‘Amb l’Estatut, posen restriccions a portar un espectacle en català’

D'una obra de teatre les cares que més es coneixen són les dels actors. Però darrera de l’escenari hi ha moltes persones que treballen per tal que tot rutlli. Jose Luis Segados és ajudant de producció dins la companyia teatral Dagoll Dagom. Va arribar a aquesta companyia per sorpresa, mai s’havia plantejat dedicar-se a això professionalment. Però ja porta 11 anys treballant en la producció de diferents espectacles de Dagoll Dagom. Segados assegura que mai li ha cridat l’atenció ser actor.

Revista de Ripollet: Formes part de l'equip de producció de Dagoll Dagom. Quines són les principals tasques d'aquest equip?
Jose Luis Segados: En primer lloc el que fem és buscar patrocinadors que ens ajudin a realitzar l’obra de teatre en sí. Així en general hem d'aconseguir totes les ajudes possibles per tirar endavant l’obra ja que actualment el món del teatre no està molt bé subvencionat. A més col·laborem en diferents aspectes: en donar idees, en traslladar material d’una zona a una altra, encarregar-nos del vestuari, de l'escenografia... En general tot el que comporta fer una obra de teatre.
RdR: Vas decidir que volies dedicar-te a això o et va arribar sense planejar-ho?
J.L.S.: Em va arribar per sorpresa. Va ser a través d'una amiga que està al Patronat Municipal d'Ocupació que em va dir que es buscava una persona que servís una mica per a tot, no em va dir ni el nom de la companyia, només em va dir que era una companyia de teatre que tenia un magatzem aquí a Ripollet. Aquesta amiga havia pensat en mi i jo finalment vaig acceptar. Poc a poc em vaig anar introduint i ara ja fa 11 anys que treballo amb Dagoll Dagom.
RdR: Abans de Dagoll Dagom havies fet alguna cosa pel que fa a la producció d'espectacles?
J.L.S.: Havia fet els meus primers passos en algunes coses. Jo treballava en una fàbrica i quan podia feia alguna cosa, però no en el món del teatre sinó que vaig fer coses a concerts i espectacles d'aquest tipus. M'atreia el que estava darrera de l'escenari, allò que no es veu.
RdR: Vas haver d'estudiar per poder dedicar-te més a fons al tema de la producció?
J.L.S.: No, ho he après tot gràcies a la vocació. A través d'un grup de joves d'aquí del poble fèiem les nostres coses a nivell de hobby. Qui ho diria que anant fent coses doncs vaig passar al món professional.
RdR: Dagoll Dagom és una companyia teatral catalana molt coneguda. Segons el teu parer, què és el que la defineix?
J.L.S.: Sobretot la independència que té a l'hora de realitzar les produccions. Podríem dir que són 'molt seus', tenen idees pròpies i les transmeten al públic, de vegades amb bon encert i d’altres no.
RdR: Ara mateix, en quins projectes estàs treballant?
J.L.S.: Ara mateix estic a Mar i Cel que està al Teatre Victòria i una altra obra, El Mikado, que està de gira. En febrer aquesta vindrà al teatre Apolo de Barcelona.
RdR: Mar i cel ha estat un gran èxit, l'esperàveu aquest èxit?
J.L.S.: En principi l'aposta era això, que l’obra arribés al mateix públic que ja va arribar en el seu moment i a les generacions que han vingut posteriorment. Volíem que s'escoltés aquesta gran obra en el trenta aniversari de la companyia.
RdR: L'altre projecte, El Mikado, ja s'havia fet anteriorment també, no?
J.L.S.: Si, vam seguir una mica la mateixa idea que amb Mar i Cel. A través de la pàgina web de la companyia molta gent ens demanava que tornéssim a posar en escena El Mikado i així ho hem fet.
RdR: Quant de temps necessiteu per posar en marxa un projecte i que pugui estar en escena?
J.L.S.: Depèn de si és un projecte nou o un projecte que ja s'havia fet anteriorment. En el cas de que sigui un projecte que ja s'havia realitzat acostumem a necessitar entre tres i quatre mesos per poder portar-ho a escena. I si es tracta d'un projecte nou, pot comportar entre sis mesos i un any.
RdR: Quina és la feina més complicada que tens com a membre de l'equip de producció?
J.L.S.: Cadascú s'ocupa de la seva feina. A nosaltres ens costa molt trobar sponsors i material per a l’obra. Però per la seva part, el director i els seus ajudants també tenen dificultats en el seu treball. Arriba un moment en que cadascú tenim la nostra part i l'hem d'unir per tal que tot estigui lligat.
RdR: Com a ajudant de producció, que és el que més t'agrada fer?
J.L.S.: Tot en sí. El que no m’agrada és la pressió a la que estem sotmesos durant tota l’etapa de treball. Però en general m'agrada tot, en especial el veure que finalment hem acabat un projecte i que ha sortit bé.
RdR: Té Dagoll Dagom alguna forma de treballar especial?
J.L.S.: Crec que no, la manera de treballar de Dagoll Dagom és molt similar a altres companyies, jo ho he pogut veure perquè col·laboro en altres projectes. Es tracta de repartir guions i anar fent, el que si que es fa és una taula rodona on entre tots es va preparant tot: es repassen guions, es pensa com fer les coses per parts... i així es va creant.
RdR: Tu, com a part de l'equip de producció, estàs present en tot aquest procés?
J.L.S.: Si, sempre. Cal una idea general del que es farà per veure que necessitem fer nosaltres. A més també estan el col·laboradors com els tècnics, perquè tot ha de ser un conjunt per aconseguir que la cosa surti endavant. D'aquesta manera s'aconsegueix que tothom estigui tan integrat que no puguin sortir errors.
RdR: En quins altres projectes treballes?
J.L.S.: Col·laboro en altres projectes fora de Dagoll Dagom. En aquest món tots ens ajudem una mica. Són coses que faig sense ànim de lucre.
RdR: Com veus el panorama teatral català?
J.L.S.: El teatre català té molta sortida tant a nivell de Catalunya com pel que fa a la resta dels Països Catalans. Però a nivell de la resta d'Espanya ara ens estan posant moltes pegues, amb tot això que s'està dient sobre l'Estatut.
RdR: En quin sentit?
J.L.S.: Ara ens posen moltes restriccions a l'hora de portar un espectacle en català, ens demanen que si ho podem fer en castellà. Concretament ara ens ha passat amb un espectacle a València. Havia passat això anteriorment però no d’aquesta manera tan exagerada.
RdR: I una altra de les dificultats és trobar e sponsors?
J.L.S.: Si, ara costa molt que la gent col·labori, no ho trobes fàcilment. Abans anaves amb un altre ànim. Però té molt a veure el projecte que presentes, amb Mar i Cel tothom s'ha involucrat molt però amb altres projectes la gent et diu que no té prou diners i que haurem d'esperar a un altre any.
RdR: Hi ha algun projecte en el que sempre t'hagués agradat treballar i encara no ho has pogut fer?
J.L.S.: A mi m'encantaria participar en El Fantasma de l’Òpera. M'encantaria entrar en un projecte així i portar aquesta obra amunt. Ara no s'està fent res sobre ella però a mi m'agradaria.
RdR: Mai t'ha cridat l'atenció ser actor i estar a l'altra banda de l'escenari?
J.L.S.: No, crec que no serviria. Jo no em veig a l'escenari, a mi el que m'agrada és preparar a la gent que està a sobre de l'escenari.

Jose Luis Segados treballa a la
companyia teatral Dagoll Dagom des de fa 11 anys

‘Hem d’aconseguir totes les ajudes possibles, ja que el món del teatre no està molt bé subvencionat’

‘No em veig a l’escenari, a mi el que m’agrada
és preparar a la gent que està a sobre’