Parlar d'immobiliàries a Ripollet és estar a la última. Parlar de cases, pisos, solars, oportunitats i especulació… malauradament, torna a ser notícia.
Aquesta vegada, els hi ha tocat a unes casetes unifamiliars que em fa l'efecte que no arribaven ni a la majoria d'edat.
Estic parlant d'aquelles cases vermelles unifamiliars del final de la Rambla Sant Jordi (Can Mas), entre la plaça Font i el carrer Covadonga. Unes cases, que si malament no m'enrecordo, les van fer fa cosa de 15 anys més o menys.
Ara, les estan començant a tirar a terra. I, no pas perquè tinguin al·luminosi, o afectin un espai que no es podia edificar o perquè siguin velles... sinó perquè intueixo que és més rentable fer-hi pisos.
L'especulació doncs, ha fet que les enderroquin. Pura i simplement l'especulació dels diners amb l'habitatge. I, que millor que aquest exemple tant gràfic per denunciar una dinàmica tant estesa arreu.
Fixeu-vos que, hem arribat a tolerar que, l'esforç humà, de soroll cap als veïns i de gran quantitat de material d'obra (ara de runa, es clar!) que es va necessitar per fer aquelles cases es caduquin vora els 15 anys. Realment, comparable a qualsevol envàs de plàstic que conté un menjar i que es llença; aquells mítics "usar i llençar".
On anirem a parar? Si les cases caduquen més ràpid que els cotxes!? Algú ha pensat que això no és massa sostenible? Imagineu-vos que, perquè hi guanyéssim més diners, tothom enderroqués casa seva. On anirien a parar aquests residus? A l'ecoparc-2?
I, els veïns de les casetes, cadascú amb la seva història i fent el que ha pogut o ha volgut. Se de bona font que alguns es resistien més a marxar. Altres acceptaven els pactes. En aquesta qüestió però, no m'hi fico. Totes les postures són legítimes i no criticables.
En definitiva, un exemple més del model de societat que estem deixant als nostres fills i filles.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com