Públic i privat
Quan algú esdevé famós pel que sigui, ha de saber
que pot ser valorat per tothom (amb més o menys encert).
Quan algú per pròpia voluntat decideix entrar al món
públic ja sap a que s'exposa. Models, cantants, gent de la faràndula,
actors o polítics s'exposen a que el seu llegat, allò
per el qual son famosos o personatges públics, la seva petja,
sigui exposada a crítica i/o com a mínim pugui ser comentada
per la resta de gent.
Aquestes persones a diferència de la majoria, tenen dos vessants,
el públic i el privat.
El públic i hi torno: és totalment legítim poder-ne
parlar i poder-ne fer una valoració personal, faltaria més.
Del privat de cadascú però, cal respectar-ho i no ficar-hi
cullerada, tothom té dret a mantenir la seva intimitat.
Els alcaldes (i a Ripollet que jo sàpiga no és cap excepció),
com qualsevol persona de l'àmbit polític realitzen funcions
dintre l'àmbit públic.
Segons he pogut copsar, aquesta afirmació, a Ripollet encara
hi ha gent que no l'entén i que, quan algú, repassa la
trajectòria política i senzillament narra els esdeveniments
de la història, s'empipa.
Per sobre de tot penso que cal el màxim respecte a les persones
en l'àmbit privat, tothom s'ho mereix, ara, el llegat, la petja,
l’aspecte públic és totalment opinable, com el de
totes les accions de gent amb caràcter públic. No poder
fer-ho penso jo que seria tornar enrera, com si encara visquéssim
en dictadura. Altra cosa però, és que encara sigui massa
aviat per alguns, cosa que comprenc tot i que això no justifica
segons quines reaccions.
Alir