‘És un goig veure com hi ha gent que vol aprendre català’

En Gerard Sugranyés és el coordinador del nou servei d'Autoaprenentatge de català que es fa a la Biblioteca de Ripollet i l'Escola d'Adults Jaume Tuset. Aquest llicenciat en traducció i interpretació, amb una llarga trajectòria com a voluntari de la Creu Roja, s'encarrega d'ajudar a tot aquell que vol aprendre la llengua de Catalunya. T'hi apuntes?

Revista de Ripollet: En que consisteix l'Auto aprenentatge de català?
Gerard Sugranyés: És un espai d'auto aprenentatge que es fa en dos llocs: la Biblioteca i l'Escola d'Adults. Hi ha material perquè la gent que vulgui aprendre català ho porti a la fi.
L'ideal seria que la gent fes cursos de català presencials amb professors, però a vegades no els hi es possible pels horaris i llavors venen aquí, és una altra manera de fer-ho.
La gent que fa els cursos presencials també pot venir per practicar i fer exercicis a més de les classes.
RdR.: Quin es el material que s'utilitza?
G.S.: Hi ha diferents formats: material multimèdia amb CD, llibres amb cassettes, com el Digui, Digui que va amb cassette, vídeo i llibre, o el Veus, que porta un CD d'àudio i el llibre.
El que té més èxit són els CD's multimèdia en els que la gent es posa a l'ordinador i treballa a partir d'aquí. Són com cursos interactius què estan fets per l'aprenentatge del català. Cada unitat didàctica té els seus exercicis per fer.
Hi ha exercicis de tot tipus, com si fossin jocs, i es per això que a la gent li enganxa.
RdR.: Com va sorgir la iniciativa?
G.S.: Aquest projecte es va iniciar a partir del pla educatiu d'entorn de la Generalitat de Catalunya, per fomentar la interculturalitat, la cohesió social i l'ús del català. Llavors aquesta és una part del pla educatiu d'entorn, també hi ha tallers de pares i mares , d'alumnes, de menjador, i moltes més activitats. L'auto aprenentatge de català juntament amb els Voluntaris per la llengua, ha potenciat més el fet d'aprendre català.
RdR.: Va per cursos o nivells?
G.S.: A cada persona se li fa una prova de nivell i a partir d'aquí es comença a treballar. Els indiquem un material i a partir d'aquí ells van fent segons del temps que disposin. El seu aprenentatge no és un curs al qual estàs obligat a venir, la gent ve quan pot.
RdR.: Quan de temps li dedica la gent que hi participa en aquest servei?
G.S.: Depèn molt de la persona. Per exemple, hi ha una persona que des que va començar al Març ve tots els dissabtes al matí, també hi ha gent que a mesura que es va assabentant van venint d'un amanera més o menys constant segons la seva disponibilitat.
També hi ha gent que ha vingut per curiositat i per qüestions de temps no poden venir als horaris fixats, llavors els hi recomanem material i, per exemple, un parell de famílies que es van interessar, s'han comprat el material i ho fan a casa.
RdR.: Més o menys quin número de gent està aprenent català amb aquests dos mètodes?
G.S.: Entre l'auto aprenentatge i els Voluntaris per la llengua, hi ha unes 45 persones. Però està augmentant de manera exponencial durant aquestes últimes setmanes.
RdR.: Em podries explicar en que consisteix "Voluntaris per la llengua"?
G.S.: És una iniciativa que s'està fent des de fa uns 2 anys. Consisteix en que una persona que estigui aprenent català o el parli una mica, tingui un catalanoparlant per poder conversar. És tracta de que una persona que estigui aprenent el català pugui practicar aquesta llengua sense por i poder perdre la vergonya. A vegades hi ha gent que fa cursos de català però després no tenen la oportunitat de practicar-lo fora de classe o els hi fa vergonya perquè no el parlen del tot bé. D'aquesta manera s'agafa molta fluïdesa i vocabulari. La funció del catalanoparlant no és fer una classe d'una hora, sinó de donar conversa en català.
RdR.: I aquesta fórmula té èxit?
G.S.: Si, té èxit per dues bandes: participants i voluntaris. Depèn de l'època la balança pesa més d'un costat que d'un altre. En aquests moments hi ha més gent que vol aprendre que no pas voluntaris.
RdR.: Quin és el perfil de gent que fa ús d'aquests cursos?
G.S.: Hi ha mots tipus de gent que ve als cursos: Gent immigrada, tant de parla hispana com no, també catalanoparlants que volen millorar la ortografia i gramàtica i, després, hi ha gent que va venir a Catalunya als anys 60 o abans i, mica en mica, s'han plantejat aprendre el català amb l'auto aprenentatge o amb Voluntaris per la llengua. També els dijous a l'escola d'adults fem classe de conversa i ve molta gent d'aquest tipus, que fa temps que viuen aquí, sempre han parlat castellà, tot i que, entenen el català i mai s'havien llençat a aprendre'l.
RdR.: Entre quines edats oscil·la la participació?
G.S.: Els immigrants d'altres països solen ser gent més jove, d'entre 20 i 40 anys. Tot i així, a l'escola d'adults ve gent a partir dels 18 anys, però la major part de gent d'aquí que vol aprendre català són gent que ara està al voltant dels 60 anys.
RdR.: Quines entitats hi col·laboren?
G.S.: L'Escola d'Adults, la Biblioteca, la oficina de català i el centre cultural, són les entitats que hi participen i han facilitat els espais i el material per poder fer-ho.
RdR.: Apart de treballar en l'aprenentatge del català, també ets voluntari de la Creu Roja, com ho fas per poder arribar a tot?
G.S.: Amb molta energia. Perquè d'una part he d'acomplir els horaris de la Biblioteca i l'Escola d'Adults i, també, faig tasques de difusió, trucant a entitats i escoles. Vaig a escoles a fer xerrades, pel que hem faig un fart de caminar.
En els Voluntaris per la llengua, em preocupo per fer les parelles lingüístiques, quedar amb ells per explica'ls-hi com funciona i que es coneguin.
RdR.: Quina formació tens?
G.S.: Sóc llicenciat en traducció i interpretació i tinc el nivell D de català. Tinc molta experiència per haver estat a la Creu Roja. Ara mateix sóc el director de joventuts de Cerdanyola, Ripollet i Montcada, i també secretari autonòmic de Creu Roja Joventut. Tot això m'ha aportat experiència per poder gestionar el que faig, trobar voluntaris, fer activitats, etc.
RdR.: Com vas acabar formant part d'aquest projecte?
G.S.: A mi em coneixien per la meva tasca a la Creu Roja i coneixien els meus estudis i aptituds. En un principi van pensar en un parell de candidats i un era jo. Al final em van escollir a mi. He de dir que jo sempre he intentat fer les gestions el millor que he pogut, a l'hora de captar gent, de fer difusió, etc.
RdR.: Com a formador que és el que t'aporta realitzar aquestes tasques?
G.S.: El català és la meva llengua materna i també és la llengua pròpia de Catalunya. Llavors és un goig veure que hi ha gent que fa molt de temps que està aquí i es decideix a utilitzar-la d'una manera normal i, també la satisfacció de veure gent de fora tenen un interès per aprendre el català. Hi ha alguns que ho necessiten per la feina però hi ha que no, que al arribar veuen que aquí es parla una segona llengua i aprenen el castellà i català a l'hora. La meva tasca és aportar un granet de sorra perquè tota la gent que vulgui aprendre català pugui fer-ho.

El Gerard coordina el servei d’Autoaprenentatge de català a la Biblioteca i l’Escola d’Adults.

‘El que té més èxit són els CD’s multimèdia en els que la gent es posa a
l’ordinador i treballa’

‘La meva tasca és aportar un granet perquè la gent que vulgui aprendre català pugui fer-ho’