|
Microscopi: Hi ha qui no sap què és una hipoteca de 25 anys |
|
|
Maragall no es podia permetre el luxe de naufragar en la que havia de ser l'ensenya de la seva carrera política, fins i tot per sobre dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Partint d'aquesta base és evident que tan sols necessita un Estatut qualsevol, un amb el que poder fer-se una de les preuades fotografies. En aquesta empresa té el malintencionat suport de CiU, que mai no ha paït haver deixat el Govern de la Generalitat. Ara bé, el cas dels regionalistes de dretes és molt més paradigmàtic. Quin interès haurien de tenir per blindar de forma clara finançament i competències amb un bon text? Evidentment, cap ni un. Mai no han volgut afrontar la reforma de l'Estatut. Mentre eren al Govern es limitaven a treure un bon rèdit electoral tot negociant quatre rals amb el govern de torn a Madrid, desprès es venia com un gran èxit i fins l'any següent. Demagògica pràctica a la que molts es van acostumar desprès d'un quart de segle fent-la servir. Sempre, sense excepció, han pensat en clau electoral, quan eren al Govern, amb la política del "peix al cove", i ara a l'oposició, comportant-se com el PP espanyol. Així són capaços d'hipotecar a tota una generació de catalans amb la única finalitat de posar contra les cordes ERC i, per tant, al Govern de la Generalitat, sabent que no podríem acceptar un text vexat i escorxat. Tant important és per alguns tocar poder? Tant important és tancar la porta a fer les coses d'una altra manera? Ho digué Marta Ferrussola, demostrant com són, quan es signà el Pacte del Tinell: “M'he sentit com si m'entressin a robar a casa”, i ara hem de respondre-li: “I en Mas, en Madí, en Duran i en Puig en la de tots”.
|
Aleix
Mora |