‘Amb ells aprens a mirar-te la vida d’una altra manera’

L’Associació de Pares de Disminuïts de Cerdanyola, ASPADI, va néixer ara fa 10 anys. Des de llavors, la Montse Tiana i l'Anna Pérez col·laboren com a monitores. Tan sols tenien 15 anys quan van començar i aquest any celebraran un doble desè aniversari: el de l'associació i el d'elles com a monitores. Tot i que els hi roba molt de temps, mai s'han pogut desvincular d'ASPADI i dels seus nois.

Revista de Ripollet: Com es va crear ASPADI?
Montse Tiana i Anna Pérez: L’associació es va crear fa 10 anys a partir de la iniciativa d'un grup de pares perquè els seus fills, quan sortien dels seus centres o tallers i els caps de setmana, no tenien on anar. Aquests pares van buscar un equip jove que volgués portar l'esplai.
RdR.: Amb quina finalitat va sorgir la iniciativa?
M.T. i A.P.: Es tracta de que puguin fer vida com qualsevol altre noi: que tinguin un grup d'amics, surtin i s'ho passin bé. A més, són nois que necessiten la iniciativa d'algú per fer coses. Ara, per això, hi ha un grup una mica més independent, que decideixen més el que volen fer però de totes maneres els hi has de fer les gestions.
Molts nois no tenien amics i gràcies a l'esplai ara surten pel seu compte i, per exemple, queden el diumenge per anar al cinema o prendre alguna cosa.
RdR.: Quan de temps porteu com a monitores de l'esplai?
M.T. i A.P.: Nosaltres hi som des què es va fundar, llavors teníem uns 15 anys. Hem estat molt de temps vinculades a l'esplai, però ara estem a la piscina.
RdR.: Per què vau entrar a formar part de l'esplai?
M.T.: Jo tinc una germana amb discapacitat. Quan la meva mare i els altres pares van formar la fundació, em va comentar que buscaven monitors i per suposat vaig dir que m'hi apuntava.
A.P.: Des dels 15 anys tenia clar que volia fer el magisteri d'educació especial. Llavors vaig estar buscant algun lloc per poder fer unes pràctiques i em vaig trobar que començava l'esplai.
RdR.: I tots eren de la vostra edat o hi havia monitors amb més experiència?
M.T. i A.P.: Al principi vam començar cinc monitors. Tres eren majors d'edat i després estàvem nosaltres dues. No podíem obrir un esplai sense tenir monitors adults, però cap tenia experiència com a monitor, així que vam començar a veure com sortia. Al principi, a més, només teníem 10 nois i fèiem manualitats, gimcanes, però tot dins de l'esplai.
RdR.: Quan vau començar no teníeu cap formació, és necessària per ser monitor d'ASPADI?
M.T. i A.P.: Has de tenir uns coneixements mínims de com tractar-los o com reaccionar en un moment donat. Però una vegada ja saps tot això és conèixer a cada noi en particular.
RdR.: Quines activitats organitzeu?
M.T. i A.P.: Els divendres a la tarda es fan manualitats, els dissabtes al matí es fa natació i a la tarda l'esplai. A part de tot això, es fan excursions, colònies i sortim als campionats de natació, com als Especial Olímpics. Ens presentem a tots els campionats de natació que surten. Hem anat a Lleida, Granollers, Sabadell..
RdR.: En l'apartat de natació soleu tenir bons resultats.
M.T. i A.P.: Hi ha un bon nivell a l'equip. S'ha de tenir en compte que molts d'ells porten els 10 anys des què va néixer l'esplai entrenant i presentant-se als campionats. Hi ha un grup de relleus molt bons, i gairebé sempre, són medalla d'or o de plata. Després també hi ha competició a nivell individual.
RdR.: A l'esplai teniu gent de totes les edats, feu activitats especials per a uns i altres?
M.T. i A.P.: Normalment no, tots fan les mateixes activitats. Però dins la mateixa activitat s'adapta el que pot fer o no una persona. Per exemple, si fem les disfresses de carnaval, potser un només enganxarà gomets, però un altre serà capaç de cosir. Complementen unes activitats a la dels altres.
RdR.: Com subvencioneu totes les activitats que feu?
M.T. i A.P.: Els que són socis han de pagar una quota anual, per l'esplai hi ha una quota trimestral i les colònies són apart. Rebem una subvenció de l'ajuntament i algunes donacions de particulars i empreses, que ens ajuden a que algunes despeses siguin més econòmiques. També tenim socis protectors, que són gent que tot i que no tenen cap familiar que vingui a l'esplai, paguen la seva quota anual.
RdR.: Aquest any celebreu el 10è aniversari, que prepareu d'especial?
M.T. i A.P.: L'1 de juliol farem una festa a l'Ateneu de Cerdanyola i ara estem preparant les activitats amb la junta i els monitors.
RdR.: Teniu moltes dificultats per trobar col·laboradors?
M.T. i A.P.: Sí, és difícil. S'ha de tenir en compte que en un esplai qualsevol els nens acaben sent els monitors de l'esplai, però en aquest esplai no hi ha renovació, llavors costa molt trobar monitors.
Nosaltres, per exemple, ho vam deixar durant un temps, però l'any passat vam tornar perquè es va tancar l'esplai per falta de monitors i ens van recaptar de nou. Mai t'acabes de desvincular perquè després de 10 anys som les monitores d'ASPADI, no unes monitores d’ASPADI.
RdR.: Com combineu les vostres feines amb l'esplai?
M.T. i A.P.: Ara ens hem desvinculat una mica de l'esplai perquè et treu moltes hores i és difícil de combinar la nostra vida diària amb les activitats de l’esplai, sortides, reunions, etc. És per això que ara anem de monitores a la piscina, que és només una hora. A vegades també t'afecta a la feina, perquè si surts fora amb els de natació has de demanar dies i has d'estar de modificant els teus horaris.
RdR.: Què és el que us aporta personalment ser monitores d'ASPADI?
M.T.: Sobretot aprens a mirar-te la vida d'una altra manera. Per exemple, a la meva germana li portes un conte d'aquests d'enganxines i la fas la més feliç de la terra.
A.P.: A vegades és increïble el que poden arribar a fer. Pots veure a algun que és molt tímid i tendeixi a estar en un cantó i aconsegueixes que aquest nen jugui, es relacioni, etc. Això t'enriqueix moltíssim.
RdR.: Què és el que us ha fet seguir en l'esplai tant de temps?
M.T. i A.P.: Principalment els nois. Quan l'any passat va tancar ens va fer molt de mal a les dues. Al final només van ser dos mesos perquè vam pensar que no podia ser i que havia de tornar a obrir-se.
A més tenen alguna cosa que t'enganxa. Quan arriba el juliol penses que per fi arriben les vacances perquè necessites descansar, però t'estàs tot el mes pensant que farà un o l'altre.
RdR.: Quina anècdota em podríeu explicar?
M.T. i A.P.: Un any vam anar de colònies a Flor de Maig i va venir un noi que la seva màxima preocupació era tenir-ho tot ben endreçat. Quan marxàvem després d'haver fet totes les bosses, va aparèixer amb la seva bossa molt plena i dient que ja estava tot recollit. Llavors li vam mirar la bossa i resulta que havia recollit, apart de la seva roba, els llençols i totes les coses de l'habitació, que eren de la casa. Vam haver de treure-li tot de la bossa i dir-li que allò era de la casa i no s'ho podia endur.

Des de que tenien només 15 anys, l’Anna i la Montse són monitores d’Aspadi.

‘Gràcies a l’esplai molts nois ara surten pel seu compte al cinema o a
prendre alguna cosa’

‘Ens hem desvinculat una mica de l’esplai perquè es difícil de combinar amb la nostra vida diària’