Microscopi:

Privatitzacions a dojo. Com més negoci menys serveis

En aquests temps que corren hi ha una febre privatitzadora dels serveis públics. Tot es pot comprar i vendre, també els serveis bàsics a les persones (sanitat, educació, assistència social, cultura, pensions...). Hem pogut llegir que aquesta pràctica que impregna l'acció de molts governs, obeeix a dictats dels que dirigeixen l'economia d'aquest món globalitzat. Per ells, una manera de continuar "generant riquesa" (per les seves butxaques) consisteix en posar en el mercat els serveis a les persones que fins ara eren gestionats per l'estat perquè constitueixen drets dels ciutadans. Així els drets de les persones es converteixen en un lucratiu negoci, i els estats s'estan desprenent de les seves xarxes sanitàries, educatives, d'assistència social, sistemes de pensions... deixant la seva gestió en mans d'empreses privades.
Els governs no tenen cap rubor en afirmar que d'aquesta manera es milloren els serveis als ciutadans. Però la realitat és un personal amb pitjors condicions laborals, retallades en l'assistència i uns costos més alts pels eraris públics.
A Ripollet, malauradament, també seguim aquesta tendència global, i estem veient com es privatitzen serveis educatius, com la primera escola bressol municipal, o com propers equipaments molt esperats com la residència de la tercera edat, l'hospital o un nou ambulatori, poden acabar sent gestionats per empreses privades o consorcis en els quals hi participen. El més lamentable és que aquest pas enrere en la gestió dels drets de les persones sigui impulsat i justificat per grups polítics que es diuen d'esquerres i que ens volen fer creure que la gestió d'aquests nous serveis és pública.

Antoni Pijuan
(COP)