‘Intento no planificar res perquè no m’agrada’

Es podria dir que en Jordi Font és un viatger professional. La seva passió és Llatinoamèrica i des de fa anys la recorre de cap a peus. Fa unes setmanes que va tornar de la seva última aventura, que va durar més de sis mesos. Volia recórrer els països que li faltaven per conèixer per terra. Va començar a Veneçuela i va passar per Perú, Equador i Colòmbia.

Revista de Ripollet: Per què Sudamèrica per viatjar?
Jordi Font: Jo sempre viatjo a Llatinoamèrica perquè tinc una implicació afectiva des de fa molts anys. També fa molts anys militava en organitzacions d'esquerres i Llatinoamèrica era un referent. Des de petit ja m'atreien els viatges de descobriments i tot això. Però a molts llocs també hi vaig perquè tinc amics.
RdR: Quan vas començar a viatjar?
J.F.: La primera vegada que vaig fer un viatge d'aquest tipus vaig anar a Cuba i després a Xile. En alguna ocasió he anat amb la intenció de quedar-me allà, el que passa és que no m'he acabat d'adaptar a com han anat les coses. Vaig estat 15 dies a Cuba i un mes a Xile; després vaig tornar. A l'any 2000 vaig estar sis mesos viatjant per Argentina, Xile i Bolívia. A l'any 2003-2004 vaig visitar Argentina, Uruguai, Paraguai i, de nou, Xile.
RdR: Fa unes setmanes que vas tornar del teu tercer viatge.
J.F.: En aquest últim viatge el meu gran repte era conèixer els països que em faltaven del continent sud-americà. Sempre viatjo per terra i el més econòmic possible, dins uns límits, perquè sinó a la llarga això et pot reportar problemes de salut.
RdR: Quan vas iniciar el teu últim viatge?
J.F.: Vaig marxar l'11 de desembre de 2005 i he tornat el 21 d'abril de 2006. Una mica més de sis mesos. Vaig passar allà el cap d'any.
RdR: Què has fet allà?
J.F.: Intentes conèixer coses, gent... En el cas de Caracas, he tingut sort, perquè uns companys d'aquí em van donar la referència d'un hotel i vaig conèixer a un italià que em va presentar a alguns parents del Chavez, militars i gent del govern. Podria haver aprofitat més aquests contactes, però vaig decidir anar més a la meva, perquè aquest tipus de gent t'ensenyen el que volen, no el que tu vols veure. A mi m'agrada més el contacte amb un altre tipus de gent.
RdR: Ho tenies tot planificat abans de la sortida?
J.F.: Jo intento no planificar res perquè no m'agrada. L'únic que tenia clar en aquest viatge era que volia arribar al Machupicchu per terra i després tornar. Volia començar a Veneçuela, passar per Perú, Equador i Colòmbia. Colòmbia era un país que em preocupava, perquè hi ha una informació molt tergiversada sobre la realitat del país. És un dels millors països en quant al tracte que et dóna la gent, l'educació i l'amabilitat. També hi ha molta violència i s'ha d'anar precabut.
RdR: Com t'organitzaves l'allotjament?
J.F.: En aquests països, a les ciutats hi ha el que s'anomena "zonas rojas", que és el pitjor. He anat a moltes "zonas rojas" i he estat en molts hotels situats en aquests llocs, perquè són els que més econòmics surten, sempre prop del centre, que és on es troba tot el que és interessant. Molta gent em deia que com em ficava en aquests llocs, però no crec que sigui tan complicat, si mires de no sortir a depèn quines hores al carrer, ni vestir mostrant segons quines coses.
RdR: Com a mínim abans del viatge t'informes de la situació del país?
J.F.: A vegades porto una llista d'organitzacions amb les que intento contactar i saber el que s'està fent per allà políticament i socialment. Per exemple, quan vaig estar a Brasil, tenia un bon contacte amb la CUT (Central Única de Treballadors), un sindicat que em van facilitar moltes coses, fins i tot allotjament sense pagar. Normalment no tinc tanta sort i en aquest últim viatge m'ho he hagut de pagar tot, els hotels i el transport.
RdR: Quant és el màxim de temps que has estat en un dels països que has visitat?
J.F.: Quan vaig estar a Buenos Aires, vaig passar tres mesos en una pensió del barri del "Congreso", un barri popular on hi havia argentins, peruans, equatorians i em costava 60 euros al mes. Compartia cuina i bany i l'únic que tenia propi era l'habitació però era econòmicament viable.
RdR: Quan vas començar a viatjar ho feies sol o acompanyat?
J.F.: Els primers viatges els vaig fer per Europa i alguns en autoestop. El que passa és que a la llarga compartir viatge pot ser molt complicat perquè és difícil coincidir amb una persona per fer el viatge com tu el veus. Llavors no em plantejo el fet de viatjar acompanyat perquè els meus viatges estan enfocats a relacionar-me amb la gent del país que visito. No vaig a veure només paisatges o edificis, m'agrada molt tractar amb la gent.
RdR: Dels viatges que has fet què és el que més t'ha impressionat?
J.F.: Una cosa que em va molestar molt va ser l'exèrcit i la Guàrdia Nacional de Veneçuela. Es van fer molt pesats. Jo viatjava a motor, en autobús, cotxe, vaixell, etc. En una ocasió anava en un cotxe compartit amb quatre persones més, en tot el país hi ha molts controls i quan veuen que no ets d'allà van a per tu. Es fan molt pesats, t'obren les maletes, discussions i coses així. Jo he viatjat a molts països de Sud-Amèrica i només a Veneçuela m'ho van fer.
RdR: Els amics sud-americans que tens són fruit dels teus viatges?
J.F.: Majoritàriament sí. Alguna persona l'he coneguda aquí perquè ha vingut a estudiar i després he anat allà. Però la majoria són gent que coneixes o que portes el contacte d'aquí i es crea una amistat. Quan estàs molt de temps en un lloc crees una xarxa d'amistats. En canvi, en aquest últim viatge, com m'he mogut més he conegut gent però no com per mantenir una relació duradora.
RdR: Has conegut gent que fa un tipus de viatge com el teu?
J.F.: Em vaig trobar una parella, ella de Sabadell i ell de Barcelona, que havien estat col·laborant en un poble de Bolívia i després d'estar sis mesos allà, han estat un any i mig viatjant. Van recórrer tota Sud-Amèrica i anaven entrevistant a catalans que vivien per allà. Hi ha molta gent que realment val la pena que passa molt temps fora i dediquen temps d'un viatge, pagat de la seva butxaca, a ajudar la gent. Hi ha gent que realment val la pena quan la coneixes.
RdR: Quan vas de viatge, quin és el teu equipatge?
J.F.: Motxilla no en porto, perquè és molt pràctica, però no puc portar tant de pes a sobre. Normalment porto una maleta amb rodes i una motxilla petita. Després sempre acabo comprant-me una altra bossa perquè vas comprant coses i les has de ficar en algun lloc. Per mi, també és molt important la càmera i porto un discman amb música perquè m'ajuda molt a passar les nits.
RdR: Com et financies els viatges?
J.F.: Jo treballo una temporada, aquí faig una vida que es podria dir gairebé monacal, així que estalvio per gastar-m'ho després. A Sud-Amèrica per un o dos euros menges i pots trobar hotels de sis euros.

El Jordi Font ha viatjat per molts racons de Llatinoàmerica

‘Viatjo a Llatinoàmerica perquè tinc una
implicació afectiva de
fa molts anys’

‘Una cosa que em va
molestar molt va ser
l’exèrcit i la Guàrdia
Nacional de Veneçuela’