Un pas per la solidaritat

El Parkinson és una malaltia que cada vegada afecta a més persones. Tot i això, la societat encara no és conscient del que significa aquesta malaltia. La delegació Parkinson Catalunya Cerdanyola-Ripollet treballa per millorar la qualitat de vida dels malalts i va organitzar diumenge una caminada solidària.

El passat 11 d’Abril va ser el Dia Mundial contra el Parkinson. La delegació de Parkinson Catalunya a Cerdanyola-Ripollet es va sumar als actes de commemoració d’aquesta data diumenge passat amb una caminada solidària que va organitzar amb la col·laboració del Centre Excursionista, l’Ajuntament de Ripollet, la Coral Harmonia de Valldoreix i l’associació rociera local Alegrías del Sur. Un total de 76 persones van recórrer diversos carrers de la vila amb l’objectiu de conscienciar a la gent de l’existència d’aquesta malaltia que afecta a 2 de cada mil persones.
El Parkinson és una malaltia neurològica que va associada a la rigidesa muscular, les dificultats per caminar, tremolors i alteracions a les coordinacions del moviment. Però tot i aquests problemes, els malalts poden portar a terme una vida òptima. Segons la fisioterapeuta del centre, aquesta caminada “demostra tant a la gent com a ells mateixos el que són capaços de fer”.
En total, gairebé 20 malalts van recòrrer els 2 quilòmetres i 200 metres que separen la Plaça del Molí i el Parc dels Pinetons. Tots ells asseguren que, tot i que ho van passar malament quan els hi van diagnosticar la malaltia, el poder anar al centre els hi ha permès millorar la qualitat de vida i aprendre a ser més optimistes.
D’altra banda, el més important davant d’aquesta malaltia és mantenir-se actius. La Manoli, a qui van diagnosticar Parkinson fa gairebé quatre anys, explica que quan s’aixeca a les 6 del matí fa bicicleta i després camina durant una hora, després fa la feina a casa seva i més tard va al centre. Segons el dia de la setmana a la delegació local fan logoteràpia, teràpia ocupacional, fisioteràpia, parlen amb el psicòleg o fan relaxació. “Al centre tots ens comprenem i ens ajudem”, explica la Manoli. En aquest sentit, Mercè Monròs, que també pateix Parkinson, anima a tots els malalts a que vagin al centre ja que considera que “qui es queda a casa no fa res per millorar”. Tot i que gràcies a les activitats que realitzen a la delegació de Parkinson Catalunya a Cerdanyola-Ripollet els malalts es troben millor, el Guillem explica que “aquesta és una malaltia molt lletja, hi ha moments que t’enfonses, et quedes clavat i no pots moure’t”. A més, tots els afectats reclamen més ajudes per part de l’administració. Entre les seves reivindicacions, destaca un servei de transport que els permeti poder desplaçar-se fins el centre.

Falta de consciència social
Familiars i ciutadans de Ripollet van voler acompanyar als malalts en aquesta caminada solidària. Tots ells consideren que encara queda molt per fer i que no es parla tot el que caldria sobre el Parkinson. “Ha quedat una mica arraconat. Per televisió es fan moltes maratons però cap pel Parkinson i crec que s’hauria de fer alguna”, explica el Santiago, familiar d’un malalt. En aquest sentit, el Pere i la Soledat afirmen que no s’ajuda als malalts de Parkinson i es duen a terme polítiques més populistes. “Quan una persona té una malaltia com aquesta, surt car, no interessa i es margina”, expliquen aquests dos participants que ja han realitzat la caminada anys anteriors. Per la seva banda, la Maria Àngels va perdre el seu marit com a conseqüència del Parkinson i continua participant en els actes que organitza la delegació. “Amb aquesta caminada donem suport als malalts i il·lusió per continuar vivint. S’ha de lluitar fins que s’acabin les forces”, afirma.