‘Les casualitats no existeixen, tot passa per alguna raó’

Amb només 8 anys el José Cuy va establir contacte amb el seu avi que ja estava mort. Va ser a partir de llavors quan va decidir dedicar la seva vida a ajudar als demés. Ha estudiat diferents tècniques per ajudar a la sanació de les persones com Reiki, bols tibetans, cristalls de quars, entre d’altres. Ara ha creat una associació cultural que es diu ‘l'Arca de la Saviesa’ per conservar la memòria dels nostres avis.

Revista de Ripollet: Quina és la teva especialitat?
José Cuy: Jo em dedico a fer sanacions olístiques. Sanar, com tothom sap, consisteix en curar a les persones, i la paraula olística vol dir unir-ho tot: ment, físic, emocional i espiritual. És a dir, tenir les 4 parts que formen part de tu unides.
Realment no és que ens posem malalts, sinó que se’ns bloqueja alguna cosa i això és el que fa que ens sentim malament. Si per exemple et fa mal l'esquena, segons la zona on et fa mal vol dir que tens un problema o un altre. I a partir d'uns massatges, el Reiki o amb la tècnica dels quarsos, els bols tibetans... Depenent de la persona es fa un tipus de sanació o una altra.
RdR.: Quines tècniques de sanació utilitzes?
J.C.: Utilitzo vàries. El Reiki és la sanació a través de la imposició de mans. S'imposa una energia en la zona que te dolor la persona. L'energia pot ser freda o calenta, llavors les mans s'han de refredar o escalfar segons el que li has de fer a la persona.
Els bols tibetans són com unes olles que fan un so molt especial d'harmonització. Antigament s'utilitzaven per menjar i ara es fan sonar. També els xamans utilitzen les maraques o els tambors per ajudar-nos a connectar. S'han de buscar estats alterats de consciència i a partir d'aquí trobar la sanació.
RdR.: Quan vas saber que ets capaç d'ajudar a la gent?
J.C.: Jo amb 8 anys vaig entrar en contacte amb el meu avi que estava mort. Em va explicar una història que jo vaig contar i que va resultar ser veritat. Aquesta va ser la meva iniciació amb comunicacions amb el més enllà, com se sol dir. A partir d'aquestes comunicacions començo una vida dedicada a l’espiritualitat i a ajudar a les persones.
No només vaig posar-me en contacte amb el meu avi, vaig contactar amb més persones. Arrel d'això em van portar al psicòleg, al psiquiatra, i van dir que era una persona especial i que ja se n’adonarien amb el temps. I si, amb el temps he seguit el camí de la meva besàvia. Jo no ajudo a la gent per sentir-me bé, ajudo a la gent perquè ells se sentin bé.
RdR.: La teva habilitat prové de tradició familiar?
J.C.: La meva besàvia era sanadora. En el seu poble era una dona que ajudava a tothom a curar-se, també recomposava ossos, si et trencaves un os ella te'l col·locava bé i te l'embenava.
RdR.: Com has après totes els tècniques que saps?
J.C.: Totes les tècniques que sé les he estudiat. Tinc el títol de naturòpata i acupuntura, he estudiat Reiki, flors de Bach, que ara estan reconegudes per la OMS, cristalls de quars, he estudiat amb monjos tibetans i amb indis americans. Sempre estic coneixent cultures diferents i formes diferents de sanar a la gent.
RdR.: Què és el que et demana més la gent?
J.C.: La majoria de gent que ve a veure'm fa consultes de tarot o de vidència. Però si ens fixem, podem veure que la sanació no és sempre una sanació física, també és mental. Jo puc estar físicament molt bé, però que no em funcioni la feina, la parella, la comunicació amb la família, etc. Llavors la sanació és tot. Aconseguir arribar a un equilibri dins del desequilibri que podem tenir. És per això que la majoria de gent et pregunta per l'amor, que si m'ha deixat el xicot, la xicota, el meu marit està amb una altra, etc. A partir d'aquí busquem un centre per trobar l'equilibri, i una solució.
RdR.: Per ser vident és imprescindible tenir la capacitat per practicar-ho?
J.C.: No, qualsevol pot tirar el tarot, fer vidència i ajudar a sanar a les persones. Simplement s'ha d'aprendre i deixar-se emportar. Tot això ho regeix l'hemisferi dret, que controla les emocions i després tenim l'hemisferi esquerra que diu que no. Llavors la lluita entre els dos hemisferis és el que fa que tinguem més o menys do per saber que ens passarà. Tothom té premonicions, somnis dels que es desperta sobresaltat perquè nota que alguna cosa passarà.
Jo he tingut la sort que he pogut desenvolupar la vidència des dels 8 anys, llavors tinc més facilitat, però perquè he treballat més. Una persona que comença en una feina al principi li costarà però ho acabarà fent mecànicament sense adonar-se'n que ho fa. Llavors tot es pot aprendre.
RdR.: Hi ha gent que el tema de la vidència se'l pren a broma, t'has trobat algú que hagi anat a la teva consulta en aquest pla?
J.C.: Si, hi ha molta gent que ve pensant: "A veure aquest que em diu ara". I molts cops el que es parla a la consulta són coses que ja se saben però que simplement les estem traient fora. Des de petit he après una cosa molt important, i és que un pot tenir el do però ho ha de demostrar. Qui vulgui ajuda vindrà aquí. Hi ha gent que ha vingut en un pla de broma i al final ha sortit plorant, perquè hem acabat traient un problema real. La gent que ve aquí és perquè ha de venir. Les casualitats no existeixen, tot passa per alguna raó que els porta a venir i trobar una explicació sobre alguna cosa.
RdR.: Què és el que més t'agrada de la teva tasca com a vident i sanador?
J.C.: M'agrada molt ajudar a la gent, però el que m'omple realment és quan algú ve i et diu que el que li vaig dir ha passat d'una manera i ha seguit el camí que jo li vaig dir. Mai hi ha un camí a seguir, però segons el que facis seguiràs un camí o un altre i decidiràs que vols fer amb la teva vida. Jo dono el consell i tu després decideixes que vols fer.
RdR.: De les experiències paranormals que has viscut, quines destacaries?
J.C.: La que vaig tenir amb el meu avi als 8 anys va ser molt intensa. Una altra bastant important va ser quan a un familiar meu li van detectar un tumor al cervell, va venir a casa molt preocupat perquè l'havien d'operar de seguida. Jo li vaig dir que no creia que fos un tumor, que pensava que era un coàgul de sang i que li detectarien i extraurien sense més dificultat. Però ell em deia que no creia en mi. Just al dia següent li van fer un escàner i li van detectar que era un coàgul.
RdR.: La teva família al principi era una mica escèptica, ara que opinen?
J.C.: Ara quan tenen problemes la família et truca corrents. Però amb la família costa, perquè t'involucres i a vegades veus coses que no t'agraden. Et costa veure realment les coses com són quan es tracta de família. A les amistats i família prefereixo enviar-los a algun altre company perquè facin consultes.
RdR.: És necessària molta disciplina?
J.C.: Necessites molta disciplina. Si jo no estic al 100% jo no puc passar consulta. He de tenir el cap al meu lloc i els peus a la terra.
RdR.: Projectes de futur?
J.C.: A nivell estatal he creat una associació cultural que es diu “L'Arca de la saviesa”. Consisteix en guardar la saviesa dels nostres avis. Hi ha receptes de cuina, de bellesa, per a les supersticions. Ens dediquem a guardar tota aquesta saviesa i guardar-la perquè perduri.

José Cuy realitza sanacions per ajudar a aconseguir l’equilibri entre ment, físic, espiritual i emocional.

‘Tothom té la capacitat per tirar el tarot,
fer vidència i ajudar a sanar a les persones’

‘Des de petit he après
que no he de
demostrar que tinc
un do’