‘Ara és més fàcil ser dona però encara queda molt per fer’

Rosa Maria Dumenjó ha estat una persona molt vinculada als moviments socials tant dins com fora de Ripollet. Ha treballat en l'àmbit polític, social i sindical, i ha participat en el moviment associatiu de Ripollet. En aquests moments és Directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany i membre de la Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals. Ara troba a faltar una mica de temps per estudiar.

Revista de Ripollet: Ha estat una persona molt vinculada als moviments socials tant dins com fora de Ripollet.
Rosa M. Dumenjó: He treballat en l'àmbit polític, social i sindical. Vaig començar a fer política fa molts anys, amb l'entrada de la democràcia vaig entrar a militar al PSC i, també, vaig ser regidora de l'ajuntament de Ripollet durant 3 legislatures.
RdR: Va ser una de les fundadores de l'esplai L'Estel, com va sorgir la iniciativa?
R.M.D.: La meva primera activitat en l'àmbit de l'esplai va ser l'escoltisme amb un grup de gent de Joves de l'acció Catòlica (JAC) d'aquella època. A partir de treballar amb les JAC, vam constituir l'escola de l'esplai, que es va transformar en el Centre d'Esplai i Vacances de Catalunya. Jo vaig ser fundadora d'aquesta escola, i a partir d'aquí el mateix grup vam crear a Ripollet l'esplai. Era un grup compost per gent diferent, amb ideologies i tendències polítiques diferents.
RdR.: També ha estat secretaria de la dona d'UGT a Catalunya?
R.M.D.: Quan vaig deixar la política activa, vaig ser regidora de Ripollet i vaig passar a l'àmbit sindical. És llavors quan em converteixo en secretària de la Dona d'UGT.
Des de la secretaria de la dona d'UGT vam crear la Fundació Maria Aurèlia Capmany. Al principi portava les dues coses però la Fundació ha crescut molt i vaig haver de deixar la secretaria de la Dona, i ara sóc Directora de la Fundació.
RdR.: Quina era la seva feina a la secretaria?
R.M.D.: En la secretaria s'intenta que el sindicat, en el conjunt de les seves activitats, tingui en compte que hi ha unes diferències. Per exemple, dins les empreses hi ha desigualtats entre homes i dones, en quant al salari, tot i que facin la mateixa feina, o en quant al càrrec, a les dones els hi costa molt més pujar a alts càrrecs.
La secretaria ha d'empènyer perquè cada vegada més es tinguin més en compte aquestes situacions. Per sort els homes cada cop es consciencien més i els sindicats han donat un pas endavant en el fet de tenir en compte les diferències i desigualtats que hi ha en les organitzacions de les empreses.
RdR.: Quan va començar en el sindicalisme suposo que no era fàcil ser dona i sindicalista
R.M.D.: No era fàcil, ara potser és una mica més fàcil però encara queda molt per fer. S'ha d'assumir el tema de la dona com a normalitzat. El problema es normalitzarà el dia que no hagi d'haver secretaries de la dona als sindicats i als partits polítics. Quan no hi hagi, serà perquè el tema estarà normalitzat i les coses es faran pels ciutadans, pels homes i les dones. Mentre hàgim de fer apartats especials en l'àmbit de la dona és que no està normalitzat.
RdR.: Què opina del dia de la Dona?
R.M.D.: Cada any, durant el mes de març, es fan moltes activitats en el marc del dia de la Dona, i a mi em sembla bé, però després la resta de l'any ningú se'n recorda. El dia de la Dona és molt especial perquè es fa per recordar aquell fet a Chicago en el qual van morir cremades moltes dones, però s'està desvirtuant perquè durant l'any s'hauria de tenir més en compte els problemes reals de les dones que passen pel carrer. A vegades desvirtuem i en moltes ocasions ens centrem massa en temes molt concrets i que són de col·lectius molt determinats.
RdR.: Com es crea la Fundació Maria Aurèlia Capmany?
R.M.D.: La Fundació va néixer fa 10 anys. Va sorgir quan al sindicat es va crear un grup de reflexió on hi havia dones de diferents àmbits, com professores d'universitat, empresàries, regidores, i un dia vam plantejar que valdria la pena que existís una formació més o menys organitzada de dones que tenien un interès comú: la dona i el treball. Llavors des d'UGT i l'Ajuntament de Barcelona vam rebre molt de suport perquè es creés la fundació. En aquells moments feia poc que s'havia mort la Maria Aurèlia i vam pensar que era un nom prou emblemàtic a Catalunya.
RdR.: En què consisteix la feina de la Fundació?
R.M.D.: La fundació s'especialitza en el món de la dona i el treball, en un sentit molt ampli. Ara treballem amb un gran reconeixement no només de Catalunya sinó també d'Espanya i de la Unió Europea. Treballem en això que ara s'ha posat de moda de la conciliació de la vida laboral i personal. Perquè nosaltres creiem que la dicotomia treball - família no és real. Vivim la vida en 3 espais de temps: la laboral, la personal i la familiar. Però fins ara, només es parlava de la laboral i la familiar. Nosaltres ens hem especialitzat molt en aquest tema, estem treballant a nivell europeu, amb empreses molt importants, que ens encarreguen els seus plans d'igualtat i conciliació.
RdR.: Creu que ha canviat el rol de les dones a l'actualitat?
R.M.D.: Les dones cada vegada més i de manera massiva estan entrant en el mercat laboral. Fins ara la dona s'estava a casa i tenia cura de la família, i ara no és que ho hagi deixat de fer, però comparteix tasques o ha buscar una solució perquè està treballant.
La societat ha canviat, les dones cada vegada estudiem més, i volem ser més independents. I sobretot la gent jove està avançant d'una manera molt forta. Ha hagut un gran pas endavant, més que per convicció, per necessitat. No es pot parlar de conciliar si no parlem de compartir. Les dones han de passar a conciliar, i els homes a compartir tot aquest treball de la vida quotidiana que fins ara no feien. I a partir d'aquí s'han d'oferir una sèrie de nous serveis i de noves coses que ajudin.
RdR.: Vostè és membre Fundador de la Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals
R.M.D.: Fa uns 25 anys que es va fundar juntament amb la gent fundadora de l'esplai, vam crear la Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals, tot i que tothom ens coneix com la C.R.A.C.. La Comissió ha anat promocionant coses que després s'han anat autoorganitzant i funcionant pel seu compte. En aquests moments, bàsicament portem la colla dels gegants, fem el Sant Jordi a la Rambla, i algunes exposicions al Centre Cultural. Amb la vinguda de la democràcia, també la C.R.A.C. feia el carnaval, que fins llavors el portava l'esplai, però d'una manera clandestina, perquè estava prohibit.
RdR.: Fent tantes activitats, en algun moment t'has sentit desbordada i has pensat en deixar-ho tot?
R.M.D.: Sí, quan vaig decidir que no podia portar la secretaria de la dona d'UGT i la fundació Maria Aurèlia Capmany alhora. Arriba un moment en que no fas bé cap de les dues coses, sobretot perquè la fundació va agafar una empenta molt gran i vam començar a treballar fora de Catalunya.
RdR.: Objectius de futur
R.M.D.: Pel que fa a la fundació, el nostre objectiu és ser un punt de referència en el tema de la conciliació i la igualtat de gèneres, en tot l'àmbit laboral i institucional, i a nivell personal, tenir una mica més de temps per poder fer els hobbies que m'agraden i estudiar una mica.

Rosa M. Dumenjó s'ha interessat molt per la conciliació del treball i la vida familiar i personal de les dones.

‘Per sort els homes cada cop es consciencien més i els sindicats han donat un pas endavant’

‘Les dones han de conciliar i els homes a compartir el treball de la vida quotidiana que fins ara no feien’