Ja hi tornem a ser amb un tema del qual fa temps n'havien parlat i que
resulta molt important per mantenir allò que se'n diu memòria
històrica.
En els últims anys pel que he estat observant, la qüestió
especulativo-immobiliària ha passat dels afores del poble al
bell mig d'aquest. M'explico: abans, quan Ripollet tenia terreny a les
afores, el negoci era construir pisos i pisos fent barris de nova construcció
com ara el Pla Vargas o el Pla Pinetons. Ara, que ja no tenim terreny
als afores, aquells que viuen de l'especulació se les han ingeniat
per treure rèdit al centre del poble. Ara, tirar cases antigues
a terra i edificar-hi una vivenda al mateix lloc és el que es
porta.
Darrerament, pels contorns de la plaça 11 de Setembre han trinxat
uns quants edificis. Un, a la mateixa plaça, l'altre al carrer
Sant Joan i l'altre al carrer Calvari. Tots tres, coincidien en que
hi havien cases antigues. Ara hi ha uns fantàstic solars per
edificar cases unifamiliars, o pisos de petit tamany els quals s'avinguin
amb la normativa del casc antic.
Que macu!, tirem allò que és casc antic per fer uns edificis
acord amb el casc antic. I si m'equivoco i aquests edificis que han
tirat no entraven dins la moratòria, penso que només és
qüestió de voluntat política, perquè ara per
desgràcia, Ripollet ha passat a tenir menys patrimoni. Saben
els legisladors, que ajuntaments com el de Girona (amb el mateix color
polític que el de Ripollet) tenen una normativa molt estricte
amb això? Saben que les propietats al ser privades si pot fer
el que es vulgui, ara; la façana s'ha de respectar per intentar
mantenir la idiosincràsia del barri, del poble i de la història.
Aquí a Ripollet, això no passa, perquè ens és
ben be igual. Ara si, fardem de tenir un taller de pa per llepar-nos
els dits.
Alir
alir@ripollet.vilaweb.com