‘Dormir al desert és molt maco, allà realment et trobes amb tu mateix’

Miguel (veu), Periko (Guitarra), Toni (Bateria), Chico (baix) i Jordi (guitarra) són el grup Atlántida, que acaben de presentar el seu primer CD "Siente, vive, sueña". Amb el seu primer disc han volgut presentar un material des dels sentiments. El seu estil avarca moltes disciplines musicals i pretenen arribar a un grup molt ampli de públic. El proper dissabte els podrem veure a Manresa.

Revista de Ripollet: Per la gent que encara no coneix la vostra música, expliqueu quin tipus de música feu?
Atlántida: La nostra música és una barreja de heavy amb influències pop, és un rock molt melòdic en línies generals i està obert a un ventall molt ampli de públic. La música que fem està agradant força, perquè abracem un sector molt ampli. A una persona que li agradi la música en si mateixa li pot agradar el que fem. Perquè, en molts casos, quan escoltes una cançó ja saps, o pots intuir, com serà la següent. En el nostre cas, en un mateix disc trobes diferents estils i, per tant, escoltes una cançó i no saps com serà la següent.
RdR: Quines influències heu rebut per confeccionar el vostre estil?
A.: La majoria de nosaltres hem rebut molta influència de la música dels anys 80. Cadascú prové de diferents estils de música. Des del pop més clàssic al punk. El que fa que siguem diferents és que cadascú prové de diferents disciplines.
RdR: Quina és la vostra aportació al panorama musical actual amb el vostre disc "Siente, vive, sueña"?
A.: Això l'ha de decidir qui ho escolta. En cap moment hem volgut aportar una cosa molt innovadora, el que volem és arribar al màxim de públic possible.
RdR: Les composicions les feu entre tots?
A.: Si. Cadascú aporta coses. Un dia un porta la base rítmica del tema o la base harmònica i a partir d'aquí ho anem treballant. Estem influenciats pel metal dels 80, però es nota una modernitat en la música. Les lletres intentem que siguin molt personals. Parlem de sentiments, però no només d'amor sinó de coses profundes que quan un les escolta li faci pensar. De fet el títol del disc "Siente, vive, sueña" seria un resum dels continguts.
RdR: On podem escoltar la vostra música?
A.: De moment el nostre disc només es pot escoltar en directe o a la nostra pàgina web www.atlantidarock.com.
RdR: Com es va constituir el grup?
A.: El grup abans de figurar amb la formació actual ja existia, però ha anat canviant de membres fins els que hi som ara. Es va crear al 2002 però es va consolidar dos anys després. Els que porten més temps son Toni i Jordi i, els altres, ens vam anar afegint. De totes maneres abans era més un grup d'amics que tocaven junts, ara comença a ser una banda.
RdR: Heu actuat en varis locals de l'àrea de Barcelona però també fora de Catalunya. Com heu aconseguit aquests contactes?
A.: Bàsicament el secret està en moure's molt. Si vols toques. A vegades també hem de posar diners perquè les sales s'han de llogar, però amb ganes s'aconsegueixen moltes coses.
Tenim la sensació que quan la gent escolta el CD no s'ho espera. Hem sortit a la revista Heavy Rock i ens ha ajudat força. Hi ha gent de tota Espanya que ens han enviat peticions perquè els hi enviem la maqueta. A més ens han trucat de ràdios, revistes i magazines, així que molt o poc s'està parlant de nosaltres que és l'important.
RdR: Teniu fans?
A.: Hi ha gent que ens felicita i a vegades et quedes una mica parat, perquè no ho tens per la mà i et demanen un autògraf o fer-se una foto amb tu. El mes curiós és que a gairebé tots els llocs que hem actuat després hem sortit a diaris i revistes, com a Sabadell i Bilbao. I si passa això és perquè ens escolten i els agrada.
RdR: Llavors, que la gent opini us motiva?
A.: I tant que si. Quan veus que la gent va a veure't, t'escolta i s'ho passa bé et motiva molt. A més nosaltres sortim a l'escenari a divertir-nos i volem que qui ens escolti també ho faci.
RdR: Què recordeu de la vostra primera actuació en directe?
A.: La primera actuació en directe va ser al Casal de Joves de Cerdanyola. Estàvem molt nerviosos, però a partir d'aquell moment va ser quan ens vam animar a seguir. En un concert d'aquest tipus, per norma general, si a la gent no li agrada el primer grup marxa a la barra del bar, però en el nostre cas va passar al revés. La gent que estava a la barra entrava a la sala per escoltar-nos. Va ser molt satisfactori.
RdR: La vostra millor actuació fins ara?
A.: Quan vam anar a Bilbao tot ens sortia malament: ens vam perdre, vam arribar tard, no ens van deixar provar so, etc., però de la mateixa ràbia, vam sortir amb tantes ganes que va ser una de les nostres millors actuacions. Ens vam deixar la pell.
RdR: Passeu molt de temps junts, segur que us han passat moltes anècdotes.
A.: La veritat es que si. Per exemple quan vam anar a Bilbao estàvem en una pensió que semblava la de la família monster. Les rates no entraven perquè els hi donava fàstic. I les escales tenien una pendent exagerada i no podies caminar dret ni per pujar ni per baixar. Per acabar-ho d'adobar, dormíem 3 en una habitació en la que no hi havia ventilació i feia molta calor i vam pensar en obrir la finestra. Però ens vam trobar que estava tapiada.
RdR: Algun cop heu sortit a l'escenari i us ha passat alguna cosa i heu pensat: "terra empassa’m"?
A.: Algun cop ens ha passat que se'ns ha oblidat una mica la lletra, també que algú de nosaltres de sobte toca la melodia d'una altra manera o què sense saber perquè ens quedem en silenci i la gent et mira perquè no sap que passa.
RdR: Heu de passar molt de temps junts, com és la relació entre vosaltres?
A.: Al principi quedàvem només per tocar junts, però poc a poc va anar sorgint una amistat. De fet el bon rotllo que hi ha entre nosaltres potser ens ha impulsat a tirar endavant.
RdR: Qui us ha ajudat i recolzat en tot moment?
A.: Molts amics en han ajudat com per exemple la Sílvia i el Ricardo que sempre estan penjant cartells i donant-nos suport moral per als concerts. També ens ha ajudat molt el Victor del grup Hard Dreams, de fet 3 de les lletres del nostre disc són d'ell; l'Antonio Landera, Paco de la ràdio, Jaime que ens ha fet de manager i les nostres famílies.
RdR: I la família que opina?
A.: Les nostres famílies a vegades ho passen malament, però ara que veuen que les coses van bé son més optimistes.
RdR: No us heu plantejat presentar-vos a cap concurs de les emissores de ràdio musicals?
A.: Si, precisament aquest dissabte actuem a un concurs promogut pels 40 Principals a Manresa. Vam enviar una maqueta i ens han trucat per participar a la final.
RdR: Quins projectes de futur teniu?
A.: Confirmat està que actuarem el 17 de març a la sala Seattle a Sabadell, el 25 de març a Carretera 13 de Badalona, i el 7 d'abril a la sala ACME de Cerdanyola. Encara tenim per confirmar algunes dates, però també actuarem a Madrid, València, Sevilla i Córdoba.

Atlántida és un grup jove amb influències del metal dels 80 però amb connotacions de modernitat.

‘De moment el nostre disc només es pot escoltar
en directe o a la nostra pàgina web’

‘El bon rotllo que hi ha entre nosaltres potser
ens ha impulsat a tirar
endavant’