‘A l’aeroport de Sabadell ens ha ofegat la voràgine constructiva’

Hi ha persones que sempre estan als núvols. Però no és perquè siguin despistats, sinó que és perquè s’hi dediquen professionalment. És el cas del Miquel Gallego, pilot des de fa 13 anys. Els avions van començar essent una afició i va acabar essent una vocació professional. Després d'obtenir la seva titulació com a pilot va començar donant classes d'aviació i ara és instructor de vol.

Revista de Ripollet: Des de quan ets pilot?
Miquel Gallego: Vaig comen-çar a volar l'any 1993, vaig ser pilot privat el mateix any i pilot comercial amb les qualificacions mínimes des del 1995.
RdR.: Sempre has volgut dedicar-te a l'aviació?
M.G.: Sí, un cop que vaig viatjar en avió de petit em va agradar i des de llavors em vaig començar a comprar re-vistes i publicacions sobre aviació. I l'afició es va convertir en “jo vull ser pilot”.
RdR.: Et va costar molt fer el curs de pilot?
M.G.: A banda de la vessant econòmica, tot i que és un factor important, la part d'estudi és una part considerable. Quan jo vaig fer el curs durava un any i en les èpoques fi-nals tenies sis hores de teoria al dia, més una hora o hora i mitja de vol, i una hora més de simulador. Així que et passaves el dia a Sabadell i quan arribava a casa, sopar, dormir i poc més.
RdR.: Com recordes el primer cop que vas pilotar?
M.G.: Hi ha dos moments a la vida d'un pilot que sempre es recorden. Per una banda, el primer vol, el dia en què, per primera vegada, poses motor a la pista i voles, i fas tu tot el procediment.
També és molt important el primer vol sol, perquè fins aleshores voles amb un instructor, però quan aquest decideix que el seu alumne és capaç de volar sol se li diu “la suelta”. En el moment de “la suelta” estàs tu sol, sense ningú que et digui res, ni cridi... Ets tu qui porta les eines. És un dels moments que més te'n recordes sempre.
Després ve la celebració de “la suelta”, a mi em van tirar a una piscina a finals de setembre a les nou del matí. Ara s'ha rebaixat una mica la cosa i es tira una galleda d'aigua bruta o alguna cosa així.
RdR.: Quin ordre has seguit a l'hora de treure't els carnets de pilot?
M.G.: Quan jo vaig fer el curs de pilot, primer obtens la llicència de pilot privat, tot i que el context és un curs de pilot professional. En un any tenies les llicències mínimes per entrar a una companyia a treballar, amb les llicències de pilot privat, pilot co-mercial, la qualificació d'avió de més d'un motor i vol instrumental. Primer vaig fer pilot privat, després pilot co-mercial i més endavant vaig fer els exàmens de pilot instrumental.
RdR.: En què consisteixen aquestes titulacions?
M.G.: Un pilot privat està limitat en la mida de l'avió que pot portar i no pot treballar com a pilot , en canvi un pilot comercial sí pot treballar. Primer només pots volar amb un motor però fent el curs de multimotor pots volar amb tots els motors que hi hagi. També pots obtenir la qualificació de vol instrumental, que vol dir que pots volar en qualsevol condició de dia, de nit, amb núvols, etc. No-saltres li diem H24.
Aquestes són les quatre qualificacions que pots obtenir per pilotar i després ja ve la d'instructor, que jo també la tinc.
RdR.: La teva primera feina en l'aviació quina va ser?
M.G.: Jo vaig enganxar una època una mica dolenta per a l'aviació, perquè hi havia molt poca demanda. Vaig començar donant classes a diferents acadèmies d'hostesses i després ja vaig començar a fer d'instructor en una escola de pilots privats a l'any 2000. Més endavant, vaig estar en una empresa de vols turístics.
Una cosa de la que t'adones quan ets pilot és que no només són pilots els de les grans línies amb l'uniforme i el glamour que els acompanya, sinó que hi ha una altra aviació, la general, que està molt oblidada, però hi ha molta feina.
RdR.: Ara que hi ha més companyies, sobretot de baix cost, també hi haurà competència en els sous.
M.G.: No és per desanimar, però actualment a Espanya hi ha entre 4000 i 5000 pilots en atur, és a dir, que tenen la seva llicència, però estan parats. D'altra banda hi ha companyies que contracten pilots estrangers.
RdR.: I en aquests moments a què et dediques?
M.G.: Ara estic col·laborant en una escola de pilots professionals a la qual m'incorporaré aviat com a cap d'instrucció en vol, però sense deixar les tasques que faig ara a d'altres llocs. Aquesta nova feina és a l'aeroport de Girona, però seguiré vinculat a d'altres feines de caràcter temporal a l'aeroport de Sabadell.
RdR.: A l'aeroport de Sabadell quines tasques es realitzen?
M.G.: A Sabadell es fa el tipus d'aviació que no es co-neix. Hi ha l'aeroclub més gran d'Espanya, dos escoles de pilots professionals en funcionament, una altra escola de pilots professionals que començarà a treballar, també tenim a TAVE helicòpters, la companyia més important d'helicòpters a Catalunya on tenen bases el servei d'emergències, els de trànsit, els de la Generalitat, bombers, etc. I a l'aeroport també tenim empreses de treballs aeris: de fotografia, de patrulla, d'arrossegament de pancartes, etc.
RdR.: En els últims anys heu patit moltes queixes per la ubicació de l'aeroport.
M.G.: Sí, però he de dir que, des de l'any 1993 que jo vaig començar, molts dels edificis que hi ha ara no hi eren. I és de sentit comú que tu mai edificaries en un pas a nivell, doncs més o menys el cas de Sabadell s'assimilaria, perquè ens han ofegat.
RdR.: Suposo que per les maniobres d'enlairament i aterratge necessiteu cert espai.
M.G.: Tenint en compte que la pista de Sabadell és justeta, però també s'ha restringit l'espai del aeroport i, clar, no podem tenir tràfic amb una mica més de qualitat.
A Sabadell ens ha ofegat la voràgine constructiva i ja no pot créixer més. I s'ha hagut de quedar com un aeroport escola per totes les restriccions que té. El que volem és la màxima seguretat, perquè, si cau un avió, el que cau ma-lauradament som nosaltres. I ja he tingut amics que han caigut, perquè si un dia tens algun problema, la única op-ció és anar cap a l'autopista o al camp de ràdio control que hi ha al darrera, si dóna temps.
RdR.: L'accident més sonat relacionat amb l'aeroport de Sabadell va ser el de l'avió que es va accidentar amb una grua a Sant Quirze.
M.G.: El problema és que representa que hauria d'haver-hi un espai per si et passa alguna cosa, puguis reaccionar. El problema és que estava la grua i no estava senyalitzada. I no es pot fer res. L'únic que pot saber el què va passar és el pilot, però aquest tema ara està en procés judicial.
RdR.: Quina és la feina més rara que us han de-manat?
M.G.: Ens han demanat anàlisis atmosfèrics, seguiment de cetacis, però la més rara que he fet ha estat fer d'ante-na per al Ral·li Catalunya durant quatre hores a l'aire, a uns 4000m d'alçada entre Vic i Ripoll. Donaven voltes, no-saltres fèiem de repetidor de les ràdios dels participants. Anava amb un enginyer de telecomunicacions i ens anaven donant instruccions perquè rectifiquéssim la trajectòria en funció de si s'escoltava bé o no. Va ser divertit.

De petit, el Miquel Gallego va
decidir ser pilot i el 1993 va fer el seu primer vol.

‘Quan ets pilot t’adones que només són pilots els de les grans línies amb
l’uniforme i el glamour’

‘La feina més rara que he fet ha estat fer d’antena
per al Ral·li Catalunya
entre Vic i Ripoll’