‘Quan em vaig jubilar em vaig dedicar als carros per distreure’m’

Als 13 anys es va iniciar en l'art de la fusteria i ebenisteria. A partir d'aquest moment el Pere Navinés ha fet tot tipus de tasques relacionades amb l'habilitat manual, des de fabricar mobles per les llars, fins a vaixells. Després de tota una vida creant amb fusta, ara dedica tot el seu temps lliure a fer carros de fusta en miniatura de diferents temàtiques. Tot un art de la locomoció en fusta.

Revista de Ripollet: Sempre ha fet artesania amb les seves mans. A què es dedica ara?
Pere Navinés.: Porto 9 anys fent carros de fusta en miniatura. Quan em vaig jubilar als 65 anys, vaig decidir dedicar-m'hi per distreure'm.
RdR.: Com va començar a la professió de fuster?
P.N.: Jo vaig començar de fuster quan era petit, després em vaig dedicar a fer vaixells en una empresa que estava al carrer dels Afores, quan va tancar l'empresa dels vaixells vaig posar telers al meu taller. Més endavant quan la feina dels telers no va anar bé vaig tornar a fer vaixells i quan aquella gent va tancar, vaig decidir quedar-me a casa a fer de fuster fins que em vaig jubilar i vaig començar a fer els carros en miniatura.
RdR.: Qui el va iniciar a la fusteria?
P.N.: A mi em va ensenyar la professió el Llorenç Ruiz, que era un ebenista molt bo de Ripollet. Vaig començar als 13 anys i vaig estar amb ell fins els 18.
Quan jo era petit, als 13 anys tothom volia treballar. Els nens, llavors buscaven feina com a aprenents i així és com jo vaig entrar a treballar amb en Ruiz.
RdR.: El fet de dedicar-se a al fusta és una tradició familiar?
P.N.: La meva família no eren treballadors de la fusta. Treballaven a fàbriques i també al camp. Jo també havia treballat de pagès amb la família.
RdR.: Als inicis quin tipus de peces de fusta feia?
P.N.: Principalment, feia mobles.
RdR.: Quins materials utilitzava?
P.N.: Majoritàriament fusta i aglomerats. Ara es treballa molt més amb aglomerats, abans era tot més de fusta.
RdR.: Sempre ha treballat artesanalment?
P.N.: Sí, gairebé sempre he treballat artesanalment. No he fet peces en cadena.
RdR.: Tot es feia per encàrrec?
P.N.: Normalment es feia per encàrrec. A més jo tenia un taller molt petit. He treballat per fàbriques i algunes tasques de conservació, com canviar una porta, un pany, etc.
RdR.: També feia tasques de restauració?
P.N.: En alguna ocasió si que m'han demanat restaurar algun moble, però no m'hi dedicava.
RdR.: Què es el que més li ha agradat sempre de la seva professió?
P.N.: Sobretot, el que més m'ha agradat ha estat fer les feines manuals com fusteria, ebenisteria, i els carros que faig ara.
RdR.: Ara fa carros en miniatura, però a la seva època els havia fet a mida real?
P.N.: Mai havia fet carros fins que em vaig jubilar.
RdR.: En què es basa per fer-los?
P.N.: Principalment, en alguna foto o carro que veig. Per exemple a les festes de Sant Antoni Abat miro.
RdR.: Algun cop ha fet alguna exposició o ha venut alguna de les seves peces?
P.N.: De moment no n'he venut cap. I tampoc he fet cap exposició. Algun cop els hi he deixat els carros a la comissió de Sant Antoni, per la festa major i per Sant Jordi. Potser algun dia hauré de fer una.
RdR.: Tot i que no ha exposat mai, a casa té els carros molt ben col·locats. Sol ensenyar els seves peces si la gent li demana?
P.N.: Sí, a vegades la gent que passa i ho demana li ensenyo. Molta gent que em conec quan passa per davant de casa em demana per veure els carros.
RdR.: Per fer una feina tan artesanal s'ha de tenir molta paciència.
P.N.: La veritat és que sí. Algun cop si he vist que la cosa no em sortia bé he acabat estellant-lo. Però quan fas coses d'aquestes has de tenir en compte que tens disgusts i alegries, perquè no sempre les coses et surten com vols i et sap greu.
RdR.: Els carros que fa tots van amb els seus complements.
P.N.: Si, intento fer varietat. Per exemple tinc un amb bótes de vi, un altre que es reproducció dels que es feien servir per buidar les foses sèptiques amb la caixa pels fems, un altre amb sacs de farina i d'altres amb vela.
RdR.: I els complements també els fa vostè?
P.N.: Les bótes i coses així si que els faig jo. Però els cavalls, per exemple, no. La veritat és que em costa molt aconseguir-ne cavalls per exposar amb els carros. M'agraden molt els cavalls folrats de tela que ja van amb els guarniments, però em costa molt trobar-los.
RdR.: Té alguna peça preferida?
P.N.: No, cap. Tots m'agraden per igual. Però com a curiós tinc una reproducció d'una caravel·la (transport de persones), que la vaig fer a partir d'una maqueta.
RdR.: En l'època que tenia els telers, quin tipus de roba feia?
P.N.: Majoritàriament es feia roba per a senyora, també es feia per a senyor, però en menor quantitat. Nosaltres no confeccionàvem només fèiem peces de roba.
RdR.: Com eren aquestes peces de roba?
P.N.: Eren d'uns 60 metres de llargada. Ens encarregaven la feina i ens portaven els fils que volien que utilitzéssim. Feien les peces i després les lliuràvem a la casa. Allà ja es dedicaven a fer la confecció.
En aquells moments es feia tot per encàrrec perquè els fabricants, a la vegada, també rebien encàrrecs dels models nous.
RdR.: Com era la dinàmica de fer vaixells?
P.N.: El tema dels vaixells era més gros. Fèiem uns vaixells d'uns 12 metres de llargada. Al taller que jo treballava es feia tot el vaixell sencer. A vegades havíem d'aguantar amb uns pals les cordes perquè quan els havíem de treure no passaven. I d'aquí els portaven directament al port.
RdR.: Quant de temps va estar fent vaixells?
P.N.: Vaig estar 4 o 5 anys fent vaixells a Ripollet fins que l'empresa va tancar. Primer ens van dir que es traspassaria, però finalment van tancar perquè no els hi era prou rentable.
Ara el que em queda és una llançadora de teler, que servia per teixir la roba. Anava d'una banda a una altra del teler i anava teixint.
RdR.: I què opina la família de la seva afició?
P.N.: La meva família diu que qualsevol dia els faré fora de casa. Perquè vaig omplint i omplint tot de carros.
RdR.: Els seus fills han seguit la seva tradició de fuster?
P.N.: El meu fill sí. Té un taller de fusteria. Les noies es van dedicar a fer altres coses.
RdR.: I al seu fill qui li va ensenyar el que sap de fusteria?
P.N.: En part li vaig ensenyar jo. També ha après coses pel seu compte, s'ha hagut d'espavilar.
RdR.: Tinc entès que aquest any li van donar una condecoració per part de la comissió de Sant Antoni Abat.
P.N.: Sí, aquest any m'han fet traginer d'honor. Vam ser tres traginers d'honor: el Josep Gabarra, el Jaume Maranges i jo. Ens van sorprendre molt.
RdR.: I en què està treballant ara?
P.N.: Ara estic treballant en un carro que quan estigui acabat serà un de petit amb vela.

Fa 9 anys enrere el Pere Navinés va començar a fer carros de fusta en miniatura per distreure’s.

‘Vaig estar 4 o 5 anys
fent vaixells a Ripollet
fins que l’empresa
va tancar’

‘Tens disgusts i alegries,perquè no sempre les coses et surten
com vols’