Tot el que dona de sí un Estatut
Després de dos anys de debat sobre el nou Estatut d'Autonomia
de Catalunya, finalment els ciutadans han decidit que estaven d'acord
amb el text, encara que no s'han pronunciat ni la meitat dels electors
que podien exercir el dret a vot. Alguns d'ells directament han optat
per no apropar-se a les urnes perquè "passen" de les
formacions polítiques i del paper de la política en general.
Altres no van votar perquè consideren que durant els dos anys
de debat de l'Estatut només s'ha marejat la perdiu i la importància
que pot tenir el text ha quedat sotmès a una lluita política
entre les diferents formacions.
D'altra banda, menys del 50% dels electors van anar al seu col·legi
electoral per participar en aquest procés decisiu per Catalunya,
tant amb el seu vot a favor com en contra. Ells, malgrat no representar
ni la meitat dels votants, són els únics que ara poden
criticar o lloar els propers passos que es donaran per posar en marxa
el text aprovat. Aquesta població és la que ha participat,
la que no ha "passat", la que ha exercit un dret que va costar
molt d'aconseguir, els que s'han esforçat per conèixer
alguns articles del nou Estatut i volen decidir cap a on ha d'anar la
nostra nació (segons el preàmbul).
I ara, després de les votacions, continuarem parlant de l'Estatut,
de la seva "inconstitucionalitat popular", de si l'abstenció
és decisiva, i de molts altres aspectes que envoltaran aquest
text durant les properes setmanes. El resultat ha estat decidit per
la majoria de votants, i això s'ha de respectar.
Alir