igual a igual, no com a professor i com a alumne, i això t'aporta molt i t'anima a col·laborar cada dia més i a fer més coses per l'escola. Obren les portes perquè són persones que s’entreguen i això et motiva. No t'importa passar aquí moltes hores perquè estàs contenta. Aquesta és la base fonamental i això fa que l'escola cada cop tingui més alumnes.
RdR: Heu representat a l'Escola en diferents països?
L.N: A Catalunya és una de les escoles d'adults més importants i també ens hem donat a conèixer a Europa, perquè jo he participat a congressos i xerrades a Brussel·les i a Grècia, on participaven vuit països més, per parlar de l'escola Jaume Tuset, per donar a conèixer la pedagogia i les activitats que es realitzen a Ripollet. I això també és important, que se’ns conegui fora del municipi.
RdR: Els ciutadans encara es poden matricular a l’Escola fins al proper 15 de setembre. Els hi animaríeu a apropar-se al centre?
L.T.: Els hi diria que si estan cansats d’estar a casa, de veure la televisió i de no saber què fer, que s’apropin a l’Escola d’Adults perquè hi ha moltes activitats i segur que alguna els hi interessa. No només poden anar a classes, sinó també participar en tallers, xerrades, sortides i altres activitats. Aquí seran benvinguts.

Leandra Torres i Isabel Nofre,
presidenta i secretària de l’Associació Cultural i d’Educació de Persones Adultes Jaume Tuset

‘El professorat és l'ànima
de l'Escola i et motiven
a treballar cada cop més
pel centre’

‘Algunes dones han
estat valentes i venen
a l'Escola, encara que
els seus marits els
hi posaven traves’