‘Vaig ser campió d’Espanya de tennis per equips amb 14 anys’

Amb només 4 anys el Marc Pijoan ja jugava al tennis amb el seu cosí petit a les pistes del Sandacos. La tradició familiar pel tennis el va portar a guanyar un campionat d'Espanya per equips amb només 14 anys. En aquests moments, ja fa dos anys i mig que estudia als EUA amb una beca per jugar a tennis. De moment, el seu objectiu principal és acabar la carrera i després ja decidirà.

Revista de Ripollet: Vas començar de molt petit a jugar al tennis, recordes com van ser els inicis?
Marc Pijoan: Vaig començar als 3 o 4 anys a jugar al tennis a les pistes de la meva àvia, les del Sandacos, amb el meu cosí petit, el Xavi Gassó, vam començar a pilotejar entre nosaltres. Llavors, quan tenia 5 o 6 anys em va començar a entrenar el meu tiet, el Lluís Gassó.
RdR: El fet de començar tan jove, et deuria fer pujar ràpid...
M.P.: Vaig estar a un club de Barcelona, perquè em van veure i em van fitxar. Amb uns 14 anys vaig guanyar el Campionat d'Espanya per equips infantil. I a partir d'aquí vaig continuar jugant, fins als 18 anys que vaig jugar un any i mig de professional, del qual un any vaig estar lesionat de l'esquena.
Durant aquell any vaig estar viatjant i vaig conèixer una noia que em va explicar el de les beques de tennis als EUA per poder estudiar allà. I ara porto dos anys estudiant als EUA i jugant a tennis.
RdR: El tennis és una tradició familiar?
M.P.: Sí, el meu pare jugava al tennis i tota la meva família materna, excepte ella, també han jugat a tennis. Així que em vaig contagiar de tots ells.
RdR.: Si vas començar de tan petit és perquè la família t'ha animat força...
M.P.: Sempre m'han animat a seguir endavant i a més he tingut la sort que, més o menys, se m'ha donat bé.
RdR: Quins títols has guanyat?
M.P.: Vaig ser campió d'Espanya per equips als 14 anys, amb el Club Bonasport de Barcelona, que van ser els que em van fitxar per participar al campionat de Catalunya i d’Espanya per equips.
RdR: Com vas aconseguir la beca dels EUA?
M.P.: Jo tenia un representant que coneixia al que ara és el meu entrenador als EUA i em va ajudar a prendre contacte amb la universitat en la que estic ara.
RdR: Quina titulació curses?
M.P.: Allà estudio "Management", el que equivaldria a la carrera de direcció d'empreses d'aquí. En concret, la sortida és dirigir una empresa o bé un jugador, per ser en un futur manager o representant.
RdR: Abans de marxar ja controlaves l'idioma?
M.P.: La veritat és que no. Vaig aprovar les proves mínimes per poder marxar, perquè tot i que havia anat a una escola bastant bona, a mi no se'm donava gaire bé l'anglès.
Vaig haver d'estudiar una miqueta abans de marxar però un cop allà ja l'agafes, perquè quan estàs les 24 hores del dia escoltant anglès l'acabes aprenent.
RdR: Com combines el fet d'estudiar i els entrenaments?
M.P.: Normalment, abans de la temporada, l'entrenador ens diu el calendari d'entrenaments. D'aquesta manera em puc fer l'horari de classes, segons les hores que no entreno.
Normalment tinc entrenament de 12 a 16 hores, així que tens tot el matí i la tarda per agafar-te classes.
RdR: A quina ciutat dels EUA vius?
M.P.: Estic a Pocatello, a l'estat de Idaho, que es troba al nord de Utah, on es van fer les olimpíades d'hivern.
RdR: Trobes molta diferència en el tipus d'entrenament espanyol i americà?
M.P.: Per una banda, el que aquí es fa a terra batuda allà és tot pista ràpida, i la manera d'entrenar s'ha d'ajustar més a la pista. Quan jo entrenava aquí feia matí i tarda i allà només es fa un entrenament al dia.
RdR: T'agradaria dedicar-te al tennis professionalment o bé exercir dels estudis que estàs cursant?
M.P.: Crec que és una experiència molt bona el fet de poder estudiar allà i combinar-lo amb el tennis. Jo tinc clar que primer vull acabar la carrera i després ja veurem. Tens una porta oberta de poder dedicar-te al tennis després, quan acabi la carrera, però primer la carrera.
RdR: En el temps que portes als EUA t'han fet alguna oferta?
M.P.: No, de moment no. A més mentre tens la beca no pots jugar com a professional. Si guanyes algun torneig en teoria has de tornar els diners, així que de moment no m'han ofert res, ni tinc cap intenció.
La qüestió és que tu pots marxar de la Universitat quan vulguis. Si t'ofereixen alguna cosa i vols deixar els estudis, llavors si que ho pots fer, però mentre estiguis a la Universitat no.
RdR: En l'últim any, a Espanya, ha agafat molta força el tennis gràcies a Rafa Nadal, que en penses d'aquesta nova moda?
M.P.: Crec que és bo pel tennis, perquè estava una mica de capa caiguda. Des de l'època de l'Àlex Corretja no teníem ningú que despuntés i espavilés el tennis. Llavors pel que és el tennis li ha anat molt bé.
RdR: Algun cop has coincidit en algun torneig amb el Rafa Nadal?
M.P.: Si, en un parell o tres de torneigs vam coincidir. També amb el seu tiet. Són bona gent, un noi molt senzill i molt bona persona.
RdR: I que tal és la vida allà?
M.P.: Tinc la sort que estic en un apartament amb cuina i, llavors, em puc fer el que a mi m'agrada. El menjar d'allà no m'agrada gaire, així que per menjar puc fer i desfer.
A més, comparteixo pis amb un noi de València, que també té una beca de tennis.
RdR: Ara portes dos anys i mig vivint fora, què és el que trobes més a faltar d'aquí?
M.P.: El clima, sobretot. Allà a l'hivern estem a 16 graus sota zero amb neu. Llavors hi ha vegades que no tens ganes d'estar allà, que no et surten bé les coses tant sigui pels estudis com pel tennis i, tot i que tens amics, no és el mateix.
RdR: Quan vas decidir marxar a estudiar als EUA que va dir la teva família?
M.P.: Quan ho vaig proposar em van animar molt a que seguís endavant. És una oportunitat molt gran el fet de poder cursar una carrera a l'estranger sense pagar res i, a més, el prestigi que dóna aquí a l'hora de trobar feina.
RdR: És molt diferent el sistema d'estudi americà?
M.P.: Allà és molt important el dia a dia. Si perds una classe no aproves. En canvi aquí pots no anar a classe i aprovar una assignatura.
RdR: T'has plantejat el fet de quedar-te a viure als EUA?
M.P.: De moment no ho sé, tot i que allà se que puc trobar bons contactes. Si trobés un bon contacte potser si que m'ho pensava. Però és una cosa que no em preocupa de moment.
RdR: Un dels teus millors moments relacionat amb el tennis?
M.P.: Una bona oportunitat va ser quan em va fitxar el club de Barcelona, Bonasport. A partir d'aquí va ser quan vaig tenir una mica de renom, i això ha fet que hagi pogut fer totes aquestes coses.

Va començar a jugar a tennis a les pistes del Sandacos amb el seu cosí petit.

‘És una experiència
molt bona estudiar
als EUA i poder
jugar a tennis’

‘El que més trobo a
faltar és el clima,
perquè a l’hivern estem
a 16 graus sota zero’