‘Tothom pot ser casteller, no cal cap aptitud física concreta’

Aquest any els Vailets de Ripollet celebren el seu 10è aniversari des de la seva presentació l'1 de maig de 1996. Per a ells el més important és passar-s'ho bé i conèixer gent. Són un grup molt heterogeni en el qual hi ha gent de totes les edats. Tothom està convidat a participar a les activitats que s'organitzen per celebrar els 10 anys, sobretot si t'agraden les situacions d'alçada.

Revista de Ripollet: Des de quan existeixen i com es van crear els Vailets de Ripollet?
Vailets de Ripollet: Els Vailets es van crear a partir de la C.R.A.C (Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals). Hi havia un grup de castellers de Ripollet que assajaven a Montcada i que quan van tenir l'experiència necessària van decidir crear un grup a Ripollet. Això va ser al voltant d'abril de l'any 95 i cap al juny van fer el primer pilar. A partir de llavors és quan es va crear colla, es feia alguna actuació a Ripollet i la presentació oficial va ser l'1 de maig del 96. Al juny del 96 vam fer el primer castell de 6.
RdR.: Al principi gairebé cap membre tenia experiència com a casteller, com s'aprèn a fer castells?
VdR.: Provant, assajant, tornant a provar i tornant a assajar. Però sobretot amb moltes ganes, intentant-ho fer el millor possible, i amb la força de voluntat de pensar que si no surt ara, ja sortirà.
RdR.: Cal alguna aptitud física específica per ser casteller?
VdR.: Per ser casteller no cal , tothom té un lloc als castells. Amunt, avall, tapant un forat, pot ser anxaneta, si tens l'edat, com un primeres mans, un lateral, etc. En funció d'alçada i de pes, però tothom té cabuda dins la colla i el castell.
RdR.: Quines parts té un castell?
VdR.: El castell té 3 parts: la pinya, un grup de gent que suporta el pes de tota l'estructura; el tronc, que són tots els pisos des del terra fins els que estan sota de la canalla; i la canalla, que és la part més alta i es compon pels dosos, l'acotxador (el més menut de tots) i l'anxaneta. Els dosos tanquen el castell, l'acotxador li prepara el camí a l'anxaneta i aquest últim és el que corona el castell de manera definitiva.
Cal dir que a la pinya hi ha diferents funcions que són molt importants. Cada posició s'encarrega d'una feina concreta. Els primers mans s'encarreguen d'aguantar la força a nivell vertical, després estan els laterals, els mà i mà que no es tanquin entre ells, els tapaforats és una feina important per tal que no quedin forats i no es deformin els rengles.
RdR.: Quins tipus de castells feu?
VdR.: El nostre castell estrella seria el 5 de 7, el 4 de set amb agulla, el 3, el 4 de 7 i pilar de 5. Per diferenciar els castells per exemple un 4 de 7 seria una estructura de 4 persones durant 4 pisos, més els dosos, acotxador i anxaneta, que fan 7. Sobretot s'ha de tenir en compte que el primer pis és el que queda integrat dins la pinya, que no es veu però hi és.
RdR.: Com es decideix qui pot anar als diferents pisos del castell?
VdR.: El factor físic i l'habilitat, en aquest cas, si que intervenen. Sobretot l'alçada i pes. A mida que et vas fent gran vas baixant. Segons sigui la teva constitució final, aniràs més amunt o avall, també depenent de les necessitats de la colla en aquell moment.
RdR.: Per assajar us caldrà un espai bastant alt. On assageu normalment?
VdR.: En aquests moments assagem a la sala d'actes del Centre Cultural. És un espai prou ample però, al ser un espai públic, no pots col·locar tots els estris que necessitaries com espatlleres, escales, cadires, etc. D'altra banda, té els requisits indispensables per assajar els castells: alçada suficient i amplada per poder col·locar-se la pinya.
RdR.: En què consisteixen els assaigs?
VdR.: Normalment hi ha dues parts. L'assaig de la canalla, en el que fonamentalment s'assagen les posicions de dalt: l'acotxador, l'anxaneta i els dosos. Llavors se'ls hi ensenya a pujar i a fer la seva posició de forma específica, amb finor. En l'assaig dels grans s'ha d'intentar combinar l'assaig del tronc, que és l'estructura del castell, amb l'assaig de la pinya, que és el que suporta l'estructura. Les dues coses van lligades, sense la una no existiria l'altra.
RdR.: Existeixen riscos?
VdR.: Hi ha pocs riscos d'accident, no més que el que et pot passar sortint al carrer. La millor mesura de seguretat és la coherència i responsabilitat. Si els castells es fan amb coherència i evitant riscos innecessaris, la possibilitat de que hagi un accident és mínima.
RdR.: Què funcions fa la faixa que porteu a la cintura?
VdR.: Principalment, la faixa t'ajuda a fer força amb més seguretat i tranquil·litat i et protegeix la zona dels ronyons. Fins i tot, en un moment determinat, et pot ajudar a fer més força. També és un element que serveix per pujar quan puges als pisos de dalt.
RdR.: Aquest any feu el 10è aniversari. Quines activitats heu preparat?
VdR.: Per al dia de l'aniversari (1 de maig), hi ha preparades una sèrie d'activitat a la rambla: tallers, inflables, una gimcana i un concert de música popular. Aquest mateix dia farem una actuació nosaltres sols, sense altres colles, perquè a l’haver un pont algunes colles estan de descans. Llavors com és el nostre aniversari i els 10 anys són un cop a la vida, hem decidit sortir nosaltres sols. Tot i que el cap de setmana següent farem la celebració amb d'altres colles. D'aquesta manera és millor perquè ens hem trobat anys que pel fet de ser festa o pont, els grups vénen molt mancats de gent.
Durant la resta de l'any farem d'altres activitats per tal de reforçar la gent molt més com a colla. Farem activitats i sortides conjuntes.
RdR.: Participeu en concursos de castells?
VdR.: Hi ha dos concursos: Un a Tarragona, que seria l'oficial i en el que poden participar colles a partir d'un llindar o bé si et conviden. L'altre concurs és el Concurset, que és un concurs de castells de 7.
Al concurset vam anar l'any passat però a Tarragona no hem anat mai, perquè no ens han convidat. De totes maneres nosaltres fem votació per veure si la colla vol anar o no. Està clar que la nostra filosofia és anar a fer el que tens, no pretendràs fer alguna altra cosa només per un concurs.
RdR.: Teniu molts problemes per recaptar gent?
VdR.: Si, és el problema més greu de gairebé totes les colles del món casteller. Encara que pugui semblar que som molts quan sortim al carrer, encara es necessita més gent, i tothom és benvingut. La gent no ha de tenir por perquè no hi ha cap risc ni cap mena de perill i, a més, ens ho passem molt bé i coneixes gent.
D'altra banda cal dir, que un dels problemes és el desconeixement, al gent li fa por perquè no coneix el que és ser casteller. Hi ha una manca molt gran de tradició, així que la gent no sap que és. Però seria molt interessant que s'interessessin almenys per conèixer de primera mà de que tracta.
RdR.: Als Vailets se segueix la tradició castellera de pares a fills?
VdR.: No, però és que tenim encara poca història perquè la tradició vagi de pares a fills. Hi ha algun cas, però en 10 anys no hi ha temps.

Vailets de Ripollet
fa 10 anys que existeixen

‘Pot semblar que som molts quan sortim al carrer, però encara es necessita més gent’

‘Hi ha pocs riscos
d’accident, no més
que el que et pot passar
sortint al carrer’