‘Per mi fer de figurant és una afició per fer de tant en tant’

El Santiago Paredes ha sortit com a extra a vàries pel·lícules. Considera el fet de ser figurant com una afició per distreure's, tot i que a vegades és una tasca dura, ja que requereix moltes hores. Ha estat al costat d'actors com William Baldwin i Ellen Pompeo a la pel·lícula Art Heist, però el seu punt de mira, en aquests moments, és participar com a figurant a la propera cinta de Woody Allen que té previst rodar-la a Barcelona.

Revista de Ripollet: Com va aconseguir sortir d'extra en una pel·lícula?
Santiago Paredes: Em vaig apuntar a una agència de Barcelona, em van fer un book de fotografies i quan els productors demanen gent de les meves característiques l'agència els hi ensenya el meu book i si els interessa llavors m'avisen.
RdR: Com se li va ocórrer apuntar-s'hi a la agència?
S. P.: Un dia mirant La Vanguardia vaig veure l'anunci de l'agència que buscaven gent de totes les edats per actuar d'extres, i com no faig res ara doncs vaig anar a veure.
RdR: Quants cops ha participat d'extra en pel·lícules?
S. P.: He participat en 3 pel·lícules. Però, per exemple, va haver-hi una pel·lícula, que es deia Caps rapats, en la que després no vaig sortir. De fet tot el rodatge que es va fer de dia no va sortir, només el que s'havia rodat de nit. Vam estar rodant en un carrer de Barcelona durant tot un dia però al final no va sortir res, només les escenes de nit.
També vaig fer una altra que es va rodar a l'antic casino de Sant Pere de Ribes. Vam passar molt de fred. L'escena es feia a l'exterior, simulava una festa, i les dones anaven amb vestits de tirants, com si fos estiu, i, clar, van passar molt de fred. Els homes no en vam passar tant perquè anàvem amb jaqueta de màniga llarga.
RdR: I no ha fet cap anunci?
S. P.: També vaig participar a l'anunci de la marca Lay’s, on sortia el Ronaldinho, i que es va rodar al camp del Barça. Però es veu que a la marca no els hi va agradar gaire l'anunci perquè l'han passat poc. De fet, jo crec, que s'assembla molt al de les natilles Danet i per això no el posen gaire.
RdR: Al rodatge d'Art Heist quina va ser la seva tasca exactament?
S. P.: Se suposava que estàvem a una sala de subhastes i els figurants estàvem per omplir la sala, que semblés que hi havia molta gent. Llavors, el director, et deia que et posessis aquí o allà i quan ell digués acció doncs havies de caminar d'una punta a una altra o coses així.
RdR: Quina és la trama de la pel·lícula?
S. P.: Art Heist vol dir "robatori d'art". Això te relació amb la sala de subhastes en la que volen subhastar uns quadres i quan aixequen les teles resulta que els han robat. Llavors tota la trama és al voltant d'aquest fet.
RdR: Quants cops ha vist la pel·lícula Art Heist?
S. P.: No gaires cops. Sencera només l'he vista dos cops, però a trossos moltes, per ensenyar-li a la família, amics, etc.
RdR: Ja ha participat a vàries pel·lícules, ha tingut relació amb els actors principals?
S. P.: En aquesta última no, a més ells parlaven en anglès i jo no en sé parlar aquesta llengua. A una altra què es diu Caps rapats si, però la qüestió era que no hi havia una actor principal, només eren un grup de xicots que els havien rapat el cap i allà si que vaig poder parlar amb un parell d'ells.
RdR: I amb el director?
S. P.: El director té un lloc a part preparat, com si fos una cabina, i ell s'encarrega només de veure si tot surt bé. I si li agrada bé, però si no, “corten!” i a repetir de nou. La veritat és que es repeteix moltes vegades.
RdR: I aquesta afició per participar d'extra a les pel·lícules li ve de la seva afició al cinema?
S. P.: M'agrada anar al cinema a veure pel·lícules, des de jovenet ja m'agradava molt.
RdR: De jove havia actuat?
S. P.: A pel·lícules no. Però quan vaig conèixer la meva senyora ella feia teatre al Centre Parroquial i jo m'hi vaig apuntar també. Llavors vaig fer alguna cosa de teatre.
RdR: Li han passat moltes anècdotes als rodatges?
S. P.: Precisament, en aquesta última pel·lícula (Art Heist), la protagonista em va fer treure les sabates perquè deia que el soroll de les meves sabates li posava nerviosa. En aquesta escena jo anava amb una senyora com de parella i havíem de passar al costat dels actors. Al final no se'm veu perquè el pla de la càmera que enquadrava cap a mi i la meva parella no ha sortit, però vaig haver de fer tot el recorregut descalç.
RdR: Què és el que més li va impactar el primer cop que va participar en una pel·lícula?
S. P.: La gran organització que es necessita per rodar molt poca estona de pel·lícula. Per exemple, per rodar 5 minuts de pel·lícula es necessita una hora o més de preparació, perquè s'ha d'ensenyar a tothom la seva funció, que ha de fer, on s'ha de col·locar. El director té molta gent que l'ajuda.
RdR: S'imaginava que fos així un rodatge?
S. P.: No, mai. Em va sobtar molt la capacitat d'improvisació. Perquè amb 4 fustes feien uns rails per la camera i tu pensaves que això havia de sortir a la pel·lícula però després no surt res. És la part bonica.
RdR: Què és el que més li agrada d’anar als rodatges?
S. P.: És bonic, però una mica pesat. El millor dels rodatges és que coneixes molta gent i et relaciones. També el fet de veure com es fa una pel·lícula, des de l'altre cantó, des de dins.
És pesat perquè, per exemple, hi ha una escena en que els actors estan actuant i tu en aquell moment no fas res perquè no et necessiten, i poden passar hores i hores, i tu allà esperant. Després pot ser què, si hi ha molts figurants, mentre a un li expliquen fes això o allò els altres cap aquí i cap allà, perquè no quedin clarianes o llocs molt atapeïts. A vegades és pesat.
RdR: I quina seria la vessant dolenta dels rodatges?
S. P.: A vegades has de treballar de nit i plegues a les 3 o les 4 de la matinada. I clar, després has de tornar a Ripollet a aquelles hores. A vegades és una mica sacrificat.
RdR: Quin és el màxim d'hores que ha estat en un rodatge?
S.P.: El màxim que he estat són 12 hores. Parant per dinar, però et donen entrepans normalment. Depèn del rodatge vas un dia o dos, he arribat a anar 3 dies.
RdR: De pel·lícula en pel·lícula coincideix amb els mateixos companys figurants?
S. P.: Sí, alguns cops sí. Conec a alguns figurants que estan apuntats a totes les agències i cada setmana van a 2 o 3 pel·lícules, pel que ja es coneixen. Jo prefereixo fer-ho només de tant en tant. Per mi ser figurant és una afició.
RdR: I la família que opina de la seva afició?
S. P.: Al principi se'n reien, a més em van fer un book que vaig haver de pagar jo i em deien que m'estaven enganyant, que no ho fes. Però ara per ara, ja he recuperat els diners del book de sobres.
RdR: Suposo que continuarà fent-ho?
S. P.: Clar, que sí. De fet un dia d'aquests em vull passar per l'agència perquè ara fa dies que no em truquen, i de tant en tant convé anar a saludar-los perquè se'n recordin de tu. A més ara fa uns dies va sortir a la televisió que el Woody Allen vol rodar una pel·lícula a Barcelona i, si pot ser, vull sortir.

Fa 3 anys que el Santiago Paredes va començar a fer de figurant a pel·lícules i anuncis.

‘Si pot ser, vull sortir a la propera pel·lícula de Woody Allen que rodarà a Barcelona’

‘M’agrada anar al
cinema a veure pel·lícules, des de jove ja
m’agradava molt’