‘L’any vinent vull guanyar el campionat d’Espanya’

Des que era petit el Josep Lluís Carrión ha viscut a casa una gran passió pel món del motociclisme. Va començar amb al seu germà quan tenia només 17 anys corrent al circuit de Montmeló com una afició i ara ja està en una categoria professional amb l’equip Monlau Repsol Competició, de mans de l’Emilio Alzamora. En aquests moments, competeix a la categoria Supersport i ja va cinquè en la classificació.

Revista de Ripollet: Quan et va venir l'afició per les motos?
Josep Lluís Carrión: Des de petit ja vaig viure molt l'afició per les motos a casa i se'm va traspassar. El meu germà era molt aficionat i pel nostre compte anàvem a Montmeló a fer tandes i poc a poc em vaig anar introduint. Ell es va comprar una altra moto i em vaig quedar jo la seva.
RdR.: Al món de les motos cal una gran despesa, els inicis deurien ser complicats.
J.L.C.: És un esport molt car si no tens espònsors. Nosaltres vam començar pel nostre compte i és difícil, perquè un joc de neumàtics només et duren una carrera i costen al voltant de 350 €. Així que entre entrenaments i carrera et pots deixar més de 1.000 €. Has de portar mecànics i la gasolina val uns 6€ el litre. Aquesta és la manera de començar si no poses de la teva part al principi és difícil que t'ho donin tot fet des d'un principi.
RdR.: Quin va ser el teu primer equip?
J.L.C.: El meu germà i jo vam començar amb un altre noi de Ripollet i vam formar un equip els tres. Ens anava bé però el meu germà va decidir deixar-ho i va ser quan jo em vaig dedicar més en serio.
RdR.:Quan va ser el teu debut?
J.L.C.: El meu debut va ser als 17 anys, en un campionat de Catalunya. Vaig formar equip amb un noi de Ripollet i vam començar a fer carreres com a hobby. La cosa començava a anar bé i, l'any passat vaig passar al campionat de Catalunya a la categoria Supersport. És llavors quan realment em van començar a anar bé les coses. A la primera carrera vaig sortir tercer i vaig quedar sisè.
RdR.: Quines categories hi ha al campionat d'Espanya?
J.L.C.: Al campionat d'Espanya hi ha la 125cc, que solen ser els nois més joves, la Supersport, solen ser nois d'entre 17 i 23 anys, i la Fórmula Extrem, que són els més grans. Més o menys es distribueix per edat, però també influeix molt l'experiència.
RdR.: Quan vas pujar a una moto per primer cop?
J.L.C.: Tindria uns 6 anys i em van regalar una moto de camp. Anàvem als Pinetons a donar voltes algun diumenge, però res de competició.
RdR.: I els teus pares que opinaven de la teva afició?
J.L.C.: Al meu pare també li agradava molt el món de les motos. Ell sempre m'ha recolzat en tot.
RdR.: Ara estàs a l'equip Monlau Repsol Competición, com has arribat fins aquí?
J.L.C.: L'any passat ens vam apuntar a dues carreres del campionat nacional i llavors l'Emilio Alzamora em va observar a València i Albacete. Va trucar al meu pare perquè em volia per al campionat de Catalunya i el d'Espanya d'aquest any. I, en un futur poder aspirar al d'Europa i al del món. Llavors que et truqui una persona que ha estat campió del món és molt important. Tot ha anat molt ràpid perquè vaig estar un any practicant per lliure i em va trucar l'Emilio i vaig passar a l'àmbit professional.
RdR.: Comptes amb una persona molt important al teu darrere com és l'Emilio Alzamora, com és la relació amb ell?
J.L.C.: T'ajuda molt abans de sortir a la pista. Et dóna molts consells i molta tranquil·litat quan puges a la moto, ets sents molt recolzat. També a vegades ens ha de donar canya.
RdR.: Com funcionen els entrenaments?
J.L.C.: Els entrenaments me'ls organitza l'equip. Llavors el dia que hi ha entrenament em truquen i vaig al lloc que m'indiquen. D'altra banda, també, hi ha una part física que faig pel meu compte. Faig bici, corro, etc. i també una dieta adequada.
La part física és la més important, si no estàs bé físicament no pots amb la moto.
RdR.: És molt important controlar els nervis?
J.L.C.: Jo sóc molt tranquil, només em poso una mica nerviós el moment just abans de pujar a la moto, un cop estic a sobre se'm passa tot. Però és molt important la capacitat de concentració i prendre's-ho amb calma.
RdR.: Has patit alguna caiguda important?
J.L.C.: La primera caiguda va ser a Montmeló, però no va ser gaire forta. L'any passat a Albacete va caure un noi davant meu i vaig col·lisionar amb ell. Aquest cop si que em vaig fer una mica de mal al coll. I l’última va ser al campionat català perquè plovia. Jo no tenia cap experiència amb pluja i no ho vaig poder evitar.
RdR.: La teva millor classificació?
J.L.C.: Ara mateix vaig cinquè al campionat d'Espanya, però estic molt content perquè competeixo amb gent que porta 5 o 6 i jo acabo d'arribar i estic entre els primers.
RdR.: Has continuat estudiant?
J.L.C.: Quan vaig fer 4art d'ESO vaig deixar d'estudiar perquè volia treballar. Va ser molt abans de començar en el tema de les motos. Treballava i m'ho combinava amb els entrenaments de moto. Ara m'han dit que he d'estudiar anglès per si començo a viatjar fora.
RdR.: La teva categoria no és de les més conegudes però hi va molt de públic a veure-us?
J.L.C.: Quan correm a Montmeló si que ve molta gent i també a Albacete. El campionat d'Espanya a vegades sembla que el deixen una mica de banda. Per exemple a la televisió pots veure les carreres de 125 i Extreme, però en canvi la meva categoria, Supersport, no surt.
RdR.: El teu germà que s'hi va dedicar també molts anys, està content del que has aconseguit?
J.L.C.: Si, molt. Ell vol que arribi al Mundial. A vegades sembla que està més il·lusionat que jo. Em dóna molt de suport i m'aconsella, em dóna molta tranquil·litat als circuits, sempre m'acompanya. En el seu moment ell ho va deixar perquè és molt nerviós i els nervis li podien, així que un dia d'entrenament es va baixar de la moto i va dir que ja no corria més. Va ser el primer que va apostar per mi i es d'admirar el fet que ell volgués que jo seguís perquè creia que era capaç d'aconseguir alguna cosa.
RdR.: Quin és el teu projecte de futur?
J.L.C.: Aquest any vull aprendre bé i agafar experiència, i l'any vinent optar a guanyar el campionat d'Espanya o com a mínim situar-me entre els 3 primers. I d'aquí a dos anys poder anar al mundial de 2 i mig o Superbike. La meva idea és poder dedicar-me al món de les motos.

Als 6 anys va pujar per primer cop a una moto de camp i practicava als Pinetons

‘L’Emilio Alzamora em va veure a València i Albacete l’any passat i va trucar
al meu pare’

‘D’aquí a dos anys
m’agradaria anar al
mundial de 2 i mig
o Superbike ’