Les parets també parlen…
A Ripollet no som especials i per tant no ens escapem de la voràgine
de les pintades i graffits a les parets.
Ho dic perquè, de fet, al poble, no queden gaires parets públiques
o privades sense una guixada. El típic “tonto quien lo
lea”, “Jonathan x...”, “aquí va estar...”
són molt corrents com ho són també les que estan
fetes amb esprai ja siguin en forma de “firma” de rapers
o amb consignes polítiques o reivindicatives.
Tenim útimament a la vila, moltes parets pintades amb consignes
de caràcter feixista, nazi, nacionalsocialista, com se li vulgui
dir. Creus gamades, creus cèltiques, missatges xenòfobs,
contra la immigració, d'exaltació del nacionalisme espanyol
més ranci… La realitat és que aquestes consignes
prohibides per llei, no s'esborren de la vila i fan que dia a dia els
més menuts les vaguin assimilant com a quelcom normal; i això
és perillós.
Perquè dic tot això? doncs molt senzill: Dissabte a la
tarda passejant, vaig trobar part de la paret del darrere del Centre
Cultural guixada amb una pintada gens afavoridora per l'alcalde i els
socis de govern, una guixada que tacava i molt el blanc del Centre Cultural.
Doncs bé, aquesta pintada rebutjable totalment dilluns a la tarda
(que vaig tornar a passar) ja no hi era. Com és que aquesta pintada
ha desaparegut en dies i les homòfogues encara romanen a les
parets? Quins barems es fan servir per discriminar unes i altres?
A mi, en realitat em sap molt greu que, qui té la potestat, la
responsabilitat i els mitjans tant econòmics, tècnics
com legals, discrimini les pintades segons el que hi hagi escrit i només
esborri les que li son negatives com ha passat amb aquesta.
Apel·lo a la responsabilitat dels governants per esborrar d'una
vegada per totes, totes les mostres d'intolerància feixista que
encara romanen a la nostra vila.
Alir