‘Trobaré molt a faltar la meva filla, més que a ningú altre’

Juan Carlos Lorente, més conegut com el “Presi” ha decidit emprendre una nova vida a Almeria. Després del tancament de la Trilla va decidir tornar a la seva terra i muntar una empresa. En molt poc temps ha hagut de prendre moltes decisions importants, com deixar la presidència del Futbol sala Ripollet després de 22 anys i cedir totes les responsabilitats al seu amic i germà Antonio García "Tinaja"..

Revista de Ripollet: Vas ser un dels fundadors del Futbol Sala Ripollet.
Juan Carlos Lorente: Sí, l'any 83-84 Antonio García “Tinaja”, Emilio Alonso i jo vam començar amb la lliga local de futbol sala, teníem uns 20 anys, i el que portava la lliga ho va deixar i nosaltres vam agafar el relleu. Nosaltres li vam donar els estatuts i vam legalitzar l'associació com entitat, tot i que ja existia, i, després, vam fundar el Futbol Sala Ripollet.
RdR.: Com van ser els inicis?
J.C.L.: Al principi érem l'equip dels “matats”, era una lliga una mica anàrquica, es jugava en l'Escola Anselm Clavé i a vegades jugàvem un dissabte a les 2 de la tarda o un diumenge, no hi havia cap control.
Quan vam crear una lliga regular de 16 equips, fèiem unes 24 hores molt conegudes. Llavors és quan es va donar a conèixer a Ripollet el futbol sala.
RdR.: Al principi va tenir bona acollida o la gent era reticent?
J.C.L.: Va costar una mica, perquè la gent era molt futbolera però del camp de gespa. De fet vam tenir alguns problemes amb gent del futbol de Ripollet que deia que espatllàvem els futbolistes, perquè hi havia alguns que el cap de setmana deixaven el futbol per jugar al futbol sala.
Jo sempre he defensat que el futbol sala és complementari al futbol i, a més, és un esport diferent. Un jugador de futbol sala no té perquè saber jugar a futbol, són tàctiques molt diferents.
RdR.: Les característiques dels camps són molt diferents.
J.C.L.: Les mides dels camps són diferents. Nosaltres hem jugat a futbol sala amb el futbol Ripollet i els hem guanyat, però segur que a futbol ens guanyen ells.
Al principi va costar, però després l'acolliment va ser molt fort al 86 quan ja teníem els estatuts. Llavors vam decidir que jo seria el president fins ara, després de 22 anys.
Va ser una acollida de cop, recordo que vam fer unes 24 hores i el pavelló estava molt ple, jo no havia vist mai, va ser inaudit en aquells moments. També hi havia moltes baralles i ens va costar bastant eradicar-ho perquè en aquells moments les regles estaven encara una mica agafades amb pinces.
RdR.: El futbol sala ha arribat a categories importants
J.C.L.: Sí, ha estat i està, vam patir un descens fa 4 anys però ara estem en Nacional A, que és una categoria impensable pel que és el poble de Ripollet. Sobretot pel que fa al patrocini. Nosaltres hem estat competint, per exemple l'any passat, en la categoria cadet, amb pressupostos 20 cops més grans que el nostre. Tenim una cantera molt bona i, a més, igual que marxen en venen de nous. Aquest any van marxar 6 però van venir 7.
RdR: Viatgeu molt?
J.C.L.: A Nacional A juguem contra equips d'Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. És equiparable a la 2a B del futbol tradicional.
RdR: Treballaves a la Trilla fins al seu tancament, com compaginaves la teva feina amb les tasques de “Presi”?
J.C.L.: Vaig tenir sort, perquè els meus caps de Trilla sempre em van donar una mica de màniga ampla. Jo era una persona molt coneguda a Ripollet i, al no estar vinculat a una màquina, sempre tenia un marge de moviment una mica més ample. Podia fer alguna trucada per telèfon, a més sortia a les 17 i a aquesta hora era quan començava tota l'activitat del futbol sala. La veritat és que m'ho podia compaginar bastant bé.
A més el meu company “Tinaja”, és representant d’una marca de cerveses i sempre estava al carrer. Llavors sempre podia fer coses.
RdR: Quina era la vostra feina dins el futbol sala Ripollet?
J.C.L.: Fèiem de tot. Des de preparar els pantalons dels nois abans de sortir, fins a passar el tiràs per la pista o reunir-se amb empreses per aconseguir diners per a l'equip.
Tots els nois que han passat eren com fills, i jo mai he tingut cap problema en pujar durant un partit a l'oficina per donar-li una samarreta a un noi o donar-li un massatge. El càrrec de president era més aviat perquè havia d'haver un.
RdR: Sempre heu tingut una actitud humil.
J.C.L.: Som una entitat humil, gran esportivament parlant perquè tenim i hem tingut jugadors molt bons. Alguns jugadors d'equips importants han participat en alguns torneigs, però no tenim diners per contractar segons a quins jugadors, eren col·laboracions, ens venien a donar una mà. Ho han fet més per amistat que econòmicament.
RdR: Què destacaries de tot el temps que has passat relacionat amb el futbol sala?
J.C.L.: Jo sempre he dit que en el moment que em fes un enemic al futbol sala ho deixava, em vaig ficar en això amb molta il·lusió i fent amics on he anat. També destacaria la gran companyonia i la pinya que hem estat sempre. El nostre èxit s'ha basat en això, en ser gairebé una família.
Impressiona veure partits com un contra el Tenerife, en el que vam vendre més de 1.500 entrades, el pavelló estava ple. I això és possible perquè hi havia molt de feeling entre afició, jugadors, entrenadors, era una família.
RdR: El fet que la directiva del club no estigui tan estamentada haurà ajudat a que el ambient sigui més personal.
J.C.L.: Jo tinc relació directa, per exemple, amb els capitans i em diuen si necessiten això o allò. A més si sortíem fora nosaltres contractàvem l’avió, hotel, dinar, etc. Així que tant per bo com per dolent, les queixes anaven a parar a mi o a l'Antonio.
RdR: Ara has deixat al teu company Antonio a càrrec de tot, què en pensa ell?
J.C.L.: Ell està molt content, per una banda perquè ara tinc la possibilitat de prosperar. Però per una altra, li deixo molta feina i perd un germà, sempre anàvem junts.
RdR: Per què decideixes marxar a Almeria?
J.C.L.: Quan va tancar la Trilla definitivament, va ser quan vaig decidir muntar la meva pròpia empresa. Tinc un soci que treballava amb mi a la Trilla i hem fet un curs sobre energia solar i plaques solars. Allà al sud ara hi ha molta feina d'aquesta branca professional.
L'estiu passat vaig estar a Almeria i vaig veure que el negoci de les plaques solars estava en alça. Però no m'ho vaig plantejar fins que no em van dir que tancaven la Trilla, perquè jo aquí tenia una bona feina des de feia molts anys. Amb la indemnització tenim per aguantar un parell de mesos i a veure que tal l'aventura en la que ens embarquem.
RdR: Què és el que trobaràs més a faltar?
J.C.L.: Sense cap dubte la meva filla. Tinc família i germans aquí, però la meva filla la trobaré molt a faltar més que a ningú altre. També l'ambient de Ripollet, els partits del futbol sala, amistats amics, etc.

Juan Carlos Lorente marxa a Almeria i deixa el Futbol Sala Ripollet del que ha estat president durant 22 anys

‘Estem a Nacional A,
és una categoria
impensable per al
poble de Ripollet’

‘Quan va tancar la Trilla definitivament, va ser quan vaig decidir muntar la meva pròpia empresa’