|
La Generalitat va presentar fa unes setmanes la seva nova proposta per
a solucionar els impactes que l'autopista C-58 té al seu pas pel
mig de Ripollet. No va ser una sorpresa comprovar que des del govern català
només tenen en compte els impactes acústics que l'autopista
causa en els habitatges més propers. No volen sentir a parlar de
la unió dels dos nuclis habitats de Ripollet, malgrat que més
de 5.000 ciutadans van donar-hi suport en el seu moment.
Arreu s'estan soterrant vies de comunicació per a superar els efectes
barrera que causen en les poblacions per on passen, però a Ripollet
no ens toca. Les excuses que hi posa el Departament d'Obres Públiques
fan somriure (per no dir alguna cosa més forta) i semblen que vulguin
prendre el pèl a la gent. Parlen de risc d'inundacions, d'afectació
dels aqüífers, i fins i tot s'atreveixen a faltar la veritat,
com quan afirmen que no hi ha autorització de l'Agència
Catalana de l'Aigua (ACA) per desviar l'autopista per la llera del riu
durant les obres, quan és absolutament fals. Aquesta autorització
es té per escrit i l'ACA no hi posa cap impediment.
Sorprenen aquests arguments quan hi ha moltíssimes obres afectades
dels mateixos paràmetres. Sense anar més lluny a Montcada
es soterrarà la C-17 en uns terrenys plens d'aigües subterrànies
a cotes molt altes. Allà no hi ha cap impediment. Cal preguntar-se
per què a Ripollet no toca soterrar l'autopista. Segurament la
resposta la trobarem en molts partits del nostre poble que no ho tenen
clar, malgrat han donat suport a la iniciativa dels veïns. Ara la
paraula la tenen el polítics i sobre tot els ciutadans. De ben
segur el govern de l'Ajuntament apostarà per la proposta de la
Generalitat, però l'autopista seguirà dividint Ripollet
i, algun dia, potser amb uns polítics més lúcids
i menys partidistes, haurem de donar solució a aquesta problemàtica.
|

Antoni
Pijuan
(COP)
|