‘Ara ens trobem en una època molt gloriosa pel Club’

Jaume Mogas és President del Club Bàsquet Ripollet des de fa 7 anys. En un principi va entrar de manera temporal però porta més temps del que esperava estar. Aquest dies el Club està de celebració. Per una banda fan 75 anys des de la seva fundació, el 25 de maig de 1931. I també estan d'enhorabona pel seu ascens a la lliga EBA aconseguit el passat cap de setmana. Sembla que serà un any rodó pel Club Bàsquet Ripollet.

Revista de Ripollet: Com es va crear el Club Bàsquet Ripollet?
Jaume Mogas: Els Amics del Teatre de Ripollet van anar a veure una obra de teatre a L’Hospitalet i allà van veure gent que jugava al bàsquet. Llavors, com en aquella època no havia gaires distraccions, van provar aquest joc. Al maig de 1931 hi ha constància del primer partit i des de llavors no han deixat de jugar mai. 75 anys continuats de bàsquet a Ripollet.
RdR: Els inicis del Club eren molt diferents d'ara?
J.M.: Als inicis es jugava amb equips de pobles propers com Sabadell, Mollet, Granollers, Badalona, Barcelona. Però en aquella època les lligues eren molt curtes, no hi havia prou competició.
Els inicis sempre són difícils i més amb aquests esports nous. Després si triomfen i tens els mitjans per fer-ho, ja pots jugar a bàsquet. A més aquest esport necessita unes pistes reduïdes, permet practicar-se en pocs metres.
RdR: Si el Bàsquet Ripollet ha seguit, en part, ha estat pel seu èxit des del principi?
J.M.: El Centre Moral (actual Centre Parroquial) era un lloc de trobada de la gent, es feien escacs, tennis taula, bàsquet, teatre, més tard també el ciclisme, tothom tenia la seu al Centre Moral.
RdR: Ahir dijous, 25 de maig vàreu celebrar els 75 anys de la fundació del C.B. Ripollet, que és el que han preparat?
J.M.: El primer acte que s'ha fet aquest any ha estat la presentació d'un llibre que s'ha publicat sobre l'evolució històrica del club. El 25 de maig es va jugar un partit entre els veterans de l'equip de Ripollet i els veterans del Barça de bàsquet, i, a la mitja part es va fer un reconeixement a jugadors històrics del club o familiars. És clar que, el fet de que el bàsquet hagi estat actiu durant 75 anys és mèrit de molta gent. Als inicis va ser molt més difícil que ara, però la voluntat de la gent que ho va impulsar és molt més forta que la d'avui. Avui importen moltes coses, tots tenim obligacions, els nens estudien, els grans treballen i ens falten hores.
RdR: Quan es van plantejar fer un llibre amb l'evolució històrica del Club?
J.M.: Quan jo vaig entrar al Club com a President, una de les coses que em vaig plantejar era que necessitàvem una seu social. Fa 4 anys que vaig començar a recopilar informació i em vaig adonar que no tenia res. No teníem ni copes, ni trofeus, ni banderins. Quan jo vaig començar amb el llibre, va donar la casualitat que ja hi havia dos exjugadors que també ho estaven fent, l'Ernest Boquet i el Modest Serra. Vam veure que ho estaven fent molt bé i que, a més, tenien una memòria fresca del temps en el que hi van ser, llavors, jo els hi vaig donar tota la informació que jo havia pogut aconseguir i vam quedar en que s'ocupaven ells. L'Ernest i el Modest han fet un treball majestuós, han dedicat moltes hores i a més han decidit que si algun dia el llibre dóna beneficis sigui per consolidar una seu social del club, on ha d'estar aquesta història i que pugui haver unes vitrines amb trofeus, la bandera del club, fitxes de jugadors, actes de partits, etc.
Ara mateix tota aquesta informació la tinc jo, però el dia que hi hagi un successor, on la guardarà? A casa seva? No pot ser.
RdR: Avui dia el futbol ha pres molta força i el bàsquet sembla que ha quedat en segon pla.
J.M.: En l'esport ens trobem avui que existeixen uns poders mediàtics, del món econòmic a través de la publicitat. A la televisió el futbol és l'esport rei i el bàsquet és molt bo però un equip com el de Ripollet mai podrà jugar en una lliga ACB per moltes raons. Per exemple la fitxa que s'ha de pagar per que un club entri a l'ACB són 500 milions i per un club de les nostres característiques és impossible. Nosaltres hem de ser realistes, ara hem assolit una categoria que, per nosaltres, és difícil de mantenir econòmicament. La permanència en la categoria EBA dependrà molt del suport que rebem dels comerços i indústries de Ripollet.
RdR: Vostè va ser jugador del C.B. Ripollet, li venia de tradició familiar?
J.M.: Jo vaig començar a jugar a l'escola i després ja vaig passar al Ripollet com a jugador. Després els meus fills han jugat a bàsquet i he continuat seguint el bàsquet amb ells.
RdR: I com recorda aquella època?
J.M.: Abans, com no hi havia facilitat per desplaçar-se, es vivia més al poble, es gaudien més aquests actes perquè no hi havia d'altres i la gent hi participava molt.
Quan jo jugava a bàsquet venia gent de tota la comarca, llavors el Ripollet despuntava molt durant els anys 65-70, era un equip de molta qualitat amb un nivell altíssim. Es parlava molt de Ripollet i era bonic. Jo recordo veure el camp ple.
A més, molts familiars han heretat la tradició i han continuat amb el bàsquet. Hi ha hagut casos que han estat al club fins i tot tres generacions seguides al club.
RdR: Com va arribar a ser President del Club?
J.M.: A l'any 98 necessitaven gent per a la junta però no vaig entrar-hi perquè amb la meva feina no podia tenir una altra ocupació. Però a l'any següent el President que hi havia marxava perquè canviava de residència i, un parell de socis em van venir a buscar, em van convèncer i vaig agafar el tren. Vaig veure que el club estava amb falta de continuïtat, vaig assumir la responsabilitat pensant que seria per un termini més curt, però encara hi estic.
RdR: Què és el que més li ha agradat de la seva tasca com a President del Club Bàsquet Ripollet?
J.M.: La satisfacció que tinc és que hem consolidat el club amb 10 equips, masculí i femení, i aleshores això li ha donat vitalitat al club. S'ha involucrat més gent tant a nivell de pares, com col·laboradors d'equip i de camp, aportant més socis al club. I tot això ha augmentat una mica els ingressos per poder atendre unes despeses mínimes per poder mantenir el club. També hem anat pujant de categoria, fins ara que hem arribat a la lliga EBA.
És un mèrit de tothom qui ha participat, ja que la meva tasca és molt més administrativa, però la gent que està cada dia al club entrenant, és gent que té molta afició pel bàsquet i fan molt per molt poc a canvi.
RdR: És difícil combinar la seva feina i presidir el Club?
J.M.: És complicat, no tinc temps per res i la família es ressenteix. Ara que acaba la lliga es fan molts actes i has d'anar aquí i allà. Ara estem en una època molt gloriosa pel club i espero que, en el moment que jo hagi de deixar el club, el que ho agafi se'l trobi bé i llavors pugui treballar.
RdR: Quines són les perspectives de futur que té pensades pel Club?
J.M.: Aquest any m'agradaria estar a la lliga EBA, perquè hi ha un nivell de bàsquet molt alt, però serà molt difícil de mantenir pel club. De moment podem parlar d'un any, no crec que molt més. I si no creix el club més la categoria del club hauria de ser la de Copa Catalunya, la que teníem fins ara.

En Jaume Mogas és President del Club Bàsquet Ripollet des del 1999.

‘Si el Bàsquet Ripollet
ha estat actiu durant
75 anys és mèrit
de molta gent’

‘La gent entrena al club cada dia, tenen molta afició pel bàsquet per
molt poc a canvi’