El Pacte Nacional per l'Educació signat fa uns mesos va anunciar, com a mesura més significativa, l'augment d'una hora de classe a les escoles públiques de primària. La mesura pretén compensar una vella desigualtat entre les escoles públiques i privades del nostre país per la qual les primeres feien una hora de classe menys al dia. Fins aquí tot bé. Però com s'aplicarà? Això ja són figues d'un altre paner.
D'entrada cal dir que molts sectors professionals de l'ensenyament no estan d'acord amb la forma d'aplicar aquesta mesura i per aquesta raó el sindicat majoritari dins l'ensenyament públic, USTEC, va negar-se a signar el Pacte Nacional per l'Educació. Les organitzacions sindicals signants, com és habitual, no van voler consultar al professorat sobre la mesura, i d'aquest amanera, malgrat es promet al mestres treballar menys hores, han sorgit protestes de manera espontània sense l'empara dels sindicats.
De què recelen els professionals de l'ensenyament respecte la forma d'aplicar aquesta sisena hora? La raó principal radica en què, contra el que cabia esperar, les grans beneficiades de l'aplicació de la sisena hora seran les escoles privades, les quals veuran com augmenten significativament la quantitat de diners que reben de l'estat. Un augment que superarà la inversió que caldrà fer en el sector públic. Ves per on una mesura destinada a eliminar les desigualtats, pot acabar augmentant-les.
La relació directa entre més hores de classe i major nivell de formació de l'alumnat és també força discutible. Tenim prou exemples de països i comunitats autònomes amb les mateixes o menys hores de classe a l'any i amb nivells de formació superiors als estudiants catalans. En aquests llocs el nivell d'inversió pública en les escoles és molt superior a la de Catalunya.
Finalment cal fer esment que la sisena hora s'ha volgut vendre com una mesura per ajudar a comptabilitzar la vida professional i familiar. Però la realitat és que pot comportar problemes afegits d'organització a moltes famílies (horari diferents de sortida dels alumnes de preescolar i primària d'un mateix centre, reducció del temps del migdia per les famílies que portin els fills a dinar a casa, noves necessitats de canguratge per tenir cura dels infants...).
En fi, les nostres autoritats educatives haurien de prendre nota del que s'ha fet i s'està fent a Finlàndia, per exemple. Aquest país, en sis anys, ha passat del penúltim lloc en el rànquing de qualitat educativa europea a ocupar-ne el primer. Per fer-ho han prohibit determinats horaris laborals a les famílies amb fills en edat escolar, i han augmentat significativament el nombre de mestres a les escoles, sense oblidar que els nens finesos comencen l'escola als 7 anys, més tard que els nostres. De moment els partits de govern a l'Ajuntament ens diuen que tot anirà bé, que no patim, en la seva línia de fer tot els que diguin els de dalt. Malgrat aquest optimisme del tripartit local, les autoritats educatives de la Generalitat admeten que no hi haurà mestres per cobrir les baixes del professorat. Veurem què passarà, però "no pinta massa bé".

Compromís per Ripollet