Visca els nuvis!

Quan una parella vol casar-se, decidir si ho farà per l’Església o per la via civil és només l’inici. Tot seguit, comença un llarg camí d’obstacles: el restaurant, el fotògraf, els vestits, els recordatoris... A la Revista de Ripollet hem volgut conèixer dues formes diferents de celebrar aquest esdeveniment.

Quan arriba el bon temps i pica el sol, és l'època per excel·lència per celebrar comunions i casaments. Pel que fa a aquests últims, són moltes les preguntes que una parella es fa després de prendre aquesta decisió: per l'Església o pel Jutjat?, una celebració íntima o amb molts convidats?... En el que portem d'any, a Ripollet s'han casat 42 parelles, 27 d'aquestes per la via civil, mentre que 15 han optat per l'Església. Aquells que opten per la via civil, poden casar-se a l’Ajuntament, els primers i tercers caps de setmana de cada mes, i al Jutjat de Pau, de dilluns a divendres. Sigui quina sigui la opció, el procés de preparació esdevé una cursa amb obstacles.
Una boda tradicional
La Cinta i el Paco es casaran el proper 2 de setembre a la Parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, ja que ella és veïna d’aquest municipi. En el seu cas, van optar per tenir una boda tradicional ja que consideren que “pel jutjat és tot més fred”. Un cop van confirmar la data de casament va començar l’angoixa dels preparatius.
D'una banda, expliquen la Cinta i el Paco, vestir-se per aquest dia no és una tasca fàcil, ni barata. “De núvia hi ha vestits que poden arribar a costar mig milió de pessetes; en general, és tot una mica excessiu i se n'aprofiten”, declara la Cinta. Per aquesta raó, aquesta parella aconsella a aquells que estiguin pensant en casar-se que comparin els productes i els preus, no només pel que fa als vestits, sinó també en quant al restaurant o el fotògraf. Per ells, un exemple d'aquesta situació és el viatge de noses. El Paco i la Cinta havien decidit que volien anar a Grècia, però els paquets de viatges de nuvis no incloïen aquesta opció. “A més, al paquet t'inclouen el ram de flors, l'ampolla de vi... i tot això ho fa més car”, assegura aquesta parella.
D’altra banda, i contràriament al que moltes parelles pensen, no van tenir problemes a l’hora d’escollir la data en què volien casar-se ja que a Cerdanyola no hi havia llista d’espera. A més, comenten que a Sant Martí no permeten agafar data amb més d’un any d’antelació. Però malgrat aquests preparatius, tots els seus esforços podien haver estat en va. “Ens va atendre un noi que ens va dir que ens trucarien i que no calia fer els cursets pre-matrimonials. Però quan vam tornar a anar ens van dir que sense els cursets no podíem casar-nos. Podíem haver arribat el 2 de setembre i dir-nos que no ens casaven”, expliquen la Cinta i el Paco. A Ripollet, els cursets consten de tres sessions amb el mossèn i un matí amb una “parella acollidora”, que porta anys casada, per tractar temes referents al matrimoni. La realització d’aquests cursets pre-matrimonial és indispensable per poder casar-te per l’Església.
Al nostre municipi s'oficien aproximadament uns 70 casaments a l'any, enguany ja s'han celebrat 15. El mossèn Jordana de la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet afirma que les parelles acostumen a tenir molt clar quin és el procediment que han de seguir per casar-se. “Per contra, la gent no sap estimar. Hi ha gairebé un 40% de divorcis i això vol dir que alguna cosa no va bé”, explica Jordana.
L’alternativa: una boda per la via civil
“Nosaltres no creiem massa en l’Església i per la via civil és tot més senzill”. Aquestes són les dues raons que han portat a la Montse i al Jesús a casar-se el proper 29 de juliol al Jutjat de Pau de Ripollet. Malgrat que la manera de celebrar la cerimònia és totalment diferent, els problemes i els preparatius són els mateixos.
Tot i que aquesta parella va afrontar aquest esdeveniment amb molta tranquil·litat, asseguren que organitzar una boda és una tasca difícil. “Vas al restaurant i et posen nerviosa. Et donen un plànol de les taules, les cançons, els plats... Has de pensar moltes coses i et preguntes si realment tenen importància”, afirma la Montse.
A més, aquesta parella coincideix amb el Paco i la Cinta en què preparar una boda és molt car. Per aquest motiu, la Montse i el Jesús van decidir buscar-se una alternativa per evitar un cost excessiu. Un exemple d’això són els recordatoris que han escollit. “Jo podia gastar-me tres o quatre euros per persona o buscar-me la vida com ho he fet: anar a una botiga de multipreu, comprar els detalls i muntar-los jo”, explica la Montse.

Una boda sense fum
Amb l’aprovació de la Llei contra el tabac les bodes s’han convertit en espais sense fum, la qual cosa canvia un dels moments més tradicionals d’aquesta celebració: el repartiment de les cigarretes. “Jo encara no imagino una boda sense tabac perquè a les bodes fuma fins i tot qui no ho fa normalment”, diu la Montse. Però aquest no ha estat l’únic aspecte legal que ha modificat les bodes, ja que ara s’han de pagar els drets d’autor a l’SGAE per poder posar la música.

Els complements, una despesa més als casaments