‘L’art és per compartir, és un donar i rebre constant’

Va començar a fer ceràmica fa 10 anys i, això, la va portar pel camí de l'escultura. El que va començar com una afició, ara li ocupa gran part del seu temps lliure. Ella defineix la seva obra com a art Naïf. Aquesta setmana, sota el títol "38 personatges de ficció", la Maria José Codosero exposa al B'Art de l'Ateneu de Cerdanyola conjuntament amb l'Anna Riverola. Aquesta mostra es podrà visitar fins al proper 26 d'abril.

Revista de Ripollet: Quan vas començar a fer escultura?
Mª José Codosero: Primer vaig començar a fer ceràmica a l'Ateneu de Cerdanyola, perquè a Ripollet no hi havia cap curs que m'interessés. Em vaig apuntar a un curset i a finals del segon any vam començar a modelar. Llavors no hi havia taller d'escultura i em vaig haver d'esperar un any més per apuntar-m'hi. Ara ja fa 8 anys que faig escultura.
RdR.: Quins materials utilitzes per a les teves escultures?
M.J.C.: Principalment fang refractari i, depenent del tipus d'escultura ho combino amb d'altres materials com plàstic, fusta, metacrilat, etc. També m'agrada molt donar-li color a les peces. No les pinto totes però la majoria sí.
RdR.: Quin tipus d'escultura fas?
M.J.C.: M'agrada molt la figura humana però deformada. Li puc deformar els peus, per exemple, o una altra part del cos. No m’agrada la perfecció perquè tampoc existeix el cos perfecte.
RdR.: Quin és l'estil que més t'agrada o et sents identificada?
M.J.C.: M'agrada més l'estil naïf, tot i que l'estil en un principi jo no el veia. Van ser els meus companys els que en un principi m'ho van dir, però, sense cap dubte, la meva obra és un estil naïf.
RdR.: Tinc entès que tot i que has fet algun curset una part important de la teva creativitat és autodidacta.
M.J.C.: Sí, en part sí. Al curset et donen unes pautes però arriba un moment que et deixen actuar lliurement. Deixes de copiar per fer les teves pròpies obres. Està molt bé que et corregeixin però sempre arriba el moment que vas al teu aire.
RdR.: Llavors en un principi s'ha d'aprendre copiant?
M.J.C.: Durant el primer curs el professor t'obliga una mica a copiar, perquè s'aprèn molt copiant, és un bon treball. D'aquesta manera prens contacte amb el fang. Hi ha molts tipus de fang, no tots són iguals, i has de saber treballar-los. A més el fang té vida pròpia, quan s'asseca es redueix un 10%, has de saber que d'unes zones redueix més que d'altres depenent del gruix. Llavors és bo copiar per saber per on anar després. A partir d'aquí tu proposes el que vols fer i si necessites ajuda te la dóna el professor.
RdR.: Suposo que després de tants anys ara ja vas més per lliure.
M.J.C.: Sí, ara ja fa uns anys que vaig pel meu compte. De totes maneres sempre s'agraeix que hi hagi sempre algú per ajudar-te. No només la professora sinó també els companys. Amb ells a vegades fem exercicis en els que t'allunyes de la peça i entre tots et recomanen que podries fer per avançar. D'aquesta manera també s'aprèn molt perquè aprenem tots de tots. Hi ha moments que estàs tan ficada que necessites allunyar-te, perquè no veus més enllà.
RdR.: Amb que t'inspires?
M.J.C.: A mi m'inspira tot. El que veig pel carrer, una revista, un còmic, etc. M'hi fixo en tot. A vegades mirem el que tenim al voltant però no observem que és molt important.
RdR.: Què és el que més t'agrada de l'art de l'escultura?
M.J.C.: És un llenguatge que comunica, com la lectura o la pintura. Tu fas una obra amb una intenció però cadascú interpreta les peces a la seva manera i això està molt bé. El que més m'agrada és el diàleg que pot haver amb la persona que veu la peça. La gent et comenta i fa unes observacions que potser a tú no se t'haguessin ocorregut. L'art és per compartir, és un donar i rebre constant.
RdR.: Tens algun artista preferit?
M.J.C.: Preferit, preferit no en tinc. Et nodreixes una mica de tots. En el meu cas, sobretot, m'agrada molt l'art naïf. M'agrada molt una pintora que es diu Sabala, de Barcelona. M'agraden els seus títols, els quadres, la frescor, el color... perquè s'apropa al que a mi més m'agrada. Però m'agraden gairebé tots, perquè tots t'aporten alguna cosa. Sobretot, el que valores molt és la feina i l'esforç que saps que hi ha al darrere.
RdR.: Ara exposes al B'Art de l'Ateneu de Cerdanyola i al setembre exposaràs a la sala Pou d'Art de Sant Cugat.
M.J.C.: A Cerdanyola exposo amb l'Anna Riverola, que durant molt de temps ha estat la meva professora. Per aquest espai he fet un tema específic perquè l'exposició és dins del bar. Són 8 peces, d'una mida no massa gran. A Sant Cugat també exposaré conjuntament amb l'Anna però el tema serà diferent. De fet primer ens van proposar l'exposició de Sant Cugat i el tema de l'Ateneu va sorgir una mica entremig.
RdR.: I com va sorgir el fet d'exposar juntes tu i l'Anna?
M.J.C.: Va ser l'Anna qui em va proposar d'exposar juntes. Jo al principi no ho tenia gaire clar, però al final m'hi vaig llençar. S'han de treballar moltes hores i mai et veus capaç de fer-ho. Però al final li vaig dir que sí i, ara, estic molt contenta. Primer vam presentar el projecte per Sant Cugat i ens el van acceptar. Així que endavant.
RdR.: Hi ha alguna escultura que sigui la teva preferida o que estiguis més orgullosa d'ella?
M.J.C.: Per una exposició col·lectiva que es va fer a Ripollet, vaig fer una sèrie de 3 ballarines, que per mi són molt especials, perquè aquesta era la primera vegada que jo exposava.
RdR.: Per tant, no és el primer cop que exposes.
M.J.C.: A Ripollet he exposat dos cops amb el col·lectiu Aula 9, que es composa per un grup de gent de l'Ateneu de Cerdanyola i la nostra classe és l'aula 9 i d'aquí ve el nom. El primer cop vam fer una exposició col·lectiva però era lliure, no hi havia un tema fixat. El segon cop ens van trucar del C.R.A.C. per fer una exposició sobre el llibre, que es va exposar aquí i a la sala Enric Granados de Cerdanyola.
RdR.: La teva ambició com a artista?
M.J.C.: Simplement vull seguir fent el que he fet fins ara i passar-m'ho bé. L'escultura per mi és una afició i tampoc tinc gaire temps per dedicar-m'hi. Així que vull gaudir del que faig i que la gent gaudeixi amb la meva obra i s’ho passi bé.
RdR.: I com combines la teva professió de perruquera i l'afició a l'escultura?
M.J.C.: Normalment el temps que no treballo el dedico a fer escultura. Hi ha temporades que en faig més i d'altres menys, depenent de les ganes i el que hagi de fer. Ara, per exemple, porto una temporada amb molta feina, llavors, tinc dos matins lliures i els caps de setmana també treballo.
RdR.: La teva professió de perruquera també és molt creativa.
M.J.C.: Quan era més joveneta no tenia gaire clar què volia fer. M'agradava la perruqueria i vaig decidir fer un curs. Vaig estudiar durant 2 o 3 anys i més tard vaig entrar a treballar a una perruqueria de Ripollet, on encara continuo ara.

M. José Codosero és escultora en
el seu temps lliure

‘S’aprèn molt copiant,
és un bon treball que
et posa en contacte
amb el fang’