Estar al costat d'una capital tard o d'hora es nota. Ripollet ho està notant. I és que la Vila, tot i sentir-se poble (en el màxim el sentit identificador del mot) ja fa temps que nota la remor del mot Ciutat i de Barcelona. Els de Can Tiana, per exemple ho van començar a notar quan vam construir la C-58.
Amb els pisos, Ripollet s'ha posat a l'alçada de la capital. Vaja, que està impossible comprar un pis (et demanen hipoteques per pisos a Can Mas de 1.000€ mensuals).
Amb tota la qüestió de l'explosió demogràfica, Ripollet també ho ha notat. Molta és la gent de Barcelona i rodalies que arran de la construcció del Pla Pinetons ha vingut a la Vila fent trontollar aquest mot pel de Ciutat.
L'última però que vaig veure en relació a la influència va ser fa 2 setmanes al mercat del dimecres i que em va deixar de pedra. Caminant pel Nou cantonada Parc dels Mestres, vaig divisar dues dones amb trets físics de l'Europa de l'Est, pidolant pel mercat.
Fins aquí el context és "normalitzat"; ara aquestes dones duien un nadó cadascuna als braços.
Això, només ho havia vist a Barcelona i com a molt als trens. Aquest acte, a més a més d'estar penalitzat per la llei, és un maltractament greu contra els menors ja que s'estan utilitzant com a reclam públic per obtenir un benefici econòmic entre d'altres. Si no vaig errat, ara a Barcelona la nova ordenança regula estrictament aquests actes.
Tornant al tema central és veritat, que Ripollet com a Vila està tocat, per aquests exemples i per molts més. Ens aproximem més a Ciutat en moltes coses. Inclús l'Alcalde ja no pronuncia el mot Poble o Vila. Com si ser ciutadans fos millor que ser vilatans. És una llàstima que anem perdent allò que érem i que tant ens identificava. Està clar que, una comunitat és el que hom se sent i si els llaços entre persones, entre veïns, entre entitats, es mantenen durant molt temps, els més escèptics al mot Ciutat podrem parlar de poble durant molts anys més.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com