‘El ball és una interpretació i guanya qui interpreta millor’

Fa 5 anys Francesc Jaimez i Montse Lozano van començar a ballar country line. Mai abans havien ballat però van decidir provar coses noves. Ara són Campions d’Espanya d’aquest tipus de ball. Però el country no és només el ball de les mans a la butxaca que tothom té al cap, sinó que engloba moltes altres varietats, des dels vals fins el rock. A més de continuar aprenent, també són professors. Creuen que el country encara està per descobrir i treballen perquè això passi el més aviat possible.

RdR: Sou campions d'Espanya de country line dance. Quina és aquesta modalitat de ball?
Francesc Jaimez i Montse Lozano: Country line dance és el ball americà estàndard però dins hi ha moltes varietats de ball: cha-cha, polka, rock, swins... Hi ha de tot. No és el concepte que té la gent de les mans a la butxaca, no és només aquest 'country.
RdR: Sou campions per parelles?
F.J.: No, jo sóc campió en la categoria en masculí i la meva dona en femení.
RdR: Quan vau aconseguir aquest últim campionat?
M.L.: Es va celebrar entre entre el 25 i el 27 de Novembre, va ser el 3r Campionat d'Espanya i l'Spanish Championship que és l'internacional. Dissabte a la tarda es fa l'internacional i el diumenge el nacional. A l'internacional vam competir amb estrangers i vaig quedar segona. A la categoria femenina internacional hi ha més competició que en la d'homes.
RdR: Heu de pagar per poder participar en aquests campionats?
F.J. i M.L.: Si, gratis no hi ha res. A més com que estem com a professionals, dins de l'Associació Espanyola de Ball Country, ens obliguen a passar certificats i fer 'stages' per reciclar-nos. Hem d'anar aprenent per poder ensenyar als nostres alumnes.
RdR: I és que també sou professors de country al Centre Cultural...
F.J.: Si, i també cada diumenge a la tarda dono classes a Tarragona. Això va començar perquè tenia un apartament allà i vaig decidir de fer classes.
RdR: El proper mes de Març es celebra a Ripollet un campionat de country line i vosaltres en sou els organitzadors...
F.J.: Si ho ha organitzat l'American Dance Club, que és l'associació de Ripollet de la qual jo sóc el president. És el quart Barcelona Line Dance, la resta d'anys s'ha fet a Barcelona i aquest any a Ripollet. A més el dia 8 de gener hi ha una reunió de professors per assajar nous balls. També el dia 12 farem una festa social per a la gent d'aquest món. I les activitats culminaran el 12 de març amb el campionat.
RdR: Ha costat molt que s'aconseguís celebrar aquest campionat a Ripollet?
F.J. i M.L.: Costa, portem temps demanant-lo. Hem hagut de demanar permís a l'Ajuntament, al PAME... Però això ja ho tenim. Ara hem de buscar sponsors perquè hi ha gastos, s'han de pagar als jutges, volem portar un instructor perquè ensenyi balls... Això és una festa. Està la part de concurs però a la tarda volem que sigui una festa per totes les entitats del poble.
RdR: Quan vau començar vosaltres a ballar aquest tipus de ball?
F.J. i M.L.: Fa cinc anys vam començar de manera no seriosa, anant a locals de Barcelona i mirant. Vam tenir la sort de conèixer a la Meritxell Bautista, que és la nostra instructora i que també està dins de l'American Dance Club amb nosaltres i el Jaume Adell. Ella ens va ficar dins d'aquest món de ple.
RdR: Però era una cosa que ja us havia cridat l'atenció?
F.J.: Si, un dia vaig veure a La Vanguardia un anunci d'un local i hi vaig anar. Era un local irlandès i m'agradava la música que posaven i veure a la gent ballar. I al conèixer aquest món doncs vols entrar. Després et deceps una mica perquè són balls molt diferents, costa una mica. Hi ha molta tècnica.
RdR: És difícil d'aprendre?
F.J. i M.L.: Si, considerem que si. Tots els principis costen i es necessiten moltes hores d'entrenament. A més, ara portem dos anys i mig dins de la competició i necessita dedicació i sacrifici. Abans t'ho passaves molt bé perquè no era competició. La Montse i jo no havíem ballat mai, vam necessitar molta expressió corporal. El ball és una interpretació i guanya qui interpreta millor.
RdR: I un cop vau saber, vau decidir fer-vos professors...
F.J. i M.L.: Si, perquè ens agrada molt. Així podem ensenyar a la gent el que sabem i podem donar a conèixer aquest ball. Gaudim ensenyant perquè com que sabem el que ens va costar a nosaltres volem que la gent ho pugui aprendre.
RdR: Quin és el perfil de la gent que acostuma a anar a les vostres classes?
M.L.: No hi ha un perfil, hi ha gent de tot tipus. Tenim nenes joves, persones de mitjana edat i també gent gran. Però el cert és que als homes els hi costa més animar-se, no se si per por de fer el ridícul, perquè tenen vergonya...
RdR: Com veieu el futur?
F.J. i M.L.: No ho sabem perquè tot crema una mica. Dins de l'associació continuarem. Però jo (Francesc) estic lesionat dels genolls perquè l'últim mes i mig hem tingut moltes hores d’entrenament. Però suposo que continuarem també dins de la competició. El problema és que ens han pujat de categoria i no hi ha competidors aquí a Espanya, són internacionals. És un altre nivell.
RdR: Més difícil...
F.J. i M.L.: És un altre món. Holanda i Anglaterra són els més forts. Totes les super-estrelles venen d'aquí. Així que aquest serà un altre gran repte.
RdR: Quantes hores d'entrenament hi dediqueu?
F.J. i M.L.: Són dos hores com a mínim al dia durant els dies que dediques a això. S'ha de fer tècnica i pràctica. Cada ball és molt diferent i s'ha de saber fer tot amb precisió. En els balls llatins potser no hi ha tanta diferència entre els balls però en el country line cada ball és molt diferent i hem de aprendre-ho tot.
RdR: Hi ha un bon nivell Catalunya de country line?
F.J. i M.L.: Es comença a despertar ara. Dins d'Espanya Catalunya destaca pel seu nivell però dins del nivell europeu estem per sota encara. No ens podem comparar ni amb els holandesos ni amb els anglesos. Però és que aquí hi ha poca afició encara. A Holanda hi ha escoles amb 600 alumnes. El country aquí encara està verge. Fa uns anys va sortir el cantant 'Coyote Dax' que va descobrir una mica això. Però el que ballava ell era només un tipus de ball de tots els que s'engloben dins del country line, que és una barreja de molts balls europeus. No és un ball inventat pels americans com es té entès, si mirem hi ha molts balls que tenen procedència europea.
RdR: Ballar aquest tipus de balls us ha permès també conèixer altres cultures?
F.J. i M.L.: Si, la música és cultura. Però et trobes amb un handicap perquè com que hi ha tota la moguda anti-Bush la gent no mira amb bons ulls la música country. Jo serè el primer en estar contra Bush però la música no té res a veure amb això. Estic ballant un ball i per això no estic dient que estigui a favor de Bush. A més, el que passa allà pot passar també aquí. Jo he estat a Estats Units i no tothom està a favor del president. Considero que hi ha una cultura anti americana i això és un error i un obstacle per a que es doni a conèixer el country line.

Francesc Jaimez i Montse Lozano són campions d’Espanya de country line dance

‘Hi ha una cultura anti- americana i això és un error i un obstacle per a que es conegui el country’

‘Catalunya destaca pel seu nivell dins d’Espanya, però dins del nivell europeu estem per sota encara’