A l’estiu, què fem amb els nens?

Els escolars gaudeixen de tres mesos de vacances. Els pares però tenen com a molt 30 dies. Què fan amb els seus fills durant l’estiu? Els casals d’estiu s’han convertit en l’opció més escollida, encara que alguns també depenen dels serveis de canguratge i dels avis que arriben allà on els pares no poden.

Els estudiants ja estan de vacances, una situació de la qual gaudeixen durant tres mesos ja que les classes acaben al juny i no comencen fins a la segona quinzena de setembre. Però aquest privilegi no el tenen els pares i mares que treballen, ja que els més afortunats tenen com a molt 30 dies a l’estiu. Aquesta incompatibilitat entre pares i fills obliga a buscar alternatives per ocupar el temps lúdic dels infants i joves. Les opcions són múltiples: casals d’estiu, classes de reforç, cursos intensius, sortides a l’estranger o un servei de canguratge, tant de professionals com dels avis.

Els esplais, una opció d’èxit
Els casals d’estiu que es realitzen a Ripollet són l’alternativa escollida per la majoria de pares. A més dels que organitzen alguns gimnasos, els més coneguts són els que realitzen els centres d’esplais La Gresca i l’Estel i el Patronat Municipal d’Esports (PAME).
Al casal d’estiu de La Gresca enguany participen 110 nens, un nombre de places que han hagut d’augmentar per, sobretot, la forta demanda en els grups dels més petits. En el cas de l’Estel també han hagut d’ampliar el nombre de places fins arribar a 234 nens. Finalment, a l’Escola d’Estiu del PAME participen més de 350 joves. Els preus d’aquestes activitats oscil·len entre els 72 i els 285 €, incloent el servei de menjador i les excursions. En alguns casos. A aquesta quantitat les famílies interessades han de sumar el preu de les colònies, al voltant d’uns 200 euros.
“Aproximadament podem gastar 350 € comptant l’esplai, les colònies i el canguratge, a més d’un o dos dies que jo he d’agafar vacances per anar a buscar al meu fill al casal d’estiu. Però tenim assumit que juliol és un mes car”, explica Sergi, que té un fill en edat escolar. De tota manera no totes les famílies es poden permetre aquesta despesa. Aquest és el cas del Javier i la Sonia, que tenen dues filles i no poden fer front a aquest cost. “El problema és que nosaltres hem de pagar 600 euros i llavors, per què treballa la meva dona? Li sortiria més a compte quedar-se a casa”, comenta Javier. Ell té una feina fixa i sempre agafa vacances a l’agost, en canvi la Sonia no té un contracte estable i enguany té una setmana.
Els tres mesos de vacances escolars també obliguen als pares a adaptar les seves. Moltes parelles opten per fer vacances en diferents setmanes per cobrir al màxim el temps que els seus fills no estan a l’escola. “Al juliol va a l’Escola d’Estiu del PAME i a l’agost la meva dona i jo ens combinem les vacances fins que torna al col·legi”, diu Jose, pare de dos fills. Algunes famílies fins i tot necessiten l’ajuda de tercers: “Al juliol van a l’esplai i a l’agost estan dues setmanes a casa dels avis i dues més de vacances amb nosaltres. Jo tinc sort de tenir l’ajuda dels avis”, declara Inma, mare de dos fills.

L’esplai a l’escola?
Per primer any, durant el mes de juliol al CEIP Escursell s’està realitzant un casal d’estiu, a càrrec d’una empresa externa a l’escola que està prestant aquest servei.
Alguns pares consideren molt positiva aquesta opció i creuen que s’hauria d’estendre a la resta de centres educatius, ja que asseguraria que tots els infants tinguessin plaça, estarien en un entorn conegut i amb els mateixos companys de classe. “Si fos subvencionat ja seria perfecte”, diu Javi. Sergi, en canvi, aconsella apuntar als infants i joves als casals d’estiu perquè “fan coses diferents de les que realitzen durant la resta de l’any, van a la piscina, fan excursions i coincideixen amb altres nens i a més, en coneixen de nous”.
Els avis no fan vacances
Moltes parelles necessiten de l’ajuda dels avis durant l’estiu, alguns d’ells perquè no poden pagar les activitats que organitzen els esplais o acadèmies, i d’altres perquè igualment necessiten que algú vagi a portar i a recollir als infants. “La meva néta té 11 anys i gairebé durant tot l’any menja i dorm a casa meva. Ajudem als nostres fills tant com faci falta. Tal com està la vida si no fos pels avis...”, comenta Marcos. Per a ell aquesta situació és encara més complicada ja que les vacances dels nens s’allarguen durant tres mesos. En canvi, per al Fernando els estudiants tenen aquest temps d’oci més que merescut. “Han de descansar de l’escola perquè estan durant 9 mesos aixecant-se d’hora. El problema és que si treballen els pares han de portar-los a un esplai, contractar un cangur o deixar-los amb els avis”, explica el Fernando que habitualment té cura de dos dels seus néts. I és que per a molta gent gran aquesta dependència va més enllà de l’estiu. “La meva néta començarà l’escola el proper any i els seus horaris no coincideixen amb els dels seus pares. Així que hauran de deixar-la al menjador o dependre de nosaltres”, diu el Valentín.
Aquesta incompatibilitat entre horari laboral i escolar també es dóna a les vacances de Nadal i Setmana Santa. Així que buscar una alternativa és habitual pels pares.

Els casals d’estiu són l’alternativa escollida per la majoria
dels pares