‘Tinc i he tingut molts bons amics dins la Trilla’

Tota una vida dedicada a una empresa: Indústries Plàstiques Trilla. L'Esteban Morales feia 32 anys que hi treballava i el Rafael Estrada, 33. La direcció de l'empresa ha decidit tancar la planta però tots dos recorden amb molt d'afecte tot el temps que li han dedicat. Estan molt contents d’haver vist créixer una empresa i de la seva participació dins del comitè perquè això fos possible. Aquest serà l’últim mes en què soni la sirena del fi de torn a la Trilla i ells hauran de veure el seu tancament.

Revista de Ripollet: Com vau entrar a treballar a la Trilla?
Esteban Morales: Jo vaig venir de Jaén recent acabada la mili i només pensava en trobar una feina a qualsevol lloc.
Rafael Estrada: Jo vaig llicenciar-me de la mili a Córdoba i la meva parella vivia a Ripollet. Llavors em vaig buscar una feina a prop d'ella.
RdR: Que recordeu dels vostres inicis?
R.E: Vaig anar a demanar feina perquè a la porta hi havia un cartell demanant personal. Vaig entrar a les 12 del migdia i em va fer una entrevista el cap de personal, el senyor Jimeno, i em va dir que començava a les 14 h.
E.M: El primer dia també vaig fer una entrevista amb el cap de personal i al dia següent ja estava treballant. Va ser ràpid perquè en aquells moments, al 1974, hi havia molta feina per totes bandes. I als 3 mesos ja et feien fix. Eren els 3 mesos de prova i després o et feien fora o et feien fixe.
RdR: Va ser el vostre primer ofici?
R.E: Abans ja havia treballat a d’altres fàbriques de Barcelona com La Vanguardia o Mirurgia. Però encara tinc el primer contracte de Trilla guardat, perquè havia treballat a altres llocs abans però en cap m'havien fet contracte.
EM: El meu primer ofici va ser a Jaén de barber. El meu pare era barber i vaig aprendre l'ofici a la força des de petit. Vaig venir aquí a treballar perquè no m'agradava aquella feina.
RdR: Com era l'ambient amb els companys a la fàbrica quan vau començar?
R.E: Sempre ha hagut molt bona relació amb els companys, no és que ara no hi hagi però abans era diferent perquè entràvem varies persones de cop de la mateixa edat llavors tots pensàvem mes o menys igual i hem passat moltes bones estones. Tinc i he tingut molts bons companys dins la Trilla. Molts cops treballàvem els dissabtes i sortíem els diumenges a les 6 del matí i anàvem a esmorzar. També políticament i sindicalment estàvem units. Estàvem a favor o en contra de les mateixes coses.
EM: Dins dels companys també surten els amics. Sempre hi ha alguns que recordes amb més afecte que d'altres. Alguns ja han marxat i els trobes a faltar perquè eren bons companys i amics. Ara la companyonia existeix però es diferent de quan vam entrar nosaltres. Hi ha més diferencia d'edats. Però de totes maneres nosaltres ens hem integrat amb tothom. Els joves han organitzat sopars i nosaltres hem anat amb ells.
RdR: Una anècdota que recordeu en especial?
R.E: Nosaltres teníem un company al qui anomenàvem "Teniente Colombo" amb aquest home ens ho passàvem molt bé i a més ho compartia tot. Em deia: Hem surts mes car que els meus fills. Recordo que sempre em portava el dinar, perquè jo vivia en una pensió i tenia poc per menjar. Ell era més gran que jo i em tractava com un fill.
RdR: Quina ha estat la vostra evolució a l'empresa?
R.E: Des de els inicis he mantingut el mateix càrrec, però quan vaig començar la feina no era tan industrial. Fèiem cubells, menatge: safates, vinagreres, etc.
EM: Jo he passat per totes les seccions de Trilla amb el mateix càrrec. He fet de tot dins l'empresa, he estat en acabats, pintura, de torero, canviant motlles,... de tot el que es pot fer.
RdR: Quina diferència hi ha entre la feina que fèieu abans i la dels últims anys?
EM: La feina era més artesana. Excepte alguna màquina automàtica de la que queien les peces, però no hi havia robots. S'havia de fet tot manual. Les peces eren mes senzilles i el ritme era més relaxat, tot i que també es treballava molt com ara.
R.E: A vegades fins i tot érem 3 treballadors per una màquina. Per exemple hi havia uns cubells de plàstic que els hi havies de posar el mànec, i uns altres amb pedal i per aquesta feina sempre érem més d’un.
RdR: Des de quan sou membres del comitè d'empresa?
R.E: Porto uns 20 anys al comitè, però sempre he estat afiliat al sindicat. L'únic moment en que no vaig estar va ser quan van dimitir els del sindicat i es van fer eleccions sindicals. Fins i tot els diumenges quedàvem a la muntanya per parlar sobre el conveni, però sempre a l'aguait per si venia la Guàrdia Civil.
EM:. Jo ja estava al comitè quan portava uns sis anys a l'empresa. Però sempre he militat. Abans era de CCOO i ara de la FTC. A totes les vagues que hi havia jo estava allà.
RdR: Com us van notificar el tancament de la Trilla?
R.E: El comitè havia de fer una reunió amb direcció al març però ens donaven llargues. Nosaltres vam començar a sentir rumors, llavors vam fer una reunió en la qual vam dir a la direcció que si no ens informaven del que passava posaríem una denúncia en inspecció de treball. Es veu que això els hi va fer reaccionar i ens van dir que Trilla tancava perquè no era econòmicament rentable.
RdR: Quina va ser la vostra reacció envers la noticia?
EM: A partir de que Trilla va dir que tancava nosaltres vam veure de seguida que no podíem fer res perquè la direcció de l'empresa no volia seguir.
R.E: Els membres del comitè ens vam assabentar de la noticia de segona mà. Perquè la direcció de l'empresa primer li va explicar als seus col·laboradors i després al comitè. Ho van fer tan malament que quan nosaltres vam baixar de la reunió tota la planta ja sabia la noticia. Va haver-hi filtracions.
RdR: Com veieu ara el vostre futur?
R.E: Apart de la indemnització, tinc la opció de la prejubilar-me que no es gaire bona. He d'estar 2 anys a l'atur i 2 anys més cobrant l'ajuda familiar, així que em quedarà una pensió molt baixa. Estic buscant feina, però amb la meva edat i després d'una vida laboral fent la mateixa feina, on m'agafaran?
Hi ha companys que estan en pitjor situació que jo perquè encara no tenen els 55 com l'Esteban. No se com acabarà la nostra vida laboral, però al mal temps bona cara.
EM: Jo tinc 54 anys i la llei diu que pots prejubilar-te a partir dels 55, així que no m'hi puc acollir. Els que tenim de 42 a 54 anys ho tenim molt difícil. Si sumem que el mercat ara està molt malament. Estem en molt mala situació. És una situació delicada.
RdR: Que fareu quan tanqui definitivament l'empresa?
EM: No me plantejat encara el fet de no treballar. De fet he de trobar feina forçosament perquè no entro en cap pla de jubilació ni res.
R.E: Quan acabi tot això si que vull agafar-me un parell de mesos de vacances per relaxar-me i fer-me a la idea del que se'm ve a sobre. Jo ja havia fet els meus plans de jubilar-me als 60 i treballar un mes a l'any com fan molts fins als 65. Aquesta era la meva jubilació. Però ara temo el tancament.

Esteban Morales i Rafael Estrada són dels
treballadors més antics de la Trilla

‘Vaig venir de Jaén recent acabada la mili i només pensava en trobar una feina’

‘Tinc 54 anys i la llei diu que pots prejubilar-te a partir dels 55, així que no m’hi puc acollir’