Tothom té dret a expressar-se
En alguns articles d'opinió i cartes dels lectors publicades
darrerament a la Revista de Ripollet, s'ha iniciat un debat sobre allò
que es pot dir o no es pot dir públicament. Fa mal sentir crítiques,
queixes i fins i tot opinions que no tenen res a veure amb la nostra,
però no per això no han de ser respectades. Sempre que
es mantinguin els límits de no insultar ni acusar a ningú,
tots els pensaments tenen el dret a ser escoltats. Els podem compartir
o no, però que no es mostrin no significa que no existeixin.
A Ripollet sobrepassem els 35.000 habitants i, per tant, vivim a un
municipi densament poblat i amb diversitat d'opinions. Moltes d'elles
són crítiques al tripartit municipal, però això
no deixa de ser lògic perquè, donat que ells governen,
els ciutadans poden rebutjar algunes de les seves propostes.
S'han de mirar les queixes sota l'òptica de la crítica
constructiva, estudiar les queixes dels ciutadans, ja que alguns tenen
la suficient raó com per fer-los més cas. I no rebutjar
els seus comentaris perquè es consideren un atac. S'hauria de
tenir més en compte el punt de vista dels ripolletencs, que són
els que viuen aquí. I, per què no, fins i tot donar-los
l'oportunitat de participar més de les iniciatives de l'Ajuntament,
en la configuració dels pressupostos municipals o en més
activitats del consistori. Permetre que pugin expressar la seva opinió,
com s'ha fet a la Comissió de Festa Major, on hi figuren persones
a títol individual.
No tots coneixem a Noam Chomsky, no tots llegim a Machado, ni tenim
amplis coneixements en filosofia o en protocol. Però no per això
hem de deixar de dir la nostra, mantenint les formes, podem expressar-nos
lliurement i també de forma crítica.
Alir