‘A l’hora de la competició l’amistat no existeix, tots volem guanyar’

Rubén Lopez és una jove promesa de la gimnàstica artística masculina. Amb tan sols 15 anys ja té clars els seus objectius i a on vol arribar en un futur: les olimpíades. Va començar amb el Fit-Kid molt jovenet i poc a poc va guanyar tècnica i experiència, que el va portar a practicar la gimnàstica artística masculina. En aquests moments entrena al Centre d’Art Rendiment i competeix a nivell internacional amb la selecció espanyola.

Revista de Ripollet: Quan vas començar a practicar esport?
Ruben López: Als 4 o 5 anys vaig començar al gimnàs dels meus pares fent fit-kid. És una disciplina que combina ball amb acrobàcies. Vaig anant participant en competicions i poc a poc vaig anar pujant.
RdR: Quan vas començar ho vas fer per iniciativa pròpia o perquè et van ficar els teus pares?
R.L.: Ho vaig fer més per voluntat pròpia. Ja havia començat a fer coses al gimnàs, m'agradava l'esport i després també em va agradar la gimnàstica artística.
RdR: I quan vas començar a practicar la gimnàstica artística?
R.L.: Quan tenia 8 anys un amic del meu pare em va veure i em va proposar fer unes proves de gimnàstica a un club de Granollers durant dos dies. Al finalitzar-les em van dir que si que valia i que em quedava al club. A partir d'aquí vaig començar primer a entrenar 3 dies i després cada dia.
RdR: Ara estàs al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR).
R.L.: Si, quan tenia uns 12 anys vaig fer unes proves per entrar al CAR i les vaig passar. Ara porto 4 anys entrenant a Sant Cugat.
RdR: En què consisteix la gimnàstica artística?
R.L.: En la gimnàstica artística masculina hi ha 6 aparells: terra, cavall amb arcs, anelles, salt, paral·leles i barres. A cadascun d'ells hi ha un codi de puntuació i mitjançant això hi ha uns grups i unes exigències. Llavors a cada exigència hi ha una sèrie d'elements als quals pots afegir-li més o menys dificultat.
RdR: Quina és la teva rutina d'entrenament al CAR?
R.L.: Comencem a les 11 a entrenar i 3 hores d'entrenament. El primer que fem és fer un escalfament tots junts, seguida de la preparació física i per últim els aparells. La rutina canvia segons el dia. Per exemple hi ha un dia que ens toca fer 6 exercicis i això vol dir que hem de fer un exercici complert a cada aparell. Altres dies els invertim en aprendre elements nous, i llavors fem 3 aparells al matí i 3 a la tarda. Més o menys fem el mateix cada dia, excepte els dijous a la tarda que tenim descans.
RdR: I com ho combines amb l'escola?
R.L.: Els estudis també els faig al CAR. Llavors a les 8.20h del matí començo l'escola fins les 10.45h. A les 11h entreno fins les 14h i me'n vaig a dinar. A les 15.30h tinc una altra cop escola fins les 17.45h i de 18h fins les 20.30h o 21h a entrenar.
RdR: I com és l'escola al CAR?
R.L.: Els professors ja saben que fem esport i a més som poca gent a classe pel que fem la majoria de deures allà que no pas a casa. L'atenció és més personalitzada pel fet de ser una classe reduïda.
RdR: T'ha suposat molt de sacrifici el fet de dedicar-te a l'esport?
R.L.: Quan era més petit no tenia tant en compte el fet de no tenir temps, però amb el temps i com m'agrada molt el que faig m'he adonat que puc fer les dues coses. Puc anar a entrenar i els dijous a la tarda, que el tinc lliure, o bé el dissabte o el diumenge sortir amb els amics. No puc sempre però surto tot el que puc amb els amics.
RdR: I els teus amics són tots de Ripollet o estan dins l'àmbit de l'esport que practiques?
R.L.: Els meus amics són tots de Ripollet i practiquen algun tipus d'esport. Per això, ells molts caps de setmana també estan a competicions i entre setmana estan ocupats entrenant. Per tant, ells ho entenen perquè estan ficats al món de l'esport.
RdR: Segueixes algun tipus de dieta?
R.L.: Al CAR hi ha unes dietistes que porten el control de l'alimentació i fan un menú que donen als cuiners. Després jo a casa he de seguir. Com els meus pares sempre han tingut el gimnàs i entenen, doncs ja saben el que he de menjar cada dia: Pasta, carns vermelles, pit de pollastre, etc. Però si un dia et ve de gust menjar patates fregides no passa res, però només de tant en tant.
RdR: Quina és la teva relació amb els companys d'entrenament?
R.L.: Durant els entrenaments normalment cadascú està en un aparell diferent o com a molt estem dos, i cadascú fa uns elements diferents, però ens ajudem. A l'hora de la competició l’amistat no existeix, tots volem guanyar.
RdR: Per tant, es podria dir, que existeix una relació d'esportivitat entre vosaltres.
R.L.: I tant, això no vol dir que durant la competició estiguem tots callats sense dir res. Normalment ens animem entre nosaltres, però durant la competició tothom vol guanyar.
RdR: Tinc entès que un dels teus companys d'entrenament és Gervasio Deferr.
R.L.: Al “Gervi” el conec des que vaig entrar al CAR amb 12 anys més o menys. Hi ha una bona amistat i entrenem junts. Com ell és més gran i té més experiència, durant els entrenaments ens ajuda i ens aconsella.
RdR: L'últim campionat en el que has participat?
R.L.: He estat a Berlín en un campionat internacional per equips, en el que participaven 22 països. Vam quedar quarts, però competíem amb gent que era 2 anys més grans que nosaltres. Així que estem contents del resultat.
RdR: I que tal l'experiència de sortir fora?
R.L.: El fet de sortir fora fa que quan tornis et motivi més a l'hora d'entrenar. A més, pots veure el nivell que hi ha, i comprovar si estan per sobre teu o per sota, si el teu entrenament és l'adequat o encara t'has d'esforçar més.
RdR: La teva família sempre s'ha dedicat al món de l'esport, suposo que t'hauran ajudat força.
R.L.: La veritat és que la meva família sempre m’ha animat molt. Sempre em recolzen i venen a veure'm a les competicions. A més estan molt contents amb el que faig. També ens va bé pel gimnàs, perquè suposa publicitat. Tot el que estic fent jo potencia més el gimnàs.
RdR: Has tingut lesions importants?
R.L.: Abans d'entrar al CAR em vaig lesionar una espatlla. Tenia unes bosses de líquid i els metges no sabien de que podia ser. Vaig estar ingressat unes setmanes fins que van descobrir de que eren. Llavors el meu entrenador em va posar en contacte amb un fisioterapeuta i osteopata, que en poques sessions em va deixar bé.
També vaig tenir un problema lumbar. No podia ni saltar, ni córrer. Em va durar uns 2 o 3 mesos però amb fisioteràpia se'm va anant aliviant.
RdR: Et veus en unes olimpíades?
R.L.: L'equip junior de la selecció espanyola ara mateix està composat per 2 nois que som del CAR i uns altres 2 que són de Madrid. Crec que si seguim treballant tan bé com fins ara podríem acabar anant a les olimpíades del 2012 a Londres, perquè per a les del 2008 potser encara és molt just pel fet de l'edat.
RdR: Quin és el teu objectiu personal?
R.L.: El meu primer objectiu és poder arribar a unes olimpíades, però el que més m'agradaria seria aconseguir una medalla.

Amb tan sols 15 anys Rubén López ja porta 4 anys entrenant al CAR i competeix a nivell internacional.

‘Vaig entrar al CAR
de Sant Cugat amb
12 anys mitjançant
unes proves d’accés’

‘Si l’equip segueix
treballant tan bé podríem arribar a les olimpíades
del 2012 a Londres’