Sol i platja de diumenge
Aquesta és la gran setmana. Quina setmana de declaracions, de
penjades de cartells i de contradeclaracions, de mitings i de contra
mitings...
Les posicions dels partits estan ben clares. A aquestes alçades,
tot el peix ja està venut. És per això que al voltant
d'aquest tema m'agradaria parlar no tant de les posicions polítiques
sinó de fer una petita i agosarada aproximació històrica
al que ha estat tot aquest el procés de l'Estatut.
Personalment, no sóc partidari d'Estatuts i penso que la llibertat
va més enllà però, en aquest procés sóc
conscient i crec que s'ha de tenir en compte que, el 30 de juny, el
90% de la representació política catalana al Parlament
es va posar d'acord per tirar endavant un projecte comú. Això
penso que és històric.
Aquesta decisió del Parlament de Catalunya però, ha estat
trencada en vàries ocasions per varis polítics que primer
van dir una cosa i després en deien una altre. Polítics
d'aquí i d'allà i fusters ("nos lo hemos cepillado")
entre d'altres.
Apareix el trencament de la unitat d'acció. Cada partit va per
una banda i tothom creu que votar el que propugna és el millor
per el país.
L'altre radiografia és la que vària gent ha estat fent
arreu de la Península, desqualificant-nos i desqualificant el
projecte fins a afirmar que l'estatut estava tutelat per una organització
armada.
De fet, me n'he adonat que, les cròniques referents a l'estatut,
només són negatives. Insults, rebaixes, desqualificacions,
interessos partidistes, Parlament de Catalunya a 2a divisió,
pactes ocults i desinformació a la ciutadania...
Perdoneu però jo, com molt bé va dir en Lluís Gavaldà,
cantant dels Pets: per dignitat nacional i personal votaré no!
Alir