‘Dormir al desert és molt maco, allà realment et trobes amb tu mateix’

Lucas Cruz és copilot professional de ral·lis. Va començar en les carreres, per casualitat, quan era molt jove i ha participat a diferents competicions d’Espanya i d'arreu del món. El passat mes de desembre es va proclamar campió d'Espanya de copilots, juntament amb el seu company pilot Carles Solé. Ha guanyat diversos títols des que va començar però, de moment, no té cap intenció de deixar-ho córrer.

Revista de Ripollet: Com et vas iniciar en el món dels ral·lis?
Lucas Cruz: Vaig començar al món dels ral·lis a l'any 94. Un amic li va demanar al meu pare, que tenia un taller de cotxes, que li donés un cop de mà i li posés el cotxe a punt. Llavors li va fallar el copilot i em va preguntar a mi si li volia ajudar.
RdR: Què vas haver d'aprendre per convertir-te en copilot?
L.C.: Un copilot ha de conèixer molt el reglament, els conceptes i diferències entre un ral·li i un raid i les diferents especialitats i també la manera de fer del pilot, perquè t'has d'adaptar una mica a ell.
RdR: Quan va ser el teu debut?
L.C.: La meva primera competició va ser el ral·lis d'Osona de l'any 1994 amb un Peugeot 205 Ral·li.
RdR: Has participat en varis Dakars, és tan dur com diuen?
L.C.: El Dakar és una experiència molt dura, sobretot el primer any que hi participes. El plantejament de la cursa és molt diferent a les d'aquí. Les que es fan a Europa, fas una primera prova amb la que es decideix l'ordre de sortida del dia següent. Llavors quan acabes pots anar a dormir a l'hotel. En canvi al Dakar de 22 o 23 dies que dura dorms dos dies a l'hotel, el primer i l'últim, i també en l'etapa de descans. La resta de dies has de muntar la tenda de campanya cada nit i dormir en una estora amb el sac de dormir.
RdR: I com és l'experiència de dormir al desert?
L.C.: És molt maco, allà realment et trobes amb tu mateix. Saps que sou dues persones en un cotxe i amb el que portes dins t'has d'espavilar i si se't trenca el cotxe te les has d'enginyar per solucionar el problema .
RdR: Normalment qui s'encarrega del manteniment del cotxe?
L.C.: Hi ha un equip que s'encarrega del vehicle. Has de comptar que cada dia fas entre 400 i 600 kms, és a dir, que estàs unes 8 o 10 hores dins el cotxe com a mínim. I tenint en compte que quan acabes la jornada t'has de preparar l'etapa del dia següent, necessites un equip que et revisi el cotxe.
A més jo he tingut la sort d'estar sempre amb equips esponsoritzats així que sempre he tingut un equip al darrere que em recolzés.
RdR: Com et prepares les etapes?
L.C.: Tens una guia de ruta, amb les indicacions dels camins a seguir cada dia i tot això t'ho has de preparar per al dia següent. Particularment vaig pintant en funció de la dificultat de cada ruta i clar, és una preparació que has de fer el dia abans.
RdR: El passat mes de desembre vas proclamar-te campió d'Espanya de ral·lis tot terreny juntament amb Carles Solé. Pensàveu que seríeu els primers?
L.C.: Portàvem tot l'any barallant-nos amb el Marc Blázquez de l'equip oficial Nissan, vam estar lluitant i a l'última carrera on ens jugàvem el campionat ells van tenir un problema en el diferencial del cotxe i vam acabar guanyant la cursa nosaltres. Per unes diferències de punts, el reglament prima la regularitat i no amb les victòries.
De les 6 proves ells havien guanyat 4, una l'havien abandonat i aquesta havien de guanyar-la per aconseguir el títol. Nosaltres en canvi havíem puntuat a totes i si érem els primers a l’última cursa, guanyàvem. Segons el reglament si no haguéssim quedat primers jo hagués estat campió d'Espanya de copilots però el meu company no seria campió d'Espanya de pilots.
RdR: Tinc entès que has participat en un projecte amb Carlos Sainz?
L.C.: A l'any 98 el Carlos va muntar un equip de nois joves i vaig estar amb ell 4 anys en aquest projecte. Ja que hi havia unes eliminatòries durant aquests 4 anys de les quals al final només quedava un noi.
Després també per coincidències l'any passat vaig acabar competint amb ell al Lisboa-Dakar.
RdR: Quina coincidència va fer que participessis al Lisboa-Dakar amb el Carlos Sainz?
L.C.: La qüestió és que necessitaven un copilot per a l'equip, em van trucar de Volkswagen des d'Alemanya per fer una primera entrevista a Portugal, després vaig fer una segona a Alemanya. Vam arribar a un acord i vam tirar endavant.
RdR: Per la teva feina hauràs de viatjar molt.
L.C.: La veritat és que si. L'any passat per exemple vaig fer 3 campionats: El campionat d'Espanya de tot terrenys, el de ral·lis d'asfalt i també el de terra. Compaginava els 3 campionats alhora. Estava contínuament amunt i avall.
RdR: Durant els ral·lis passeu moltes hores dins el cotxe. Feu algun tipus d'entrenament especial?
L.C.: Si, és necessària molta preparació física. No es tracta només d'estar assegut dins el cotxe. Patim cops, salts, tot el teu cos s'està bellugant contínuament, per tant has de tenir molta resistència física i com a mínim el cos ha d'estar habituat a fer exercici perquè sinó et pots lesionar.
Surto a córrer, faig natació, exercicis específics per enfortir l'avantbraç, el coll, l'esquena, que són les zones que més pateixen. S'ha de tenir en compte que he d'aguantar contínuament la carpeta i estic en tensió. Llavors he de tenir força per mantenir la postura.
RdR: Dins el món de la competició hi ha algun fet que destacaries?
L.C.: Ara mateix estic fent el campionat d'Espanya amb un noi que és andorrà i es minusvàlid. Té una lesió medul·lar de cintura cap a avall. És una persona que té un esperit de superació molt gran. És una manera de demostrar que una persona amb una discapacitat no és un invàlid . És una de les coses més maques que m’he trobat a les carreres, hi ha gent que té esperit de superació, però amb aquestes persones es multiplica en relació a qualsevol altre pilot. Tant l'esforç físic com el mental.
A més tot ho treballa amb les mans, l'accelerador, el fre, el canvi de marxes, etc. I amb ell és un esperit de superació constant. Qualsevol petita millora per ell és tot un repte. De fet crec que per a qualsevol persona sense discapacitat hauria de ser així. Si tu et marques un objectiu i poc a poc vas avançant ha de ser gratificant, a vegades no li donem importància a les petites coses però molts cops són realment les que ens han d'importar.
És una de les coses positives dels ral·lis. És una persona amb la que m'agrada molt treballar.
RdR: Recordes algú que et recolzés especialment en els teus inicis?
L.C.: El Miguel Àngel Fernández va ser qui em va donar la primera oportunitat per poder donar el salt. En aquells moments ell també era una mica novell, però portava molt de temps seguint els ral·lis. Jo als 3 mesos de saber que era un ral·li ja vaig sortir a córrer.
RdR: Quin és el teu proper repte?
L.C.: M’acaben de confirmar que he fitxat per Nissan per al campionat d'Espanya. I segurament també al campionat del món de "bajas" amb Nissan i Marc Blázquez, que justament era el meu rival l'any passat.

Lucas Cruz és copilot professional de ral·lis i des del passat mes de desembre campió d’Espanya

‘El Dakar és una
experiència molt dura, sobretot el primer any que hi participes’

‘A vegades no li donem importància a les petites coses però molts cops són les que realment importen’