‘Tinc i he tingut molts bons amics dins la Trilla’

Tota una vida dedicada a una empresa: Indústries Plàstiques Trilla. L'Esteban Morales feia 32 anys que hi treballava i el Rafael Estrada, 33. La direcció de l'empresa ha decidit tancar la planta però tots dos recorden amb molt d'afecte tot el temps que li han dedicat. Estan molt contents d’haver vist créixer una empresa i de la seva participació dins del comitè perquè això fos possible. Aquest serà l’últim mes en què soni la sirena del fi de torn a la Trilla i ells hauran de veure el seu tancament.

Revista de Ripollet: Perquè vas escollir el triatló com a esport?
Carlos Gil: Vaig començar quan tenia 18 anys. De petit nedava i se'm donava bé córrer, a més el meu germà també ho practicava, així que em vaig aficionar. Hem va agradar i poc a poc vaig començar
RdP: Des de quan ets professional?
C.G: Als 21 o 22 anys em van donar una beca per anar a la Residència Blume de Madrid a entrenar i a partir d'aquí només m'he dedicat al triatló.
RdP: Perquè decideixes dedicar-te professionalment al triatló?
C.G: Al començament ho feia per diversió, però poc a poc vaig veure que se'm donava bé i era més ambiciós. Amb un esport com el triatló o et dediques completament o es impossible arribar a dalt. La meva família m'ha recolzat sempre, ho vaig intentar i aquí estic.
RdP: Abans de dedicar-te per complert al triatló, vas plantejar-te dedicar-te a alguna altra cosa fora de l'esport?
C.G: Desprès de la primària vaig fer la formació professional de química i desprès enginyeria tècnica en química, de fet només em falta fer el projecte de carrera i alguna assignatura, però ja fa molt de temps que ho vaig deixar parat pel triatló.
RdP: El passat 17 de Juliol vas guanyar el campionat d'Espanya a Almeria. T'ho esperaves?
C.G: Es una cursa en la que hi ha favorits, però per guanyar has de tenir el dia. Tenia opcions per una bona posició, però era difícil. Un cop en cursa vaig veure que guanyava i llavors em vaig sentir content, sobretot, perquè al 2003 vaig tenir una fractura al fèmur i vaig estar gairebé un any i mig en blanc, de recuperació. Llavors, després de tot el que he passat estar un altre cop a dalt es molt satisfactori.
RdP: Amb la lesió al fèmur et vas plantejar deixar de fer esport?
C.G: En un principi no, però la recuperació va ser molt dura, em feia molt de mal, sobretot, el fet de tornar a córrer va ser molt lent i amb molta paciència, perquè tenia dolors constants. No podia recolzar gaire la cama i no em podia plantejar fer les hores d’entrenament que feia fins aleshores. Hi ha moments que són durs però s'ha de mirar cap endavant i pensar que te'n sortiràs, no pots perdre l’esperança si alguna cosa t’agrada tant com a mi el triatló.
RdP: En aquells moments tant difícils, qui et va donar ànims per seguir?
C.G: La meva família em va recolzar molt i, quan encara anava amb crosses, vaig conèixer la meva novia que em va animar molt a continuar. Llavors entre la família, la xicota i el meu cap dur vaig tirar cap endavant.
RdP: A banda d’aquests moments tan durs en que la família és imprescindible, t’han recolzat sempre en tot el que has fet?
C.G: Si sempre. Des que vaig començar amb el triatló han vingut a tots els campionats que han pogut, excepte aquells que se celebren lluny. També la meva novia em segueix sempre que pot i s’ho pot combinar, és una santa.
RdP: En que consisteix per tu un dia d'entrenament?
C.G: Entreno entre unes 6 i 8 hores diàries, depenent del dia. Un dia normal faig l'entrenament de natació al matí durant una hora i mitja, després esmorzo i faig unes 3 hores de bici. Dino, i a la tarda corro una hora i mitja més, llavors uns estiraments i cap a casa a dormir. També 3 dies a la setmana faig peses. Tot això ho faig de dilluns a diumenge, no descanso cap dia.
RdP: Entrenes en equip o ho fas per lliure?
C.G: El meu entrenador viu a Madrid, però la federació hem va donar una beca al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat per poder utilitzar les seves instal·lacions si dinar, però no dormo allà com d’altres. Al CSR hi ha un grup d'entrenament de triatló , però jo vaig per lliure, tinc un entrenament propi.
RdP: A nivell de competició havies practicat algun altre esport abans?
C.G: A nivell de competició només havia fet natació abans del triatló. De petit nedava i als estius anava en bicicleta i corria, però al meu aire. Sempre m’ha agradat molt fer esport.
RdP: Des de quan vius a Ripollet?
C.G: La meva novia i jo vam venir a viure aquí al novembre. Quan vam decidir viure junts, ens vam dedicar a buscar pis per totes bandes i a Ripollet vam trobar una bona oportunitat. A més ella treballa a Barberà com a fisioteràpeuta i osteópata i a mi em queda a prop del CAR de Sant Cugat on entreno.
RdP: Quins plans de futur esportius tens?
C.G:A curt termini, m’estic preparant pel campionat d'Europa que se celebra al juny i també per al circuit de copa del món que dura tot l'any. Un altre objectiu que tinc és el campionat d'Espanya, a veure si puc quedar primer un altre cop. I a llarg termini, les olimpíades del 2008, que crec que tinc opcions, però encara falta temps perquè arribi.
RdP: Com combines esport i família?
C.G: De vegades és difícil perquè no tinc els caps de setmana lliures i a més passo uns 100 dies a l'any fora de casa entre competicions i concentracions. Però a banda d'això amb la meva parella cada dia esmorzem, dinem i sopem junts, així que ens veiem com una parella normal.
RdP: Quan acabis la teva carrera com a esportista que t'agradaria fer?
C.G: Quan em retiri tinc clar que vull fer alguna cosa relacionada amb el món de l'esport i al triatló. D'entrenador, organitzar activitats amb nens, cursets, …. M'agradaria molt. De fet tinc al cap un projecte. Consisteix en una activitat extraescolar de triatló. Crec que a Ripollet es podria fer i podria ser una activitat molt positiva.
Una altra cosa que m'agradaria seria poder entrenar la part de natació i atletisme aquí a Ripollet, perquè m'agrada conèixer la gent d'on visc, si fos possible. Preferiria entrenar aquí que no anar al CAR, però encara he de fer gestions.

Carlos Gil és
campió d’Espanya de triatló i ara és veí de Ripollet

‘Entreno de 6 a 8 hores diàries de dilluns a
diumenge, no descanso cap dia’

‘Quan em retiri tinc molt clar que vull seguir
vinculat al món de
l’esport i al triatló’