‘La competició és disciplina i a segons quines edats la disciplina va molt bé’

Susana Barea i Alfonso Chico de Guzmán són professors i dirigeixen l'acadèmia de ball Urban Latin des de fa 3 anys. Van començar molt joves en aquest món, però la seva constància els ha recompensat. El passat mes de desembre van quedar primers al Campionat d'Espanya de balls de saló. Tot i l’esforç que els ha suposat, sempre han tingut clar que volien dedicar la seva vida a fer allò que més els hi agrada: ballar.

Revista de Ripollet: A quina edat vau començar a ballar?
Susana Barea: Jo vaig començar en els balls de saló per casualitat, als 15 anys. Estava en una escola fent Jazz i em van preguntar que si volia ballar amb un noi que no tenia parella. Mai havia fet balls de saló ni sabia cap pas però com m'agradava ballar, vaig pensar provem. Quan portava dos mesos ja vaig començar a competir i fins ara.
Alfonso Chico: Jo també vaig començar als 15 anys aproximadament. Llavors feia ball social amb una amiga i poc a poc em vaig anar ficant en el mon de la salsa i feia una mica de tot. Al final vaig acabar fent ball esportiu, competint i pujant en les diferents categories.
RdR: Com sorgeix la iniciativa de ballar junts?
A.C.: Fa uns quatre anys. Vam començar a ballar junts en la categoria amateur durant una temporada i mitja. Desprès vam estar mig any retirats perquè Susana havia tingut uns problemes d'esquena i quan vam tornar a competir va ser en la categoria professional. En aquells moments ja teníem l'escola i ens havíem ficat en el camp de l'ensenyança.
RdR: A part de ballar heu realitzat alguna altra feina o esport?
S.B: Jo sempre m'he dedicat al ball, vaig fer els meus estudis però no vaig arribar a la universitat perquè el ball m'ocupava totes les hores i em vaig decidir per aquesta professió i estic molt contenta amb la meva elecció perquè faig el que realment m'agrada.
A.C.: Jo vaig fer la carrera d'empresarials. Va arribar un moment en que els dos treballàvem a una escola de Barcelona i va ser un any molt estressant. Llavors vam decidir anar a Cerdanyola i durant un any portàvem una associació on ensenyàvem ball. Més endavant vam aconseguir el local de Ripollet i vam traslladar la gent que teníem i vam conèixer gent nova aquí.
RdR: Amb quines activitats heu hagut de compaginar el ball?
A.C: Al principi compaginava estudis amb competició, però desprès només em dedicava a donar classes, ballar, etc.
S.B.: Paral·lelament jo estava dins un grup de ball, d'unes 8 persones i ens contractaven per fer espectacles. De fer vam estar molt vinculats al programa del Buenafuente quan feia "La Cosa Nostra", sortíem fent números de ball.
RdR: Amb tota la feina que suposa l'escola, quin és el moment del dia que dediqueu a entrenar?
S.B.: Normalment entrenem als matins, que tenim més temps lliure. A vegades també a la nit quan acabem les classes.
A.C.: Per les tardes no podem, perquè sempre que tens una estona has de parlar amb la mare d'alguna nen, algun tema que has de solucionar o una qüestió que et plantegen. Llavors a la tarda és impossible.
RdR: Us cal fer algun manteniment especial?
S.B.: T'has de cuidar i enfortir molt la musculatura. Per això em vaig lesionar l'esquena, per no fer-ho bé en el seu moment. Les noies al portar talons hem d'enfortir molt també les abdominals i les lumbars perquè sinó et pots fer mal.
RdR: Feu un altre tipus de gimnàstica per complementar?
A.C.: Durant tota la temporada de manera constant no, perquè no tenim temps. Va per cicles, quan necessites més hores d'entrenament de ball ens dediquem a ballar i dins aquest entrenament pots fer una petita rutina d'estiraments, abdominals, flexions, per exemple. En una època de menys competicions que tenim més temps i necessites que el cos descansi una mica, llavors no entrenes tots els dies de la setmana i els dies lliures aprofites per anar a córrer, al gimnàs, etc. Depèn una mica de les necessitats del moment.
RdR: Quan decidiu dedicar-vos per complert al ball, que us diuen les vostres famílies?
S.B.: La meva mare sempre m'ha recolzat per complert, el meu pare al principi era més prudent. Volia que jo fes una carrera perquè això del ball no té futur..., però realment era perquè tenia por de que no m'anés bé. Però jo m'hi vaig capficar de que si que ho podia fer i bé de fet ho estic fent.
A.C.: En el meu cas la paraula seria: incertesa. Volien que acabés al carrera i que hagués fet dos anys més d'estudis i que tingués una feina mes estandard. Però com nosaltres dos ho teníem molt clar sempre ens han recolzat tant els seus pares com els meus.
RdR: Com porteu això de treballar junts i després veure-us a casa?
S.B.: Tot i que estem en el mateix espai, no estem junts. Perquè normalment totes les hores que estem a l'escola, ell està a una sala i jo en una altra. Però si que moltes vegades arribes a casa i t'emportes una mica la feina a casa. Comentes coses que t'han passat durant les classes.
A.C.: El que realment ens costa més és fer alguna cosa que estigui fora de l'ambient de l'escola. Normalment treballem de dilluns a dissabte i els caps de setmana anem a competicions. Llavors de tant en tant necessites desconnectar. Molts cops quan tenim temps lliure, estem mirant vestuari, els espònsors, viatges per anar a competir. Tots és voltant el mateix tema. Fer alguna cosa no vinculada al món del ball per nosaltres es difícil.
RdR: Quan us vau presentar al campionat d'Espanya, esperàveu quedar primers?
S.B.: Estava dins les possibilitats. Una altra parella i nosaltres estàvem com a favorits, però després ho has de demostrar, a més mai saps que et pot passar. A mi per exemple en la presentació se'm va trencar un collaret de boles que portava, i es van escampar per tota la pista i en aquells moments has d'estar molt concentrat per seguir endavant.
A.C.: Quan fas una competició et sents molt pressionat. Si et pares a pensar és una més però en el moment et dona la sensació de que pesa molt més. En les 4 competicions anteriors havíem quedat per davant dels altres grups, llavors en teoria si ballàvem bé havíem de ser primers.
RdR: Quin aspecte del món del ball us agradaria canviar?
A.C.:Jo trencaria la barrera dels prejudici envers els nens que es dediquen a ballar. Avui dia hi ha menys però encara se'ls tracta d'efeminats i això es una pena perquè a les classes no hi ha gairebé nois. En canvi després quan veuen una parella de 7 o 8 a la gent li agrada més que una parella més gran. Perquè tenen molta gràcia.
Crec que és un món saludable, es relaciones, treballen al psicomotricitat i a respectar-se entre ells. La competició ben entesa és disciplina i a segons quines edats la disciplina va molt bé. Perquè els nens s'ho passen bé però aprenen.
S.B.: Si parlem del món de la competició es creen rivalitats. Llavors nosaltres ens encarreguem de que es respectin. Primer les persones i després la competició.

Susana Barea i Alfonso Chico són Campions d’Espanya de balls de saló

‘Vaig decidir dedicar-me a
la meva professió i
estic molt contenta perquè faig el que m’agrada’

‘El que més ens costa és fer alguna cosa que estigui fora de l’ambient de
l’escola’