‘Des dels 4 anys els meus avis em portaven al cinema els diumenges’

La Joana Raja és programadora de la Filmoteca de Catalunya des de fa 12 anys. Va entrar a treballar gairebé per casualitat per realitzar una tasca que desenvoluparia gratis. Es va envoltar d’un material que a ella l’apassiona: el cinema. De molt petita els seus avis la portaven tots els diumenges al cinema i és, des de llavors, quan va anar creixent la seva afició al cinema. Intenta veure totes les pel·lícules que pot.

Revista de Ripollet: Ens podries explicar, per la gent que no ho sàpiga, què és una filmoteca?
Joana Raja: A tots els països, és on es preserva el fons cinematogràfic del país. A Espanya, per la separació administrativa de comunitats autònomes, cada comunitat té la seva pròpia filmoteca com la de Catalunya.
La seva funció és la de preservar el patrimoni cinematogràfic català i difondre la història del cinema. També hi ha un arxiu en el que es restauren i guarden les pel·lícules. A part de l’obligació que hi ha de deixar una còpia de totes les pel·lícules que han rebut subvenció de la Generalitat, a vegades, rebem dipòsits de particulars distribuïdores, productores, etc. No s'accepta tot, però es valora el material que es pot conservar.
Fa uns anys es va fer campanya de “Salvem les imatges de Catalunya” i va haver-hi gent que portava pel·lícules que tenia oblidades en unes golfes i amb això es van trobar coses com, per exemple, la primera pel·lícula doblada al català de l'any 31.
RdR: Com vas entrar a treballar a la Filmoteca?
J.R.: Jo treballava a una empresa com a administrativa i vaig veure un anunci a La Vanguardia que deia que una institució pública buscava una persona que conegués la historia del cinema i vaig enviar un currículum. Va coincidir que en l'empresa que jo treballava hi havia un període de crisis i s'estava parlant d'una reestructuració de plantilla.
Llavors em van trucar per fer una entrevista i al cap d'una setmana em van dir que la feina era meva. Vaig tenir sort. De cop i volta vaig deixar de fer una feina que no em motivava, per fer una altra que m'agradava molt. Quan em van contractar els hi vaig dir: “Em pagareu per una cosa que faria gratis”.
RdR: Quina és la teva tasca dins la Filmoteca?
J.R.: Jo treballo al Departament de programació de la Filmoteca i estic directament implicada en l'elaboració dels cicles i la preparació dels programes. M'encarrego de buscar material per als cicles als nostres arxius o a d'altres amb els que tenim contacte.
RdR: Qualsevol pot anar a demanar o visionar material?
J.R.: Dins la Filmoteca hi ha una biblioteca especialitzada en cinema on hi ha una petita videoteca i la gent pot anar a visionar les pel·lícules en vídeo o DVD, però no es fan còpies ni préstecs.
D'altra banda hi ha estudiosos o historiadors que fan un treball d'investigació i necessiten visionar pel·lícules que no estan en DVD. S'adrecen al nostre arxiu per visionar peces que estan en format cinema i els ajudem en tot el que podem.
RdR: Què destacaries dels teus inicis?
J.R.: Fa 12 anys que vaig entrar a treballar. Al poc de començar va coincidir que era l'aniversari de la mort d'un director francès que m'agradava molt i, tímidament, vaig suggerir que podíem fer un cicle d'homenatge a aquest home. I em van dir que l'organitzés. Aquest fet em va fer molta il·lusió perquè era un tema que m'agradava i em vaig preocupar per localitzar tot el material que em calia.
RdR: T'has trobat amb un fet curiós o inesperat en la teva tasca de buscar pel·lícules?
J.R.: Jo volia fer “Una cara con ángel” de l'Stanley Donen però no m'apareixia cap còpia en cap dels arxius més propers que havia consultat. I vaig fer una crida massiva a la Federació Internacional d'arxius de Films, que és una federació de la qual som socis i col·laborem entre nosaltres. Després de molt buscar vaig trobar la pel·lícula en un arxiu de Romania. Per mi això va ser una gran satisfacció.
RdR: Des de quan et consideres aficionada al cinema?
J.R.: Des de sempre. Jo recordo que quan tenia uns 4 anys els meus avis em portaven al cinema tots els diumenges. A mi m'agradava molt i després de més gran vaig descobrir la filmoteca i també el cinema de repertori que es feia a Barcelona.
RdR: Quantes pel·lícules tens?
J.R.: En DVD tinc unes 600 i en vídeo al voltant de les 5.000 cintes. D'aquestes últimes tinc unes 3.000 numerades i unes 2.000 per numerar. També tinc moltes bandes sonores. Em compro tot el que puc.
RdR: T'agrada veure una pel·lícula més d'un cop?
J.R.: Moltíssim. El cinema requereix molta dedicació, perquè, tot i que tinc molts DVD's normalment veig les pel·lícules en pantalla gran.
RdR: Quina és la pel·lícula que has vist més cops?
J.R.: Quan una pel·lícula m'agrada puc veure-la més de 4 cops seguits en una sola tarda, com, per exemple, “Cantando bajo la lluvia”, que en total l'hauré vist uns 40 cops. Però sempre al cinema.
Encara que una pel·lícula l'hagi vist molts cops encara m'emociono i les continuo gaudint. També hi ha pel·lícules que les vaig veure fa molts anys i no m'agradaven i anys després m'encanten.
RdR: Durant la setmana quantes pel·lícules veus?
J.R.: Calculo que al voltant del 90% del que s'estrena. Només el divendres veig 3 o 4 pel·lícules.
RdR: Suposo que hauràs anat a molts festivals de cinema.
J.R.: Si. Durant uns quants anys he estat al festival de Cannes, al de Sitges hi vaig sempre, al de Venècia fa uns quants anys que hi vaig, també he estat al de Berlín, Valladolid i Sant Sebastià.
M'agrada molt anar als festivals perquè puc veure moltes pel·lícules que després no s'estrenen. A més venen molts personatges famosos i he pogut escoltar-los a les rodes de premsa. Destacaria una roda de premsa de Francis Ford Coppola. Se’ l veia molt humà, parlava amb molta senzillesa. Són uns dies moguts però a la vegada excitants.
RdR: T'agrada viatjar?
J.R.: Si, m'encanta. A l'estiu sempre intento fer un bon viatge. He estat a països de 4 continents, només em falta Oceania per visitar. Per mi és molt enriquidor perquè coneixes cultures diferents, gent diferent i paisatges meravellosos.
De tant en tant faig petits viatges, com ara Londres, per poder seguir una mica la cartellera d'allà.
RdR: Fa molt de temps que col·labores a l'emissora local de Ràdio Ripollet, des de quan?
J.R.: Quan feia un any que va començar a emetre la ràdio un dia em vaig presentar per veure si podia fer un programa i em van dir que si. Porto més de 20 anys fent un programa on parlo de teatre i de cinema, poso música de banda sonora i intento fer un programa amè i entretingut. A vegades he fet programes dedicats a la història del cinema, he volgut col·laborar en divulgar la cultura cinematogràfic a Ripollet.
RdR: I la família que opina sobre la teva afició?
J.R.: La meva mare el que li desespera no és la meva afició, sinó tot el que acumulo a casa i a més no ho tinc ben ordenat. Però faig de videoclub de la família. Jo pràcticament no veig els DVD's que tinc però aquí venen tots a demanar-me'n.

Joana Raja és aficionada al cinema i treballa com a programadora a la Filmoteca de Catalunya

‘Quan una pel·lícula
m’agrada puc veure-la més de 4 cops seguits en una sola tarda’

‘Porto més de 20 anys fent un programa a la ràdio de Ripollet on parlo de teatre i de cinema’