‘Intento trobar i guardar tot allò que surt publicat sobre Ripollet’

Miguel Gallego dedica molt del seu temps a ser col·leccionista. Des de petit va començar a recopilar material que ara s’ha convertit en una gran col·lecció. Guarda llibres, diaris, barrets i sabates en miniatura, entre d’altres tipus de material. Per a ell, més que una simple afició és una segona feina de cap de setmana. A partir del proper dilluns podrem veure uns exemplars de premsa catalana a la sala número 1 del Centre Cultural.

Revista de Ripollet: Tinc entès que fa vàries col·leccions. Què col·lecciona?
Miguel Gallego: Col·lecciono de tot. Però el que ara tinc classificat són: Barrets i sabates en miniatura, diaris, revistes, còmics, llibres, segells i monedes.
RdR: Quan va començar a recopilar tot aquest material que col·lecciona?
M.G.: Des de petit ja anava guardant coses, tot i que la meva mare m'ho llençava tot, perquè vivíem en un pis i tot no hi cabia. També m'agradaven molt els còmics i el meu pare me'ls trencava perquè deia que el primer era llegir els llibres i no els còmics. Els tenia totalment prohibits a casa.
Llavors, quan em vaig independitzar, vaig començar a fer col·leccions de segells. De fet sóc membre fundador del Cercle Filatèlic de Ripollet fa ja 34 anys. Fem exposicions del cercle filatèlic però són exposicions de grup.
RdR: Quantes exposicions particulars ha fet?
M.G.: Exposicions meves vaig fer una a la biblioteca el mes de febrer del 2002 sobre Gaudí, perquè era el seu any i, després de l'estiu, com va coincidir que també era l'any de Mossèn Cinto Verdaguer, vaig fer una d'ell al Centre Parroquial.
Al 2004 vaig exposar llibres i material escolar de la meva època i d'abans. Vaig estar mirant el que tenia guardat, perquè encara guardo les plomes que utilitzava a l'escola i les regles de càlcul. Llavors em vaig atrevir a fer una exposició de 100 anys de llibres de text i material escolar.
RdR: Per fer una exposició d'aquest tipus, cal treballar molt prèviament?
M.G.: L'exposició de llibres i material escolar em va costar molta feina recopilar totes les peces. Hi havia més de 100 llibres i de cadascun vaig fer una fitxa que explicava de què tractava, la matèria, d'on provenia, etc. Els vaig classificar de moltes maneres: que es llegia, que s'estudiava, amb que et diverties, on hi vaig posar els còmics de la època.
Dins l'apartat del material escolar vaig posar gomes i llapis autèntics de l'època, plomes, cartabons, compassos, regles de càlcul, paper de diferents tipus,...
També vaig afegir un apartat bastant curiós: "què podem trobar als llibres de text". On vaig agafar tot el que hi havia entre els llibres de text i ho vaig exposar: un recordatori d’una primera comunió, un paper de caramel, un cromo, una fotografia d'un artista de cinema de l'època, etc.
RdR: El pròxim dia 13 de febrer inaugura al Centre Cultural una exposició de 150 anys de premsa catalana, per què va escollir la premsa entre totes les col·leccions que té?
M.G.: En un principi vaig pensar a fer Cervantes, per l'any del Quixot que acabem de passar. Però passejant per la fira del llibre vaig veure molts diaris i se'm va encendre el llum. Vaig començar a mirar el meu arxiu i vaig anar classificant. En un principi tenia uns 60 o 70 de col·lecció pròpia i després he anat completant amb llibreters que m'han ajudat a trobar d'altres exemplars.
RdR: Què podrem veure en aquesta exposició?
M.G.: En aquesta exposició hi haurà diaris, revistes i calendaris de 1815 a 1965. Tot i que també hi haurà algun exemplar de després de la guerra com el Telexprés.
A partir del segle XIX van sorgir diaris de tipus satíric. Aquests treien sàtires contra el govern i els hi tancaven el diari, però a l'endemà el tornaven a obrir amb un altre nom. I tinc uns quants números 1 d'aquella època, perquè m'agraden molt.
RdR: Quin és l'exemplar de premsa més antic que té?
M.G.: El diari més antic que tinc de Catalunya és un exemplar del Diari de Barcelona de 1814. Tinc d'altres més antics però no de Catalunya. Tinc documents de 1614, per exemple.
RdR: De tots els diaris que té, hi ha cap que li hagi costat trobar?
M.G.: A mi m'havien parlat d'un diari de tipus satíric que existia però no l'havia vist mai: El Tiburón. El vaig estar buscant i els hi vaig donar una llista a uns llibreters que conec per que em busquessin aquest i uns altres exemplars. I un dia en un mercat, de casualitat, el vaig trobar, després de buscar-lo durant 6 o 7 mesos.
RdR: Un exemplar que consideri especial?
M.G.: Hi ha un que em fa molta gràcia perquè surt Ripollet. És un exemplar de La Vanguardia en el que a la portada surt l'entrega d'un banderí al Club Ciclista de Ripollet. Hi ha una imatge de com surten de l'església, amb les medalles, etc. Intento trobar i guardar tot el que ha sortit de Ripollet.
RdR: Tot el material de paper que te l'ha llegit?
M.G.: He llegit molt. Els diaris per exemple, abans els consultava per buscar algun succés determinat, però des de fa un any que preparo l'exposició, a vegades, a l'hora de catalogar m'anava mirant un diari per fer la fitxa i em podia passar una tarda llegint un sol diari, quan hauria d'haver fet 20 fitxes. Abans llegia molt més que ara.
Tot i així, el meu tema preferit es la Guerra Civil i tinc molt de material de l’època. És realment un tema que m'apassiona. Hi ha molts diaris bèl·lics que relaten coses de la Guerra i me'ls he llegit tots.
RdR: El material en paper és molt fràgil, té una cura especial dels exemplars que guarda?
M.G.: Tots els exemplars de diari que adquireixo els planxo, els guardo en una funda de paper transparent i els hi poso esprai mata mosques perquè no agafin fongs. També alguns llibres els he de restaurar.
RdR: Abans comentava que te contacte amb llibreters, però també li agrada anar a fires de col·leccionisme?
M.G.: Jo habitualment els dijous vaig a la Plaça de la Catedral de Barcelona i sempre acabo comprant alguna cosa. També vaig a llibreries antigues del Casc Antic i visito alguns els arxius, com el del Bisbat, on tenen una arca sencera de documents de Ripollet i allà es pot consultar tot el que vulguis, sempre i quan prèviament reuneixis una sèrie de requisits. Es poden fer fotocòpies de tot el que t'interessa.
RdR: També te contactes amb alguna editorial?
M.G.: Si, Edicions 62 m'envia llibres sense preguntar perquè saben que me'ls quedaré i l'editorial Carrogio ara m'ha d'enviar una edició limitada del Quixot. És l'edició més petita del món en dos toms. Només hi ha 500 exemplars i els hi vaig demanar que me'n guardessin un.
RdR: La família li ha ajudat a completar les seves col·leccions?
M.G.: M'han ajudat ben poc perquè son coses molt personals. Quan van néixer el meu fill i la meva filla els hi vaig intentar inculcar alguna afició de col·leccionisme però no ho vaig aconseguir del tot. El meu fill mirava les monedes i les classificava al seu aire, i la filla va començar una col·lecció de segells de gossos, perquè volia ser veterinària, però la va deixar. La meva dona si que té una bona col·lecció de minerals però la te guardada en caixes. Però jo soc l'amant de les coses velles.

Miguel Gallego sempre ha estat col·leccionista de material antic

‘El diari més antic que tinc de Catalunya és un
exemplar del Diari de Barcelona de 1814’

‘Hi ha molts diaris bèl·lics que relaten fets de la Guerra Civil i me’ls he llegit tots’