‘Sempre he treballat pel poble d’una manera desinteressada’

Joan Abad és una de les personalitats de Ripollet més coneguda i estimada. Després de tota una vida dedicada al nostre municipi, sobretot al patinatge, el passat dissabte va rebre un homenatge dins del festival benèfic ‘Llibertat!’. Tot i que porta molts anys treballant pel poble desinteressadament, mai es cansa de pensar en nous actes i celebracions per sentir-se rodejat per la gent de la seva estimada vila.

Revista de Ripollet: Com van ser els inicis del Club Patinatge Artístic de Ripollet?
Joan Abad: El Club es va fundar al 1972, a mans del senyor Pere Torres. Al principi estaven en un mateix club hoquei i patinatge. Però com que l’hoquei destacava més que el patinatge es van separar i, llavors, és quan jo em vaig convertir en president, i vaig estar durant 25 anys. A més en aquells moments tenia un equip molt bo i això també ajuda.
RdR: Com va arribar a president del Club de Patinatge?
J.A.: La meva filla patinava i jo sempre anava a veure-la. Hem van escollir i vaig acceptar. Més tard, tot i que els meus fills ja no patinaven, jo vaig seguir 10 anys més com a President. En principi no podies estar a la junta si cap dels teus fills seguia al club, però jo vaig tenir molt de recolzament de la gent, de l'associació de veïns, de l’Ajuntament,...
RdR: Si la gent li demostrava el seu suport, deu ser perquè exercia bé les seves funcions?
J.A.: Jo principalment m'he dedicat més al festival que a la competició. Jo sempre he pensat que la competició resta importància a les persones perquè són moltes les que hi van però poques les escollides. En canvi al festival hi va la iaia, la mare, el pare, etc. porta molta més promoció, perquè participen tots i crec que la competició és necessària però el festival és molt més bonic.
RdR: Què recorda d'aquella època?
J.A.: En aquells temps hi havia poc esport a Ripollet, poca dedicació. Quan el Club va arrencar teníem 90 nenes, teníem problemes perquè l'entrenador no podia atendre-les a totes i a base de festivals va anar aguantant. En aquells temps els pares es sacrificaven més, ells mateixos feien la roba de les actuacions.
RdR: Una persona que recordi amb afecte?
J.A.: El senyor Armadàs, que era delegat d'esport. Promocionàvem l'esport a les escoles de Ripollet, i tinc un bon record d'ell.
RdR: Vostè que ha participat en molts actes, recorda alguna cosa curiosa que li hagi passat en un d'ells?
J.A.: El dia que es va inaugurar el camp de futbol de Ripollet, com jo estava a la ràdio, em van demanar que fes la presentació. Venia el senyor Jordi Pujol, que llavors era President de la Generalitat, i el president d'esports, i des de la seva secretaria em van enviar una nota, un paperet petit on posava el que jo havia de dir. Però jo em vaig posar a parlar i el senyor Pujol em va dir que continués.
Aquell acte l'havia organitzat jo. Les escoles havien de sortir i posar-se en fila, cadascuna amb el seu cartell i en ordre. No ho vam assajar, cinc minuts abans de sortir els hi vaig fer un plànol d'on havien de posar-se, per on havien d'entrar i de sortir. Per sorpresa de tots va sortir molt bé i ningú es creia que no havíem assajat.
Aquell dia van passar moltes coses. També em van dir que havien de donar una placa a una persona molt important, i jo no feia més que pensar qui podia ser? Em van donar una sorpresa molt gran perquè era per mi i ni m'ho imaginava. La vaig rebre de mans del senyor Pujol.
RdR: Abans comentava que havia estat a Ràdio Ripollet, com va entrar allà?
J.A.: Sóc un dels primers que va entrar a la ràdio, quan encara no era legal. Després l'alcalde ens va fer tancar i va obrir una altra. El primer que la va inaugurar, a part del director, vaig ser jo. Feia un programa que es deia Animals de companyia, però a vegades a altres els hi faltava gent o el convidat no es presentava al programa, llavors em trucaven a mi i anava encantat.
RdR: A Ripollet el coneix molta gent, a què es degut?
J.A.: He col·laborat a totes les entitats culturals, esportives, recreatives, associatives i tot el que s'ha presentat. Tothom que m'ho demanava jo l'ajudava, sense tenir en compte cap altre factor. Tot ho he fet per lliure, no era de cap partit polític. Vaig jubilar-me molt aviat i des de llavors he treballat pel poble. Tot el que fet ha estat d'una manera desinteressada.
RdR: I fora de Ripollet ha organitzat alguna activitat?
J.A.: A Santa Perpètua vaig ser President fundador del club de patinatge. En aquells moments allà no es coneixia el patinatge i la meva filla i jo anàvem a entrenar unes noies de franc.
RdR: Vostè col·labora amb una associació africana, d'on va sorgir la iniciativa?
J.A.: La meva passió han estat sempre els immigrants, no només els estrangers també els andalusos. El que jo he fet pels andalusos, difícilment ho hauran fet per si mateixos. Tots els festivals que he fet han estat mixtos, és a dir, que, per exemple, a la mitja part hi havia cant andalús. També hi havia exhibicions d'esgrima, boxa i moltes més coses.
Sense anar més lluny, en el del dissabte passat, hi havia dansa i acrobàcies, mai ha hagut només patinatge. Per tant l'acte de dissabte dedicat als africans té relació amb tot el que he fet fins ara. Va participar l'associació Porta d'Àfrica, amb el suport del seu president Idrisa Bah. Ens va costar molt ajuntar a tots els africans de Ripollet, però al final vam convidar a uns 24 i van venir 90. No ens ho crèiem, ni per part de l'associació ni pels qui ho havíem organitzat. És molt difícil veure un grup tan gran d'africans junts.
RdR: Com valora l'homenatge de dissabte?
J.A.: Va ser molt emotiu. Primer es van posar a la pista el President del club de Patinatge, el president de l'associació africana Portes d'Àfrica, l'Idrisa Bah, i el seu secretari, l'Amusa. L'Idrisa primer va parlar en castellà i després en el seu idioma, el suninke, i el secretari va donar les gràcies en castellà a la resta. Em va agradar molt. Al principi va costar molt preparar-ho, però després ens vam portar una sorpresa molt gran, perquè a les reunions venien pocs africans, però al final van venir més dels que esperàvem.
Ha estat l'únic cop que ha superat les meves expectatives, perquè mai hi havia pressupost per vestuari, decoració, etc. A més l'entrenadora, la Janet Ruiz, és la que li ha donat forma a la idea que jo tenia: representar l'esclavitud des que agafen els negres a la selva fins a Abraham Lincoln. La va captar de seguida.
RdR: En l'acte de dissabte ha rebut molt de suport?
J.A.: Ha hagut molta generositat per part dels patrocinadors. Hem tingut unes dotacions tècniques que mai havíem tingut: il·luminació, so i vídeo projecció.
S'han implicat, esports, cultura i joventut i, també, polítiques d'igualtat. Els comerços han col·laborat molt. Ningú em va dir que no. Ho vaig aconseguir anant porta a porta.
RdR: I que és el que més destacaria de l'acte?
J.A.: Del festival de dissabte el que més em va agradar va ser el número dels "colons", perquè el van realitzar un grup de veteranes, que tenien molt de mèrit, algunes d'aquest grup feia 30 anys que no es posaven uns patins. Van treballar molt perquè tot sortís bé.

Joan Abad ha estat homenatjat recentment pel Club Patinatge Artístic Ripollet

‘Prefereixo els festivals, perquè a la competició son moltes les que hi van però poques les escollides’

‘Ha hagut molta
generositat. El festival de dissabte ha superat les meves expectatives’