‘Fins fa poc no es sabia per a què servia un geòleg’

Una cosa tan bàsica com és l’aigua s’està convertint cada vegada més en un bé escàs. Però hi ha zones del món on la situació és realment crítica. Juan Francisco Ruiz és geòleg i treballa dins d’una ONG a través de la qual fa projectes de proveïment d’aigua en zones necessitades. Ruiz també ha treballat a la ciutat però assegura que no li agrada, prefereix estar al camp i tenir contacte directe amb la gent de cada zona. Recentment ha estat a Hondures realitzant el seu últim projecte.

Revista de Ripollet: Quin és el treball d'un geòleg?
Juan Francisco Ruiz: Hi ha moltes branques dins de la geologia i jo ara estic dedicant-me sobretot a l'aigua, a la hidrogeologia. Es tracta de determinar la quantitat i la qualitat de l'aigua de la zona per veure si hi ha les condicions adequades per a construir un pou.
RdR: És només amb mires de futur o també estudieu el que es va fer abans?
J.F.R.: És mirant cap al futur. Fer un pou val molts diners i per això cal el treball d'un geòleg per tal que determini si és una zona adequada. Per exemple, aquest any hi ha hagut molta sequera a Espanya, doncs ha través de la gestió d'una conca s'analitzen les aigües subterrànies. Això és tasca del geòleg.
RdR: I quines altres branques té la geologia?
J.F.R.: Ara està molt de moda la geotecnia. Els geòlegs s'encarreguen d'estudiar les característiques de la terra en general per a qualsevol activitat que pugui fer l'home. Per exemple, a l'enfonsament del Carmel hi havia un treball previ dels geòlegs, a l'estudi del túnel es va haver de fer un estudi geològic per evitar que s'enfonsés el túnel, però alguna cosa va fallar. S'estudien les característiques del terreny per determinar que es pot fer a sobre.
RdR: Llavors de la vostra feina depèn la feina de molts altres...
J.F.R.: Si, principalment la de l'enginyer. Aquests es basen en les característiques del terreny que li ha dit el geòleg per veure com ha de fer les construccions. En general la feina dels geòlegs serveix per estudiar les característiques de la Terra i a partir d'aquí per moltes coses: per extreure aigua, per evitar que s'enfonsin carreteres, per l'agricultura...
RdR: Quan et va cridar l'atenció l'estudi geològic?
J.F.R.: No de petit però si de jovenet. Recordo que durant BUP i COU no m'agradava la biologia però si la geologia. Després vaig deixar els estudis una temporada. I més tard una altra vegada em vaig interessar, em vaig matricular a a la universitat i em vaig treure la carrera.
RdR: Com recordes els teus inicis com a geòleg?
J.F.R.: Els meus inicis com a geòleg estan vinculats a la universitat, amb treballs a través de beques. Tinc un bon record perquè a la universitat es treballa d'una altra manera, el pas a l'empresa privada és més fort.
RdR: Va ser difícil aquest pas?
J.F.R.: Si, la geologia és complicada per trobar feina. No perquè no hi hagi gent sinó perquè no hi ha molta feina.
RdR: Poca feina?
J.F.R.: Fins fa poc hi havia molt desconeixement, no es servia certament per a que servia un geòleg. Però el cert és que poc a poc la societat va agafant consciència de la necessitat de la geologia. També els enginyers es van adonant quan i perquè els hi serveix un geòleg a l'hora de dissenyar o construir.
RdR: Ara vens de realitzar un projecte a Hondures, en què consisteix?
J.F.R.: Jo ara treballo dins d'una ONG que es diu Geólogos del Mundo. El que estàvem fent a Hondures eren projectes de proveïment d'aigua per a comunitats rurals molt pobres. Hem estat allà més d'un any.
RdR: Ha estat difícil viure allà?
J.F.R.: Si, Hondures és complicat. A mi m'ha cridat l'atenció que és una societat molt violenta i bastant insegura. Jo diria que la majoria de la gent va armada. En qualsevol botiga hi ha vigilants amb escopetes a les portes i si estan és perquè és necessari sovint. En el temps que he estat he viscut algunes situacions complicades de prop. Per exemple un dia al tornar de menjar, passava pel centre de El Progreso, que es el poble on jo vivia. Hi havia molta gent al parc i el que havia passat és que havien entrat i matat a quatre advocats. El problema més gran allà ha estat la inseguretat.
RdR: Quin era l'objectiu del projecte en aquesta zona?
J.F.R.: Geòlegs del Món és una ONG que té només sis anys i té dues rames: una la del proveïment de l'aigua i una altra la de riscos geològics que s'ha fet sobretot a El Salvador. L'estudi dels riscos geològics consisteix en fer mapes on s'indiquen les zones de més risc d'inundacions, de terratrèmols... Això ho fan els meus companys però jo el que he fet a Hondures és un estudi hidrogeòlogic en una zona fluvial per veure la quantitat i la qualitat de l'aigua que hi havia. Després hem fet tres pous. Més tard hem equipat els pous amb una bomba d'aigua i un servei de subministrament. En general, el que fa aquí la companyia de l'aigua. Aquests projectes són molt necessaris perquè són zones on no hi ha aigua o si hi ha està molt lluny i les dones i els nens han de perdre molt de temps en anar a buscar l'aigua. Nosaltres anem a ajudar a la gent però comptem amb la seva feina.
RdR: En quin sentit?
J.F.R.: No fem tot el treball nosaltres, ells han d'implicar-se i l'únic que tenen per fer-ho és el treball. Això és una característica de la cooperació, si regales les coses sembla que la gent no tingui cura d'elles per això fem que s'impliquin. El problema és que nosaltres deixem un sistema muntat però necessita un manteniment, això és el que han de fer ells.
RdR: A la gent li costa adaptar-se a aquests canvis?
J.F.R.: Si, és curiós que vas a regalar-los una cosa i els has de convèncer o, si més no, animar-los. Has d'explicar que nosaltres posarem els materials però que ells hauran de fer el treball i la gent si que respon. Es fan moltes reunions també per ensenyar-los per a que serveix l'aigua, coses com dir-los que s'han de rentar les mans abans de menjar o que han de netejar el menjar abans de cuinar.
RdR: Com vas entrar en contacte amb la ONG?
J.F.R.: A mi m'agrada el món de la cooperació, ja havia estat per casualitat a Namíbia durant dos anys treballant per a l'Agència Espanyola de Cooperació amb un projecte de cartografia per a l'agricultura i em va cridar l'atenció aquesta manera de treballar. La ONG està lligada al col·legi oficial de geòlegs i sempre arriba informació. Així que en rebre informació vaig enviar el meu currículum perquè em truquessin per si podia col·laborar en algun projecte i així va ser.
RdR: És més gratificant el treball dins d'una ONG que dins d'una empresa privada?
J.F.R.: És diferent. Si que és més gratificant la veritat però jo també he estat treballant a Lleida fent cartografia per al canal Segarra-Garrigues i allò també m'agradava perquè estava per la zona i parlava amb els pagesos. És diferent treballar a la ciutat, que jo també ho he fet, no m'agrada. Prefereixo treballar al camp tot i que segurament treballes més. Per exemple a Hondures s'havia de fer el projecte i no hi havia horaris, s'havia de fer.
RdR: De totes les zones del món que necessiten d'aquests projectes que realitzeu, hi ha alguna en especial on t'agradaria treballar-hi?
J.F.R.: A mi m'agrada Àfrica però també hem crida molt l'atenció Sri Lanka. Àfrica és una meravella i com que ja he estat allà doncs ho conec.

Juan Francisco Ruiz treballa com a geòleg a l’ONG Geòlegs del Món

‘Prefereixo treballar al camp i no a la ciutat,
tot i que segurament
has de treballar més’

‘Fem projectes que són molt necessaris perquè són zones on no hi ha aigua i si hi ha està molt lluny’