Obstacles a la participació
Què be queda quan un polític diu que està totalment
obert a la participació! Una paraula que, automàticament,
va acompanyada d’una altra que ja sembla complementària:
“transparència”. A nivell local estem, fins i tot,
cansats de sentir que els ciutadans poden intervenir en una gran quantitat
de processos cabdals per al nostre municipi i que són els veïns
els que realment decideixen. Però després d’aquests
arguments, llegueixes a la premsa o t’assabentes que no ha estat
així i que la participació és relativa o mínima.
El darrer exemple ha estat el debat en el ple municipal sobre la participació
per definir la urbanització del sector nord-oest de Ripollet,
l’últim gran espai del municipi sense urbanitzar. Doncs
bé, resulta que el grup de decideix està format per l’equip
de govern i per l’equip que ha redactat el projecte, i la resta
de ciutadans, partits polítics, entitats, propietaris dels terrenys
o promotors i constructors formen part d’un segon nivell que només
té dret a opinar, és a dir, no a decidir. Aquesta és
la participació que tant es proclama? Com al darrer Consell Escolar
Municipal on no es va seguir l’acord de la comunitat educativa
per implantar la gestió totalment pública de la llar d’infants
municipal; o a altres organismes que es diuen participatius i on les
decisions ja estan presses abans d’iniciar-se la reunió.
Els ciutadans tenen dret a intervenir en les assumptes del seu municipi,
a formar part de processos participatius i aportar la seva opinió.
A que les seves al·legacions es tinguin en més consideració.
Així és la participació autèntica.
Alir