| GENER
El
PP denunciava irregularitats en la compra d'un tot terreny
El
Partit Popular denunciava irregularitats en la compra d'un vehicle tot
terreny de segona mà per al cos local de Protecció Civil
per un preu de 18.000 € i que s'havia adquirit a Alemanya mitjançant
una empresa d'un destacat militant de CIU. Segons els populars, l'Ajuntament
hauria d'haver fet una major inversió per comprar un cotxe nou,
oferir la màxima seguretat i estalviar les despeses en reparacions,
ja que només té un any de garantia.
El regidor de Governació, Xavier Peñarando, responia a aquestes
acusacions del PP assegurant que el tot terreny estava en òptimes
condicions i que l'anterior vehicle de Protecció Civil també
era de segona mà i va prestar servei durant 8 anys. Malgrat aquests
aclariments, els populars van continuar denunciant irregularitats durant
moltes setmanes. Van posar en dubte el procés d’adjudicació
i van fer públic que la mateixa empresa que va vendre el vehicle
el tenia a la venda a Internet per 3.700 € menys. A totes aquestes
denúncies, Peñarando responia als populars que si creien
que havia irregularitats les denunciessin als tribunals. De tota manera,
des de la Cavalcada de Reis del 2005 el tot terreny de Protecció
Civil està funcionant.
FEBRER
Queixes
pel canvi d’ubicació del ‘mercadillo’ dels dimecres
Part
del mercat setmanal canviava la seva ubicació, després d’haver
estat més de 14 anys al carrer Afores. Les parades s’ubicaven
a la plaça Pere Quart, plaça del Molí, Rambla Sant
Esteve i al tram del carrer Nou que va des de la rambla fins al carrer
Montcada.
Els paradistes, es van mostrar crítics davant del canvi. Alguns
d’ells consideraven que no s’havia tingut en compte la seva
antiguitat ni opinió a l’hora de situar les parades en la
nova ubicació. Alguns d’ells van qualificar la nova ubicació
“d’estranya”. A més, asseguraven que les molèsties
que ocasionaven als veïns del carrer Afores no eren tantes. De la
mateixa manera, alguns comerciants del carrer Afores es mostraven indignats
per les pèrdues econòmiques que la nova ubicació
els hi suposaria.
D’altra banda, els compradors també van mostrar les seves
queixes davant de la nova situació del mercat setmanal. El principal
inconvenient que molts d’ells van trobar va ser el canvi en les
parades d’autobús. Van trobar-se un tram de la rambla tallat
i l’itinerari del servei Bus Express passava a comptar només
amb tres parades. Malgrat les queixes, la ubicació del “mercadillo”
es manté actualment.
MARÇ
Els
veïns, contra la proposta del calaix per cobrir la C-58
El
Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, es reunia amb la comissió
municipal de seguiment que treballa per solucionar l'impacte de l'autopista
C-58 al seu pas per Ripollet. En aquesta trobada, la Conselleria de Política
Territorial i Obres Públiques va presentar com a proposta definitiva
la creació d'un calaix per cobrir el tram comprés entre
la Carretera de l'Estació i el carrer Tarragona. És a dir,
la banda dels pisos del carrer Verge de Montserrat es cobriria amb un
mur i es deixaria obert el cantó que dóna al riu.
Mentre que el president de la comissió, Xavier Peñarando,
es mostrava a favor d'analitzar aquesta proposta, que suposava una inversió
de 4.000 milions de pessetes; el Fòrum soterrem l'autopista rebutjava
el calaix perquè prioritzava el trànsit abans que els ciutadans
i era una solució que ja s'havia rebutjat anteriorment. Davant
d'aquesta diferència de criteris, més de 70 veïns es
van manifestar a les portes de l'Ajuntament per mostrar la seva disconformitat
amb la proposta definitiva presentada per la Generalitat. L'alcalde de
Ripollet, Juan Parralejo, es va dirigir a ells per informar-los que la
decisió d'acceptar o rebutjar el calaix es prendria després
de parlar amb els veïns afectats. I és que aquesta proposta
suposava l'expropiació dels 61 habitatges que corresponen a les
tres primeres plantes dels blocs de pisos propers a l'autopista.
Setmanes després, al mes d'abril, es descartava definitivament
el calaix i una representació de la comissió de seguiment
es reunia amb Nadal per comunicar-li l'oposició majoritària
dels veïns. Més de 50 ciutadans els hi van acompanyar fins
a la Conselleria. En aquesta trobada també es va acordar treballar
sobre la proposta consensuada pels partits polítics i els ciutadans,
i Nadal es va comprometre a presentar un nou projecte al mes d'octubre,
malgrat que no va ser així. De tota manera, es recuperava la unitat
en la lluita pel soterrament de l'autopista.
ABRIL
Es
realitza el primer estudi sobre els joves de Ripollet
Al
juny coneixíem com eren els joves de Ripollet gràcies a
la primera part d’un estudi sobre la realitat juvenil al nostre
municipi que van elaborar els tècnics del Pla Local de Joventut.
El projecte va rebre el suport de l’Observatori Català de
Joventut i de la Delegació Territorial de la Secretaria General
de Joventut de la Generalitat.
Així, a grans trets, el perfil dels joves ripolletencs és
el del ciutadà d’entre 15 i 34 anys, amb un baix nivell educatiu,
amb treballs temporals i que viu amb els pares. A més, una altra
de les conclusions que es desprenen és que Ripollet és un
municipi jove.
Pel que fa a l’educació, durant el curs 2002-2003, només
el 53,33% dels alumnes van obtenir el Graduat d’Ensenyament Obligatori.
Un fet que provoca una baixa capacitació laboral per desenvolupar
determinades feines. Una altra dada de l’estudi és la reaparició
de l’analfabetisme entre els joves, que s’ha incrementat del
0,11% al 0,56% en 5 anys. Aquesta tendència inquietant és
producte de l’arribada de joves estrangers analfabets d’origen.
Tanmateix, aquestes xifres contrasten amb l’augment de joves titulats
universitaris, que ha passat de 500 a l’any 1996, a 765 al 2001.
Entre els aspectes que més preocupen als joves de Ripollet destaquen
el treball i l’habitatge. Segons les dades del 2001, el 67,53% dels
ripolletencs d’entre 15 i 34 anys tenen feina, una xifra que ens
situa sobre la mitjana catalana. No obstant, amoïna el fet que el
87,62% dels contractes són temporals.
Finalment, el 41,92% dels joves d’entre 20 i 34 anys viu amb els
pares, i el 46,49% s’ha independitzat, i majoritàriament
ho ha fet comprant-se un habitatge, envers un 5,62% que l’any 2001
van marxar de casa per viure de lloguer.
Aquest estudi s’ha completat al llarg d’aquests darrers mesos
amb una diagnosi participativa que culminarà amb la creació
del Consell Municipal de Joventut.
MAIG
La
primera llar d'infants municipal obre les portes
La
llar d'infants municipal de Ripollet, situada a la cantonada del carrer
Molí d'en Rata amb Magallanes, va obrir les seves portes el 30
de maig. No es tractava, però, de l'inici d'un curs ordinari, motiu
pel qual es va generar un debat polèmic dins la comissió
de seguiment del centre educatiu.
Els partits de l'oposició van considerar llavors que aquesta prova
pilot no s'havia consensuat i, per aquest motiu, preferien que el centre
educatiu iniciés les classes al mes de setembre, com la resta de
centres. No obstant, la decisió va comptar amb l'aprovació
final dels pares.
D'aquesta manera, i durant dos mesos, es va iniciar un curs extraordinari
amb l'objectiu de veure com funcionava la primera llar d'infants del nostre
municipi, així com d'observar la convivència entre els seus
primers alumnes, una vintena de nens d'entre 2 i 3 anys.
Una vegada enllestida aquesta prova pilot de 2 mesos, la llar d'infants
va tornar a obrir les seves portes amb normalitat al mes de setembre,
amb un total de 61 places. De fet, el centre va haver d'obrir una llista
d'espera, ja que el nombre d'alumnes inscrits superava l'oferta de places.
En aquesta ocasió, a més, el centre educatiu oferia als
pares els serveis de canguratge, per un preu addicional de 10 euros, i
de menjador per als seus fills. El preu per tiquet de menjador finalment
es va fixar en 5,80 euros.
Només unes setmanes més tard, al mes de novembre, els pares
d’aquests 61 alumnes van escollir de forma consensuada el nom oficial
de la primera llar d'infants municipal: La Rodeta del Molí.
Però el final de l'any ens guardava encara una novetat més
respecte a les llars d'infants municipals: Ripollet disposaria d'una segona
llar d'infants. D'aquesta manera, abans del 2009, el nostre municipi acomplirà
l'objectiu de les 225 places escolars per als menors de 3 anys que es
van acordar amb la Generalitat de Catalunya.
JUNY
El
CpR denunciava abocaments incontrolats a Can Barneda
El
Compromís per Ripollet ha denunciat durant l'any 2005 que s'han
produït abocaments il·legals de deixalles i terres al marge
dret del riu Ripoll, prop del nou polígon Industrial de Can Barneda.
Segons la formació política, aquesta acció provocava
la destrucció d'un espai humit i la desaparició d'espècies
protegides d'amfibis.
De la seva banda, la Societat Catalana d'Herpetologia identificava aquesta
zona com un espai de reproducció de dues espècies protegides,
la reineta comuna i el gripau corredor, així com d'altres rèptils
associats al medi aquàtic. El CpR anunciava al juny que portaria
al ple municipal la proposta de creació d'una zona protegida per
recuperar les espècies i valorava la possibilitat d'interposar
una denúncia davant del Departament de Medi Ambient.
Finalment, al ple municipal de setembre, el grup polític va demanar
la dimissió de les regidores d'Urbanisme i Medi Ambient, Rosa Martín
i Montserrat Figueras. El CpR demanava un relleu a l’equip de govern
per acabar amb els abocaments il·legals que s’estaven produint
des de feia mesos a Can Barneda. Des del Compromís declaraven que
no hi havia una voluntat de solucionar aquest problema i acusava a les
regidores de manca d’actuació i de sensibilitat ecològica.
Davant d’aquestes actuacions, la regidora d’Urbanisme, Rosa
M. Martín va manifestar que des de l'Ajuntament s'estava fent un
seguiment dels abocaments i que la Policia Local havia obert expedients
i imposat multes i sancions contra alguns dels transportistes. Aquesta
resposta no va satisfer als membres del Compromís que van tornar
a demanar la dimissió de les dues regidores.
En darrer terme, l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, va rebutjar
aquesta petició i va al·legar que hi ha voluntat política
total i absoluta de resoldre el problema dels abocament incontrolats a
Can Barneda. De tota manera, es van enregistrar més denuncies.
JULIOL
Un
hospital amb 200 llits
Ripollet,
Cerdanyola i Montcada tindran un nou hospital amb més de 200 llits
abans del 2010. La construcció del centre hospitalari, que també
podria atendre als habitants de Barberà i Badia, està recollida
al Pla Sanitari del Vallès Occidental 2005-2015 que la consellera
de Salut de la Generalitat, Marina Geli, va presentar al juliol. Amb una
inversió de 70 milions d'euros, està previst que el centre
pugui arribar a atendre unes 40.000 urgències l'any, unes 3.000
intervencions quirúrgiques i unes 6.000 visites d'especialitats.
Amb la construcció d'aquest hospital, que estarà gestionat
per la Corporació Sanitària Parc Taulí, la conselleria
dóna resposta a les necessitats sanitàries de l'àrea
del Vallès Occidental Sud. El futur hospital, que finalment comptarà
amb uns 30.000 m2, estarà ubicat a la zona de Redosa-Vallensana
Baixa, situat entre els municipis de la Mancomunitat. No obstant, encara
avui continuen les negociacions amb els propietaris dels terrenys.
AGOST
La
Festa Major 2005, la primera amb la Comissió
I a l'agost
arribava la Festa Major, enguany amb algunes novetats destacades. Durant
els mesos anteriors a la festes locals, una comissió, formada bàsicament
per entitats locals, es reunia per decidir com havia de ser la Festa Major
2005. Malgrat que, per manca de temps, no es van aportar grans canvis
al programa, aquest grup de treball començava una iniciativa que
continuarà aquest any 2006.
Mentre que la ubicació del recinte firal es mantenia, entre l'Avinguda
del Mediterrani i l'Avinguda Catalunya, s'eliminava el transport gratuït
per accedir a aquest espai. I el que sí s'incorporava era el Passeig
de les Arts, que omplia els carrers cap a la fira d'actuacions d'artistes
de carrer. Un cop més, una dotzena de xiringos també s'instal·lava
al carrer.
I un any més, la pluja no va perdonar els dies de Festa i va caure
dissabte a la nit. Això va fer que es suspengués el concert
d'Elefantes i Pisando Güevos, i es modifiqués l'escenari d'alguns
actes, com el pregó, l'actuació castellera dels Vailets
de Ripollet, els versots dels Diables, i la cantada d'havaneres. La resta
del programa es va mantenir durant els 4 dies de festa amb normalitat.
Així, els ripolletencs vam poder gaudir de la música del
Concert de Rock, el concert final del Cortocircuit, l'actuació
de la Principal de la Bisbal i de l'orquestra Lisboa Central Cafè,
el jazz i el flamenc a l'aire lliure. Tampoc van faltar el teatre, la
cercavila infernal, la mostra de bestiari, el concurs d'arrossegament
i la fira de cavalls, la cercavila dels gegants, i la ballada de sardanes.
I les activitats infantils, com el taller de maquillatge, els tallers
de l'Estel i els globus inflables. I mentre que alguns aprenien a tastar
el vi, altres observaven les plaques de cava que exhibien els col·leccionistes
al Centre Cultural. I així, després de la disbauxa, va arribar
la fi de festa amb un ball que, aquest any, sí que va comptar amb
confetti.
SETEMBRE
Aprovada
la remodelació del Mercat Municipal
El
text refós de la primera fase del projecte d'adequació del
Mercat Municipal, la plaça Pere Quart i el seu entorn va ser aprovat
definitivament al ple extraordinari que es va celebrar al mes de setembre.
No obstant, el projecte no va comptar amb el recolzament dels partits
de l’oposició, ja que va tenir el vot en contra del CpR,
el PP i el regidor no adscrit, Josep Gabarra, i l'abstenció d'ERC.
Segons contempla el projecte d'aquesta primera fase de remodelació,
amb un pressupost inicial de més de 6 milions d'euros, es construirà
una nau d'uns 1.300 m2 on s'ubicaran provisionalment els paradistes mentre
durin les obres a l'interior del Mercat Municipal. Una vegada enllestides
les obres, i tal com es va aprovar al mes de juliol, aquesta nau serà
explotada comercialment per l'empresa Mercadona, que aportarà més
de 3,5 milions d'euros a la construcció d'aquest espai; 30.000
euros anuals pel seu lloguer i 90.000 euros de publicitat i dinamització
del Mercat Municipal.
El procés d'aprovació d'aquest text va estar caracteritzat
pels dubtes i la polèmica. Els partits de l'oposició van
posar en dubte des del primer moment el consens i la participació
dels concessionaris en aquest projecte. Precisament per aquest motiu,
i per definir les relacions i les obligacions entre les dues parts, l'Ajuntament
i la Junta de Concessionaris del Mercat van crear una comissió
de seguiment de les obres mitjançant la signatura d'un conveni
el passat mes de maig.
D'altra banda, la concessió de l'explotació comercial de
la nau a l'empresa Mercadona també va generar alguns moments de
tensió, ja que des de l'oposició es va considerar que l'explotació
de l'espai per part de Mercadona suposarà una forta competència
per al Mercat Municipal. Per tant, malgrat l’aprovació del
projecte de remodelació del Mercat, la plaça Pere Quart
i el seu entorn, la concessió de l’espai comercial a Mercadona
encara avui rep les crítiques dels partits de l’oposició.
OCTUBRE
Homenatge
als ripolletencs que van morir a Mauthausen
Coincidint
amb la commemoració del 60è aniversari de l'alliberament
dels camps de concentració nazi, entre el 17 i el 22 d'octubre
es van realitzar a Ripollet diferents actes. El més emotiu va ser
la inauguració d'un monument en record dels 5 veïns del nostre
municipi que van morir a Mauthausen: Tomàs Caballero Vico, Juan
Montesinos Uribe, Pau Pallars Alsina, Sotero López Tello i Josep
Datzira Casamitjana.
La idea de realitzar aquests actes d'homenatge va ser una proposta de
la secció local d'ERC, a la que es van sumar l'Ajuntament, historiadors,
persones individuals i algunes entitats. Tots ells van crear una Comissió
d'Homenatge a les Víctimes de Mauthausen i van decidir les activitats
a realitzar i el disseny del monument, que representa una escala amb 8
graons. Cinc d'ells estan ocupats amb els noms de les víctimes
locals i, al superior, s'ha col·locat una placa en record de totes
les víctimes del feixisme. Familiars d'alguns d'aquests ripolletencs
va descobrir el monument, acompanyats del president de l'associació
AMICAL Mauthausen, Jaume Álvarez, que també va visitar el
nostre municipi.
Des d'octubre es pot contemplar l’escultura, situada davant de la
sala de plens de l'Ajuntament i amb la inscripció d'un poema de
Miquel Martí i Pol.
Els polítics, entitats i persones a títol individual que
van participar dels actes d'homenatge es mostraven il·lusionats
per haver treballar en la recuperació de la memòria històrica
de Ripollet.
També en record de les víctimes del feixisme, s’exposava
al Centre Cultural la mostra “Resistència i deportació”,
produïda per AMICAL. La seva inauguració va comptar amb la
presència de la delegada de Govern, Carmen San Miguel.
Un altre acte destacat va ser la conferència “Republicans
als camps nazis”, a càrrec del director del Centre d’Investigació
de la Literatura Europea de l’Holocaust, David Serrano, i de l’historiador
local Ramón Martos.
NOVEMBRE
Tensió
política per la construcció de 300 pisos de Protecció
Oficial
Al ple
municipal d'octubre s'aprovava provisionalment un Pla de Millora urbana
a un sector de 50.000 m2 del sector nord-est d'Els Pinetons, on es construiran
300 habitatges de Protecció Oficial. Durant l'any 2006 està
prevista la construcció d'un primer edifici amb 128 pisos, 16 d'ells
de lloguer, i una zona comercial als baixos que donarà a la Rambla
de les Vinyes i a l’Avinguda Catalunya.
Malgrat que totes les forces polítiques amb representació
a l'Ajuntament es van mostrar a favor de la construcció dels habitatges
protegits, el CpR, ERC i el regidor no adscrit Josep Gabarra van votar
en contra de la manera com es va desenvolupar el projecte, ja que es va
aprovar per decret d'alcaldia i no van poder presentar al·legacions.
A més, 25.000 m2 de la parcel·la són de terreny terciari
i, malgrat que no s'han definit els usos, tant el CpR com ERC sospitaven
que es podria construir una superfície comercial amb aparcament,
ja que la única al·legació presentada era d'una persona
de Parets del Vallès vinculada a una cadena de supermercats; i
una benzinera.
Al mes de desembre el Pla de Millora urbana es ratificava a un ple extraordinari
amb el suport de l'equip de govern (PSC, IC-V i CIU). Fins i tot el PP,
que a l'octubre va votar a favor d'aquesta actuació, rebutjava
el Pla. El seu canvi d'opinió també estava condicionat per
la possible ubicació d'una superfície comercial amb aparcament
i una benzinera al sector terciari.
Davant els arguments de l'oposició, l'equip de govern reiterava
que la seva prioritat és la construcció dels 300 habitatges
de Protecció Oficial, que el sector terciari no es desenvoluparà
en l'actual legislatura i que encara no s'han definit els usos del sector
terciari. Allò que si està assegurat és la venda
del terreny de propietat municipal per a la construcció dels 128
pisos al 2006 i que els diners obtinguts revertiran en inversions per
al nostre municipi.
DESEMBRE
Acord
al tancament de Trilla
Després
de diverses mobilitzacions tallant carrers i les vies de Renfe a Cerdanyola,
els treballadors d’Indústries Plàstiques Trilla acceptaven
la proposta de la direcció de la planta de Ripollet de tancar l’empresa
i indemnitzar als treballadors amb 45 dies per any i un màxim de
36 mensualitats. Així es va aprovar en una assemblea en la que
van participar 204 empleats, dels quals 181 van votar a favor. D’aquesta
manera, es fixava en el 31 de gener del 2006 la data màxima per
al tancament definitiu i la major part dels 240 treballadors de Trilla
a Ripollet perdien el seu lloc de feina, a excepció dels majors
de 60 anys en jubilació parcial, que es van incorporar al centre
que té KIO a Alcalà d’Henares. La planta de Ripollet
també pertanyia a aquest grup empresarial kuwaití.
Indústries Plàstiques Trilla es va fundar a Ripollet l’any
1968 i la seva activitat industrial es dedicava a la transformació
de plàstics per al sector de l’automoció i l’electrònica.
A l’anunci del seu tancament, l’empres comptava amb 240 treballadors,
dels quals un 80% són veïns de Ripollet i la resta pràcticament
de Cerdanyola. El gruix principal tenen entre 30 i 50 anys i, en relació
amb l’antigüitat a l’empresa, la mitjana estava entre
els 20 i 25 anys. La majoria també tenien contracte fix.
|