Pisos de 2a mà, un 22% més cars

L’estudi d’una xarxa immobiliària mostra que a Ripollet, en el darrer any, el preu de l’habitatge de segona mà ha augmentat més que a la resta de l’àrea metropolitana. La manca de sòl, les hipoteques, la forta demanda i el fet que el preu el determini el propietari, són alguns dels motius de la pujada.

El preu de venda dels pisos de segona mà a Ripollet ha augmentat en un 22% en el darrer any, segons un estudi realitzat per la xarxa immobiliària Comprarcasa sobre l’evolució trimestral dels preus de l’habitatge a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Com a conseqüència d’aquest increment, Ripollet s’ha convertit en el municipi on més ha pujat el preu dels pisos de segona mà, fixant-se en 3.124 euros el metre quadrat.
Comprarcasa és una xarxa integrada per 500 immobiliàries i més de 50.000 habitatges a tot el territori espanyol. Per realitzar aquest estudi s’ha basat en els pisos que posa a la venda mensualment i que tenen una mitja d’antiguitat de 20 anys i una superfície mitja de 111 metres quadrats.
Segons l’estudi, a la perifèria de Barcelona, el preu de venda dels pisos de segona mà ha augmentat un 12% en els darrers 12 mesos, i un 4% en el primer trimestre de 2006. A més, el cost mitjà del metre quadrat és de 2.862 euros, 262 menys que a Ripollet. De tota manera, aquest increment no fa que el nostre municipi tingui els preus més elevats de l’Àrea Metropolitana. En aquest sentit, la població més cara continua essent Sant Cugat del Vallès, amb un preu mitjà per metre quadrat de 4.420 euros; seguida de L’Hospitalet de Llobregat (3.842 euros), Badalona (3.521 euros), Cerdanyola del Vallès (3.160 euros) i La Llagosta (3.154 euros).
Pel contrari, els municipis amb pisos de segona mà més econòmics són Badia (1.675 euros) i Sant Celoni (2.439 euros).

Pisos cars però amb compradors
Per confirmar que les dades de l’estudi referents al nostre municipi són reals, des de la Revista de Ripollet hem volgut conèixer que en pensen algunes persones que treballen en l’àmbit immobiliari i que coneixen de prop aquesta realitat. “Comprar un pis nou a Ripollet és comparativament més econòmic que un de segona mà, que pot tenir una antiguitat de més de 15 anys. Però mentre el propietari demani el preu que vulgui i hi hagi gent disposada a pagar-ho, la situació continuarà així”, explica un dels propietaris de Finques Ripollet, Joan Albiñana. Ell no concreta el percentatge en que s’ha incrementat el preu de venda dels pisos de segona mà a la nostra població però considera que “és inverosímil com estan els preus”, afegeix.
En aquesta mateixa línia, una responsable de Fincas Cour, Irina Bethencourt, comenta que l’increment a Ripollet podria apropar-se al 20%. “L’augment del preu dels pisos de segona mà és conseqüència d’una forta demanda a la vegada que els bancs aproven moltes hipoteques”, diu Bethencourt. Per a ella, la manca de sòl a Ripollet i la llei de l’oferta i la demanda marquen el preu de l’habitatge.
Per a una responsable de Fincas Estrella, Karla Laredo, l’augment dels preus dels pisos de segona mà es produeix per una forta demanda des de diferents sectors: “l’arribada d’immigrants, la formació de noves llars, l’afany per tenir un millor habitatge, els desplaçaments de Barcelona buscant pisos més econòmics...”, explica. A més, ella considera que l’oferta d’habitatge a Ripollet no pot augmentar per manca de sòl i, per tant, els preus poden continuar augmentant si es manté una forta demanda. Laredo també afegeix que els pisos més barats pugen més perquè, malgrat que es pugui pensar el contrari, “el preu per m2 d’un pis més petit i en pitjors condicions és major que el d’un més gran i més nou”, manifesta. En aquest sentit, els clients de les tres immobiliàries amb les que hem parlat pregunten primer pels preus dels pisos nous, però alguns es decanten per habitatges de segona mà perquè són més barats encara què, recorda Laredo, “paguen el m2 més car”.
El propietari marca el preu de venda
“Els especuladors són els particulars. Nosaltres no posem els preus només ens encarreguem de la gestió de vendre, tenim la nostra opinió sobre el valor del pis, però si el propietari vol vendre per més diners ho hem de fer”, manifesta Albiñana, qui explica que a països com a Holanda el preu de venda el marca un tasador. “Qui ven un pis de segona mà és perquè ha comprat un de nou i posarà el preu en funció de les seves necessitats per adquirir-lo”, comenta Bethencourt.
A més, Albiñana creu que l’augment del preu dels pisos de segona mà també es deu a l’amplia oferta immobiliària que hi ha al nostre municipi. “Algunes finques gestionen pisos de Ripollet i li diuen als seus propietaris que li trauran un major benefici perquè el vendran a persones que viuen a Barcelona, on el preu de l’habitatge és encara més elevat”, declara.

Futur incert
“El futur del preu de venda dels pisos de segona mà dependrà del comportament de les entitats bancàries en la concessió d’hipoteques”, afirma Bethencourt. De la seva banda, Laredo creu que l’evolució dels preus dependrà de diferents factors, “encara que el principal són els tipus d’interès, i si els interessos no pugen molt, els preus augmentaran lleugerament a partir de 2007 i tendiran a estabilitzar-se, amb pujades similars al IPC o fins i tot per sota”, declara. Albiñana, en canvi, és més negatiu: “això és l’autodestrucció perquè la mare que avui ven el seu pis a un preu elevat, contribueix a que, en un futur, el seu fill hagi de pagar encara més quan vulgui comprar-se un habitatge”, puntualitza.
L’augment del preu dels pisos de segona mà a Ripollet és un impediment més per a aquelles persones amb sous que no arriben als 1.000 euros. Aquesta tendència obliga a moltes famílies o parelles a buscar un habitatge fora del nostre municipi, a poblacions amb preus més econòmics; d’altres, que volen continuar vivint a Ripollet s’hipotequen per molts anys i gràcies a l’aval dels seus familiars; o opten per l’habitatge de lloguer, tot i que aquesta no és una solució definitiva ja que el pis mai arriba a ser de la seva propietat. En conclusió, la situació econòmica de la població i el preu de l’habitatge està descompensat.

‘El preu per m2 d’un pis més petit i en pitjors condicions és major que el d’un més gran i nou’