Molí d’en Coll (IV)

(prové de l’anterior setmana)
L'any 1960 es va realitzar un important pas en la modernització de la fàbrica-molí, amb la construcció d'una gran nau, a l'altra banda del camí d'accés, que englobava totes les parts de la producció, que fins al moment s'havien repartit en diverses dependències separades.
Malauradament, poc després, durant la tardor de 1962, les fortes pluges torrencials van provocar l'augment del nivell de l'aigua del Riu Ripoll, que va envair les terres més properes a la seva llera. El Molí d'en Font va patir de ple les conseqüències d'aquests aiguats, veient com les seves instal·lacions, les noves i les velles, quedaven anegades fins a una alçada de tres o quatre metres.
Val a dir que aquest molí no va rebre tan directament la força aclaparadora de les aigües, que en altres molins havia aconseguit arrossegar la maquinària al llarg de centenars de metres. Amb tot, la catàstrofe va forçar als Font a parar la producció durant 7 mesos. Es van comptabilitzar fins a 30 milions de pessetes en pèrdues i desperfectes. Tot i això, la família va saber sobreposar-se a les adversitats, i al cap de poc es van construir noves dependències i despatxos per al negoci.
Amb els anys, el mercat va començar a prescindir del cartró, material que va ser substituït en moltes ocasions pel plàstic. Això va provocar una crisi en el sector cartroner, que va derivar en el tancament de moltes fabriques. El Molí d'en Font tampoc va escapar de la resseció, i va tancar durant la dècada dels 80, després de més de dos segles de producció contínua.
Les instal·lacions del molí-fàbrica van ser poc a poc desmantellades, després de que algunes s'utilitzessin per a diversos usos (discoteca, magatzem....). Cal Font, coneguda com la torre de pedra, també va acabar enderrocada. Actualment no queda ni rastre del que va ser el molí en la seva antiga ubicació, aproximadament a la cantonada del carrer Balmes amb el carrer Molí.

(continua la propera setmana)